El Govern ha aprovat avui el Pla de Política Industrial de Catalunya 2010-2020 (PPIC), que fixa el full de ruta dels propers deu anys per consolidar la transformació del model industrial català. El Pla, que emana de la Llei de Política Industrial, recull les directrius que han de guiar la política industrial i de foment empresarial a Catalunya. També és un dels 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i els desenvolupament social de Catalunya, i es complementa amb el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

 

En línia amb el que disposa la Llei de política industrial, l’àmbit d’aplicació d’aquest Pla és el del sector integrat de manufactura i serveis a la producció, que és el sector central de l’economia catalana, amb un pes l’any 2007 (darrer any amb dades disponibles) del 58,4% sobre el VAB. Atesa la importància d’aquest sector integrat, el document planteja com un dels objectius estratègics principals que aquest percentatge sigui del 59,2 l’any 2015. El segon és l’augment de la productivitat en termes de PIB per ocupat: dos punts d’augment d’avui fins el 2015.

 

Aquests dos objectius principals s’acompanyen de tres que són fonamentals per assolir els dos principals. Així, la despesa en R+D sobre el PIB ha de passar de l’1,61% l’any 2008 al 2,75% l’any 2015; la sol·licitud de patents europees per milió d’habitants han de passar de 54,3 l’any 2006 a 170 l’any 2015; i la quota d’exportació mundial de Catalunya ha de créixer del 0,39% actual al 0,43% l’any 2015.

El Pla ha estat elaborat per la Secretaria d’Indústria i Empresa i ha comptat amb la participació dels agents econòmics i socials, així com dels Departaments de la Generalitat amb competències sectorials vinculades amb la indústria, en el marc del Consell de Política Industrial de Catalunya. A més, un grup d’experts i directius catalans que ocupen llocs d’alta responsabilitat en multinacionals estrangeres també n’han fet d’aportacions. El resultat és un Pla integral que ha de contribuir en el procés de transició de Catalunya cap a una economia del coneixement fins a esdevenir un referent europeu i mundial, especialment en l’àmbit de la Mediterrània.

 

El PPIC 2010-2020 s’alinea amb la revisió de la revisió de l’Estratègia de Lisboa (Estratègia Europa 2020) i amb el Plan Integral de Política Industrial 2020 que elabora el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, al qual el Govern de la Generalitat va fer les seves aportacions i que s’aprovarà a finals de 2010.

Per a la seva aplicació, el Pla preveu un pressupost mitjà anual de 2.992,6 milions d’euros per al període 2011-2015 i de 4.007 milions d’euros per al període 2016-2020, xifra que suposa uns increments anuals acumulatius del 4,4% i del 7,1% respectivament. S’agrega el total de despesa corrent, de la inversió i de les operacions financeres de la Generalitat en l’àmbit de la Política Industrial.

 

El pressupost que el Govern de la Generalitat dedica a política industrial actualment representa el 7,8% del total del pressupost consolidat (2.630 milions d’euros l’any 2010), mentre que, amb les previsions del Pla, aquest pes passaria a ser del 10% l’any 2020.

 

 

Per partides pressupostàries, s’aprova un increment especialment intens (proper al 10% anual acumulatiu) durant tot el període 2011-2020 dels programes inclosos en el eixos d’innovació (Eix 1) i d’internacionalització (Eix 2) en línia amb els plantejaments del PNRI i els del PRI 2010-2013. Mentre que els pressupostos dels programes inclosos en els Eixos 3, 4 i 5 augmentarien d’un 3,7% i un 2,8% en taxa anual acumulativa durant el període 2011-2015 respectivament, i situarien el ritme de creixement en el 4,2% i el 4,4%, pràcticament com la mitjana del conjunt del pressupost de la Generalitat per al període 2016-2020.

Estructura del marc pressupostari del Pla de Política Industrial. 2010, 2015 i 2020 

 

Aquesta dinàmica dels diferents eixos implicarà canvis en l’estructura del marc pressupostari de les actuacions integrades de política industrial durant la propera dècada. Així, les partides d’innovació i d’internacionalització que actualment representen, de forma agregada, el 15,5% del total (14% i 1,5%, respectivament) el 2015, representaran el 20% (18 i 2%, respectivament) fins a arribar al 30% el 2020 (27% i 3%, respectivament).

 

 

El Pla de Política Industrial 2010-2020 estableix 75 directrius d’actuació, agrupades en 5 eixos vertebradors que concreten l’estratègia integral de Política Industrial a Catalunya :

 

De les 75 directrius que conté el Pla n’hi ha 5 de prioritàries, una per cadascun dels eixos, i que són les següents:

 

EIX 1.- Innovació: Incentivació de nous projectes (i no la subvenció a projectes que es farien igualment) que tinguin gran massa crítica i impacte en l’entorn (creació de llocs de treball d’alta tecnologia i contractació o participació de PIMES i centres tecnològics). Només així es pot fer el salt qualitatiu que Catalunya necessita en aquest camp. Un grup selectiu de projectes nous i grans per any arrossegaria el conjunt del sector industrial a incrementar la innovació.

 

EIX 2.- Internacionalització: Increment del nombre de multinacionals catalanes i de la seva dimensió. Les inversions productives a l’estranger són la principal estratègia d’adaptació al canvi de model industrial internacional ja que permeten augmentar el nombre d’empreses autòctones amb capacitat de controlar una cadena de valor d’àmbit mundial.

 

EIX 3.- Estructura empresarial: Augment de la massa crítica empresarial quan sigui necessari, mitjançant la cooperació o per mitjà d’un increment de la dimensió, per tal d’assolir fites altes en els camps de la innovació i de la internacionalització. Aquest tipus d’iniciatives basades en finançament a l’empresa han de ser una prioritat si es vol competir eficaçment en el mercat global.

 

EIX 4.- Entorn, sostenibilitat i factors de producció: Proveïment d’un entorn adequat per a què les empreses siguin més productives, competitives i sostenibles. Per assolir això, els elements essencials són millorar la qualitat de l’estoc de capital humà, com a condició sine qua non per guiar la indústria, i l’economia, catalanes en la seva transició cap a l’economia del coneixement, reduir les externalitats negatives que l’activitat industrial generi sobre el medi ambient i al mateix temps la regulació administrativa i millorar la dotació de sòl industrial i el sostre per a activitats econòmiques el nivell d’infraestructures de transport de mercaderies i persones i els subministraments d’energia, d’aigua i de telecomunicacions.

 

EIX 5.- Política de clústers: Facilitació del canvi estratègic. El canvi de model industrial internacional fa que calgui donar suport a les empreses catalanes que vulguin sortir de models de negoci obsolets i penetrar en activitats amb capacitat de creixement, sigui en el sector en el qual operen o en altres.