• L’augment de les temperatures i la disminució de les pluges fan preveure un escenari amb menys accés a l’aigua dolça, augment del risc d’incendi, sequeres i un fort impacte sobre el sector primari i les ciutats més poblades

 

El  Govern ha rebut les conclusions del primer informe sobre el canvi climàtic i ambiental a la Mediterrània elaborat per la Xarxa d’Experts Mediterranis sobre Canvi Climàtic i Ambiental (MedECC). L’objectiu és que les conclusions d’aquesta recerca puguin ser utilitzades per a l’elaboració de plans i programes on s’abordi la qüestió climàtica.

 

Cal destacar que el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), organisme adscrit al Departament d’Exteriors, és membre de l’equip directiu d’aquesta xarxa mediterrània, i diverses de les persones que han participat en la redacció de l’informe MAR1 són catalanes o fan recerca des de centres d’investigació i universitats de Catalunya.

 

El Mediterrani, una de les regions més vulnerables del món al canvi climàtic

 

Segons apunta l’informe del MedECC, el canvi climàtic és un dels reptes sistèmics més greus per a la Mediterrània, que es considera una de les regions del món més sensibles al canvi climàtic a nivell global.

 

L’informe del adverteix que, a la Mediterrània, el canvi en el clima supera les tendències a escala global. La temperatura mitjana anual és un 1,54°C més elevada que en períodes preindustrials (1861-1890) i un 0,4ºC més elevada que les tendències d’escalfament actuals.

 

Si es manté un escenari d’emissions de gas hivernacle alt, les temperatures mitjanes anuals podrien créixer fins uns 3,8-6,5ºC l’any 2100. En el cas que es complís l’escenari prevista l’Acord de París, aquest augment de temperatura seria d’uns 0,5-2,0ºC.

 

El document també apunta que és probable que els episodis d’altes temperatures i les onades de calor siguin cada vegada més freqüents i més intensos, tant en durada com en temperatures màximes. La freqüència i intensitat de les sequeres augmentarà per la combinació d’una disminució de pluges i l’escalfament.

 

Això provocarà un augment general en l’aridesa i la posterior desertificació de molts ecosistemes terrestres. El risc d’incendi augmentarà arran de la sequera, les onades de calor i els canvis en la gestió de la terra. Així, es preveuen temporades d’incendis més llargues i potencialment focs extensos i greus més freqüents.

 

Tots aquests factors també afectaran l’agricultura i la producció ramadera. L’informe també adverteix que el 90% dels caladors de pesca es consideren sobreexplotats i s’estima que la pesca professional es reduirà.

 

El canvi climàtic també té efectes sanitaris indirectes associats amb el deteriorament de la qualitat de l’aire, canvis en la qualitat de la terra i l’aigua en el subministrament i la qualitat d’aliments. La concentració de gasos i partícules a l’aire augmenta a causa de la desertificació i els incendis forestals provocats pel canvi climàtic, així com per l’activitat humana, especialment a les grans ciutats.

 

Pel que fa a l’accés als recursos hídrics, es preveu que la població de la Mediterrània que té accés a menys de 1.000 m³ per càpita anuals passi de 180 milions de persones el 2013 a més de 250 milions d’aquí a 20 anys. La disponibilitat d’aigua dolça a la regió mediterrània es reduirà entre un 2 i un 15%, una de les disminucions més elevades arreu del món. A més, la intrusió de l’aigua salada en les aigües subterrànies causada per l’augment del nivell del mar pot privar algunes poblacions d’aigua potable, la qual cosa pot tenir greus conseqüències per a la salut.

 

A la Mediterrània, al voltant de 15 megaciutats (amb més d’1 milió d’habitants) estan en perill d’inundació a causa de l’augment del nivell del mar. També cal sumar-hi el risc d’inundacions a causa d’episodis de pluges extremes. Abans del 2050, les ciutats mediterrànies representaran la meitat de les 20 ciutats mundials amb l’augment més importants de danys com a conseqüència del canvi climàtic.

 

Què és el MedECC?

 

El MedECC, fundada a París l’any 2015, és una xarxa internacional d’experts, oberta i independent, que té entre les seves funcions actualitzar i consolidar el millor coneixement científic sobre els canvis climàtics i ambientals a la Mediterrània i fer que sigui accessible als decisors polítics, els actors de la societat civil i a la ciutadania

 

El MedECC està format per més de 600 científics de 35 països, incloent 19 països signataris del Conveni per a la Protecció del Medi Marí i la Regió Costanera del Mediterrani (Conveni de Barcelona). Rep el suport del Secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM) i del Plan Bleu - Centre d’Activitat Regional del Pla d’Acció per al Mediterrani de Nacions Unides (UNEP/MAP). El seu secretariat l’ha finançat fins ara la UpM, amb fons procedents de l’Agència Sueca de Cooperació per al Desenvolupament Internacional (SIDA).

 

Entre les institucions que li donen suport cal esmentar l’Agència Francesa per a la Transició Ecològica (ADEME): els Mediterranean Integrated STudies at Regional And Local Scales (MISTRALS); el Govern del Principat de Mònaco;, el Laboratori d’Excel·lència OT-Med (França); la Universitat d’Aix en Provence-Marsella; l’Institut de Recerca per al Desenvolupament de França (IRD) i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), organisme adscrit al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.