· “Per primera vegada hem articulat el sector productiu esportiu català en un clúster per millorar i reforçar la seva competitivitat”, ha dit la secretària general de l’Esport
· Ha presentat una ponència a Londres al costat de representants dels comitès organitzadors de Londres’2012 i Barcelona’92
· “El sector esportiu, empresarial i productiu a Catalunya és ja un referent”, ha afegit
La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, ha explicat avui a Londres les mesures executades pel Govern per afavorir el desenvolupament econòmic del sistema productiu en l’àmbit de l’esport a Catalunya, que “ja és un referent, i situar-lo al lloc que es mereix”. En una ponència pronunciada a la London School of Economics and Political Science (LSE), Anna Pruna ha afirmat que cal potenciar les sinèrgies existents al clúster esportiu català per millorar i reforçar la seva competitivitat, cosa que contribuirà a augmentar el “reconeixement” de l’esport. L’ha introduït el secretari general de la Vicepresidència, Rafel Niubò.
La ponència s’ha emmarcat en la jornada ‘Sports, socialization and economic development’ (Esport, socialització i desenvolupament econòmic), que ha organitzat el Catalan Observatory, un programa conjunt de la LSE i el Patronat Catalunya Món que promou la projecció internacional de Catalunya i els vincles amb institucions d’arreu del món, apostant per la recerca i el debat sobre els reptes del continent europeu en diversos camps.
Anna Pruna ha explicat les diferents iniciatives que la Secretaria General de l’Esport està duent a terme per fer afavorir el creixement del teixit productiu de l’esport, “tot apostant per un model sustentat en la innovació, la recerca, el desenvolupament i el coneixement, per ser més competitius a nivell empresarial i esportiu”. La posada en marxa de l’Associació de la Indústria de l’Esport a Catalunya (INDESCAT), la creació de l’EsportParc Internacional de Catalunya i la constitució del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport centren els esforços del Govern per reforçar el paper de l’esport com a motor d’impuls econòmic a Catalunya, un cop l’executiu va impulsar també l’aprovació de la Llei sobre l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya, que regula l’activitat dels professionals del món de l’esport per garantir la qualitat dels serveis esportius i lluitar contra l’intrusisme.
Per Anna Pruna, aquestes mesures, juntament amb la resta de polítiques destinades a l’esport de base, les entitats o els equipaments, ajuden a situar l’esport al màxim nivell. “No n’hi prou que l’esport sigui conegut; cal que sigui reconegut. Tot i que cal continuar treballant, hem aconseguit aquest reconeixement perquè el sector esportiu, empresarial i productiu a Catalunya és ja un referent”, ha indicat.
La secretària general de l’Esport ha destacat la creació de la INDESCAT, constituida recentment, com una nova eina que impulsarà el foment de la innovació, la competitivitat, l’eficiència i el creixement del món de l’esport mitjançant l’articulació “per primera vegada” del sector productiu esportiu català. L’anàlisi prèvia a la seva constitució ha permès constatar que el sector de la indústria de l’esport a Catalunya es pot dividir en tres tipus de segments: equipaments, béns esportius i esdeveniments. A partir d’aquí i, tenint en compte la transversalitat del sector, s’han definit 6 àrees de treball: Recerca + Desenvolupament + Innovació (R+D+I), formació, accions de mercat, internacionalització, promoció de l’esport i coordinació i visibilitat. “A partir d’ara, el Govern dinamitzarà i donarà suport a l’Associació. I ho farà ajudant-los a trobar finançament per projectes de recerca i innovació”, ha apuntat Anna Pruna.
Tal com ha exposat Anna Pruna, aquest sector representa més del 80% del total productiu de l’estat espanyol. En aquest sentit, Catalunya representa el territori amb major concentració d’empreses de l’esport de tot Europa. Són unes 500 empreses dedicades a activitats productives relacionades amb el disseny industrial, el tèxtil, nutrició, motor, nàutica, construcció i gestió equipaments esportius, entre d’altres. I aquestes empreses donen feina a més de 22.000 treballadors, amb un volum total de facturació que sobrepassa els 4.000 milions d'euros. La indústria esportiva, en definitiva, representa el 2,3% del Producte Interior Brut (PIB) a Catalunya, per sobre de sectors industrials com el tèxtil, les arts gràfiques o la informàtica, i al mateix nivell que la fabricació de vehicles motoritzats.
En la ponència, la secretària general de l’Esport ha detallat també que el Govern treballa en paral·lel en l’EsportParc Internacional de Catalunya, que s’està projectant al costat del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (Barcelona). El projecte consta d’un parc empresarial -gestionat per un consorci público-privat- i un centre tecnològic, que potenciarà la recerca en l’àmbit esportiu. “Un projecte de país, únic a Europa que convertirà Catalunya en un referent mundial en matèria d’innovació i recerca associada a l’empresa productiva del món de l’esport”, ha manifestat.
La tercera actuació específica referida al binomi esport-empresa que impulsa al Generalitat és el Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport, un instrument que, segons Anna Pruna, impulsarà la col·laboració en matèria de docència i planificació de la recerca en l’àmbit de l’educació física, l’activitat física i l’esport en totes les seves vessants, i que comptarà amb la participació de diferents departaments del Govern: esports, salut, educació, innovació, universitats i empresa, així com algunes universitats i fundacions d’investigació i recerca.
Abans i després dels Jocs de Barcelona’92
D’altra banda, durant la seva intervenció, la secretària general de l’Esport ha situat Catalunya com “un dels països esportius més potents d’Europa i del món”, condició que ha assolit per la seva tradició i per esdeveniments com la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, que van significar “un abans i un després en la transformació com a ciutat i la seva repercussió a nivell mundial”.
La secretària general de l’Esport ha subratllat que els Jocs van representar una inversió pròpiament en infraestructures esportives de només el 9% -la resta va servir per millorar la ciutat i el país- i que un cop finalitzats es va produir “un alt grau d’aprofitament dels equipaments esportius mitjançant un model de gestió d’economia social”. Al mateix temps, la cita olímpica vaprovocar l’increment de la pràctica esportiva “situant-la fins avui en la tercera ciutat del món” i, en conseqüència, un creixement en el nombre d’empreses per donar servei a aquest nou col·lectiu de practicants. D’altra banda, Anna Pruna ha destacat que els Jocs de Barcelona van suposar un nou impuls per al sector turístic, passant dels 1,5 milions de visitants del 1992 als 3 milions un any després fins als 8 milions d’enguany (un increment del 81%). En aquesta línia, ha afegit que la voluntat de Barcelona d’organitzar els Jocs Olímpics d’hivern del 2022 hauria de servir per “potenciar també tot el Pirineu en un projecte de país”.
La jornada d’avui ha comptat també amb les aportacions del president del Catalan Observatory, Paul Preston; el Director Comercial del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Londres 2012, Charles Wijeratna; el cap d’assessors en Arquitectura i Urbanisme de Londres 2012, Ricky Burdett; el Director comercial del Comitè Organitzador dels Jocs de Barcelona’92, Pedro Fontana; el conseller de Mediapro, Tatxo Benet; el subdirector del CAR de Sant Cugat, Guillermo Pérez, i el secretari general de la UFEC, Jordi Alcover.
A banda de citar el potencial que aporta a la internacionalització de l’esport català el FC Barcelona o l’organització d’esdeviments esportius de caràcter europeu i mundial, la secretària general de l’Esport ha incidit en altres línies d’actuació que el Govern està aplicant amb l’objectiu de convertir l’esport en un generador de canvi de la societat catalana. En aquest sentit, ha parlat del Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES), amb el qual es prescriu activitat física des dels centres de salut per comabtre el sedentarisme; del Pla Català d’Esport a l’Escola, que fomenta la pràctica esportiva dels nois i noies a les escoles fora de l’horari lectiu, així com la formació de nous dirigents; i el Pla de Qualitat esportiva, que potencia la millora en la gestió i els serveis de les entitats esportives, entre d’altres.
