- La marca respon a un model de transport a la demanda basat en la digitalització que facilita i agilitza l’accés als serveis del conjunt dels ciutadans
- Actualment, la xarxa de transport a la demanda de la Generalitat de Catalunya està formada per 233 línies, que beneficien 733 nuclis de població arreu de Catalunya

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, ha presentat avui a Banyoles la nova marca de transport a la demanada de la Generalitat de Catalunya “Clic.cat”. La nova marca s’anirà estenent a tots els serveis existents i s’incorporarà en els vehicles, els fulletons, les parades i els elements tecnològics de gestió. Des d’ara ja es poden veure en els serveis que es presten al Pla de l’Estany i al Gironès.
A l’acte de presentació, que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Banyoles, també hi ha assistit l’alcalde del municipi, Miquel Noguer; el gerent de TEISA, Àlex Gilabert; i, el director dels SSTT del Departament a Girona, Pere Saló.
El transport a la demanda és una forma àgil i eficient per a garantir l’accés als serveis de transport públic a les zones rurals i de baixa densitat i permet que tots els ciutadans puguin tenir una opció de transport sostenible per atendre les seves necessitats de mobilitat i per accedir als centres sanitaris, socials i de serveis. El conseller Calvet ha explicat que des de l’any 1991 la Generalitat de Catalunya ha implantat serveis de transport a la demanda amb la col·laboració de les entitats locals, de manera que a dia d’avui “disposem de 233 línies que donen servei a més de 700 nuclis de població”.
Els serveis de transport a la demanda es caracteritzen perquè només es presten si hi ha un requeriment previ per part dels usuaris de manera que s’eviten els recorreguts ineficients i s’ofereix un servei molt ajustat a les necessitats reals dels usuaris.
Tradicionalment, el sistema de reserva dels serveis de transport a la demanda s’ha fet a través d’una trucada telefònica prèvia, però des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha treballat en els darrers anys en la digitalització del sistema. Així, per a millorar la gestió i l’accés als serveis de transport a la demanda, actualment també hi ha aplicacions a iOs i Android que agilitzen i faciliten l’accés als serveis escurçant substancialment el temps necessari per a fer la reserva prèvia. En alguns casos, la reserva es pot fer fins a 15 minuts abans del servei.
Calvet: “la recepta de la mobilitat sostenible passa per més i millor transport públic”
En les directrius nacionals de mobilitat s’estableix que totes les zones del territori han de disposar d’un transport públic adequat a les seves necessitats de mobilitat. Així, en la primera d’aquestes directrius es contempla la implantació de sistemes de transport públic alternatius en urbanitzacions disperses i mesures per a la millora de la connexió amb la xarxa principal de transport públic, i en la 25a directriu s’estableix que cal millorar l’accés en transport públic entre els diferents nuclis de població aïllats i les capitals municipals i comarcals a través dels serveis a la demanda, l’obertura del transport escolar i l’habilitació de sistemes innovadors que satisfacin la demanda de la mobilitat en el món rural.
Durant la seva intervenció el conseller Calvet ha destacat la necessitat de “tenir cohesió territorial com a garantia de progrés”. “Vivim en un país que valora els conceptes de la cohesió, l’equitat, la resiliència del territori, però que després a través de l’Executiu els sap traduir en actuacions ben concretes, que neixen primer d’una observança de les necessitats del territori, però també, com ha de ser, de la petició i la demanda continuada per obtenir aquestes millores”, ha dit el conseller.
En aquest sentit, el transport a la demanda, contribueix a garantir aquesta equitat, alhora que fomenta una mobilitat sostenible. El conseller ha explicat que la recepta d’una mobilitat sostenible passa “perquè hi hagi més i millor transport públic” i adaptar-lo a les necessitats de cada zona. “És evident que les àrees metropolitanes i més denses necessitem unes determinades solucions per al transport públic, les zones interurbanes, unes altres, però també necessitem que el territori menys dens, més disseminat, tingui solucions”. Calvet ha explicat que “el transport a la demanda fa més de 30 anys que funciona a Catalunya amb la concertació dels ajuntaments i consells comarcals i ara s’ha fet un salt endavant per millorar-lo i ampliar-lo amb l’agregació que s’ha presentat avui”.
233 línies de transport a la demanda a 733 nuclis de població
La implantació dels serveis de transport a la demanda es segueix fent de forma progressiva ja que es considera un servei eficient per a atendre les demandes de mobilitat especialment en les zones rurals o en els nuclis de baixa densitat, com a complement de la xarxa de serveis regulars.
Amb el servei de transport a la demanda es pot oferir una cobertura territorial de la xarxa de transport públic als nuclis disseminats dels municipis i oferir una alternativa de mobilitat sostenible als col·lectius com la gent gran que viu en aquests municipis i que no disposen d’altres alternatives de mobilitat.
Així, l’any 2019 un total de 59.200 viatgers van fer us dels serveis de transport a la demanda el que suposa un increment del 15,6% pel que fa al nombre de viatgers respecte l’any 2018.
Lleida és la demarcació amb més serveis de transport a la demanda. Disposa de 124 línies de transport a la demanda que l’any 2019 van transportar 29.278 viatgers. La segueix la demarcació de Barcelona amb 45 línies de transport a la demanda i 2.505 viatgers l’any 2019. Girona, que disposa de 41 línies de transport a la demanda, és la demarcació que més viatgers va transportar després de Lleida, amb un total de 17.298. Per acabar, Tarragona, amb 23 línies de transport a la demanda, va transportar 10.119 viatgers l’any 2019 amb aquest mode de servei.

Els serveis de transport a la demanda es presten amb vehicles adequats a les necessitats de mobilitat existents, habitualment amb vehicles de menys de nou places de forma que s’eviten els desplaçaments ineficients i es redueixen les emissions al prestar-se només aquells serveis que han estat prèviament contractats
El Clic.cat al Pla de l’Estany

En concret, el Clic.cat al Pla de l’Estany compta amb tres línies:
- R1 Banyoles – Sant Miquel de Campmajor - Mieres
- R2 Banyoles – Vilademuls - Vilavenut
- R3 Banyoles – Can Puig - Banyoles

L’operador que ofereix aquests servei és TEISA i ho fa a través d’una app des de la qual un cop l’usuari s’ha donat d’alta, podrà reservar un itinerari, amb un mínim de 15 minuts abans de la sortida prevista de la primera parada. Un cop triat això, cal dir el dia i l’hora i el nombre de places que l’usuari necessita i, a continuació, ja podrà confirmar la reserva. Si l’usuari detecta qualsevol error o té un canvi de necessitats, podrà cancel·lar la reserva. A més, durant el trajecte, el viatger podrà consultar la seva posició actual, l’itinerari del bus, el temps de recorregut i l’hora prevista d’arribada.
Teisa gestiona aquest transport a la demanda amb vehicles de capacitat per a 8 viatgers (o 4 si es tracta de persones amb mobilitat reduïda).
Aquest sistema de gestió del transport a la demanda amb la marca Clic.cat es vol estendre al conjunt de serveis de Catalunya i a aquells nous serveis que s’implementin en el futur.
Visita a les obres de la variant
D’altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat les obres de millora de la funcionalitat i la seguretat de la variant de Banyoles (C-66), que comporten una inversió de 13,2 MEUR. Aquesta actuació, que abasta una longitud de 8,5 quilòmetres entre els termes de Cornellà del Terri i Serinyà, consisteix principalment en la implantació d’un tercer carril i d’un separador físic central i la millora dels accessos a la carretera.
El sistema 2+1 “és una solució flexible, que permet aportar solucions a la seguretat i a la comoditat de la mobilitat i té unes inversions molt possibles d’executar immediatament”, ha assenyalat el conseller Calvet. La mitjana central “proporciona més seguretat, ja que evita sobretot els xocs frontals i frontolaterals”. A més, “s’implanta un tercer carril per a facilitar la màxima fluïdesa” a la circulació, ha remarcat. Aquesta actuació, així, “donarà la funcionalitat que necessita aquest eix bàsic per al Pla de l’Estany”.
La C-66 és el corredor principal del Pla de l’Estany i creua la comarca de sud a nord. Al seu pas per aquesta comarca, es pot classificar en dos trams diferenciats: entre l’enllaç amb l’AP-7 i el sud de Banyoles la via té una intensitat de l’entorn dels 28.000 vehicles al dia i disposa de 2 carrils per sentit; entre el sud de Banyoles i l’enllaç amb l’N-260 / A-26 la via té una intensitat de l’entorn de 14.000 vehicles/dia i disposa d’un carril per sentit.
El Departament està desplegant del model 2+1 a diversos eixos viaris arreu del territori, un sistema implantat amb bons resultats a diversos països europeus capdavanters en seguretat viària, com Suècia, França o Irlanda, facilita els avançaments amb seguretat i, en incloure un separador central, redueix el risc de xocs frontals –que poden tenir conseqüències molt greus. L’obra també preveu la millora dels enllaços i les incorporacions i sortides a la carretera.

Els treballs van començar l’agost passat i actualment s’està treballant en els serveis afectats i els enllaços. Es preveu que les obres concloguin a finals de l’any vinent.
En concret, les obres inclouen les actuacions següents:
- Formació d’un tercer carril de circulació (secció 2+1): El tercer carril es construeix alternadament en un sentit o en un altre, per a facilitar els avançaments d’una manera equilibrada. En total, es preveuen dos trams de tercer carril en sentit Besalú que sumen 2,1 quilòmetres, i dos trams en sentit Girona que sumen 2,3 quilòmetres.
- Col·locació d’un separador físic entre els dos sentits de circulació per reduir el risc de xocs frontals al llarg de l’actuació.
- Millora dels enllaços: S’actuarà en quatre enllaços; enllaç amb la GI-513, enllaç amb la GIV-5132; Banyoles est i enllaç amb la GIP-5121. Es construiran noves rotondes, per a millorar la canalització dels moviments i s’allargaran els carrils d’incorporació i de sortida per a millorar la seguretat en aquestes maniobres.
- Millora del ferm: Estesa d’una nova capa de paviment que proporcioni més adherència, millor drenatge i menys soroll.
- Millora de les cunetes: S’adaptaran les cunetes perquè siguin trepitjables, fet que permetrà donar un sobreample a la carretera.
Els treballs entre Serinyà i Sant Ferriol, en fase avançada
En paral·lel, el Departament de Territori i Sostenibilitat té en fase avançada les obres, de similars característiques a les de la variant de Banyoles, en el tram de la C-66 entre Serinyà i Sant Ferriol. Els treballs abasten un tram de prop de 5,5 quilòmetres de longitud i tenen un pressupost de 7,8 MEUR. L’objectiu d’aquesta actuació, que quedarà completada la primavera vinent, també és millorar la funcionalitat i la seguretat viària.
Les obres comporten l’eixamplament de la carretera per a formar una secció 2+1 amb separador central entre Serinyà i Fares, la construcció de tres rotondes i l’execució de diverses millores en els accessos existents. Actualment, s’ha executat bona part del moviment de terres a tot el traçat, s’ha enderrocat el pas superior de l’antic enllaç amb la C-150a i estan en una fase força avançada els tres nous giratoris de l’obra. S’està treballant en els giratoris i la resta de les interseccions, així com en la formació de la secció definitiva del tronc al tram amb carril addicional entre Serinyà i Fares.
1