Imatge satèl·lit del delta de l'Ebre, abans del pas del Gloria.

La Generalitat vol actuar d'emergència sobre el litoral del delta de l'Ebre, tot i que l'Estat li denega aquesta competència

query_builder   8 gener 2021 10:05

event_note Nota de premsa

La Generalitat vol actuar d'emergència sobre el litoral del delta de l'Ebre, tot i que l'Estat li denega aquesta competència

  • El Govern va fer arribar al Ministeri de Transició Ecològica una proposta d’actuació d’emergència i es va oferir a col·laborar en el finançament i execució, però l’Estat li ha denegat
  • L’Agència Catalana de l’Aigua va demanar més cabal per a l’Ebre, garantir l’abastament d’aigua i fer més resilient el delta davant de l’emergència climàtica durant la reunió del Consell de l’Aigua de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre
Imatge satèl·lit del delta de l'Ebre, abans del pas del Gloria.
Imatge satèl·lit del delta de l'Ebre, abans del pas del Gloria. Imatge: ICGC

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha traslladat al Ministeri de Transició Ecològica la seva disponibilitat immediata per participar en les tasques de reforçament del litoral i reparació dels efectes de les llevantades del passat mes de novembre al delta de l’Ebre, que van provocar greus danys a l’Illa de Buda i la barra del Trabucador i el retrocés de la sorra a la zona de la Marquesa, de la Balsa i de l’Arenal. L’Estat, però, ha denegat al Govern català la capacitat d’actuar d’emergència en aquesta zona, explicitant que es tracta d’una competència exclusivament estatal.

El Departament va fer arribar al Ministeri la proposta d’actuació d’emergència en el front litoral del delta davant les tempestes marines presentada per la Taula de Consens del Delta de l'Ebre, que inclou els 7 municipis de la zona i les dues comunitats de regants, es va oferir a col·laborar en el finançament i l’execució i va sol·licitar la declaració de l’emergència de les actuacions per part del Ministeri per tal de poder actuar immediatament.

La resposta del Ministeri ha estat que la Generalitat no està autoritzada a actuar en emergència sobre el domini marítimterrestre ni a actuar sobre l’àmbit de protecció del litoral i que les actuacions en emergència només les pot declarar i executar el Ministeri.

L’Estat només obre la possibilitat que la Generalitat, d’acord amb les seves competències en matèria de conservació del patrimoni natural, pugui implementar actuacions de defensa i protecció dels hàbitats i espècies d’interès comunitari presents al delta de l’Ebre mitjançant actuacions diferents a les de regeneració del litoral i tramitant els corresponents projectes davant del Ministeri, que és el titular del domini públic.

Igualment, el Ministeri de Transició Ecològica considera, en una carta de resposta a la petició catalana, que “no ha deixat d’atendre, amb les corresponents obres d’emergència, els danys i desperfectes que ha patit la costa del Delta”, i es troba encara analitzant les actuacions per reparar les conseqüències del temporal de finals de novembre. Pel que fa a actuacions a llarg termini per incrementar la protecció de tot el Delta, es remet a la propera aprovació d’un Pla de protecció del litoral del delta de l’Ebre, que contindrà les obres d’interès general que el Ministeri consideri adients.

Davant d’aquest posicionament, el Departament ha sol·licitat un dictamen jurídic per analitzar si l’escrit del Ministeri s’adequa al Reial decret 1404/2007 sobre traspàs de funcions i serveis a la Generalitat en matèria de gestió del litoral. Especialment, en tot allò que preveu de participació de la Generalitat a les funcions de planificació i programació de les obres d’interès general i la possible execució d’aquestes per part del Govern català en el marc d’un conveni subscrit amb l’administració general de l’Estat. També ha demanat que s’analitzi en quins termes la Generalitat, en el desenvolupament de les seves competències ambientals, pot actuar per protegir i restaurar la costa dels embats marins i si podria fer-ho en règim d’emergència.

Participació al Consell de l’Aigua de l’Ebre

La reunió del Consell es va centrar en les aportacions formulades per la Generalitat a l’Esquema Provisional de Temes Importants (Epti) del Pla Hidrològic de l’Ebre per al proper cicle de planificació, comprès entre 2022 i 2027. La Generalitat va presentar un total de 17 propostes/al·legacions al respecte.

Tot i que en el consell es van acceptar algunes de les observacions plantejades pel Govern, no es van tenir en compte les relatives als cabals ambientals, la regressió i subsidiència del delta i la garantia de la qualitat prepotable de l’aigua. Per aquest motiu, la Generalitat va votar en contra de l’Epti.

Més cabal en el tram final

Així, el director de l’ACA, Lluís Ridao, va demanar una major intervenció de les comunitats autònomes en la gestió de la conca de l’Ebre. També va defensar la necessària implantació, progressiva i obligatòria, dels cabals ambientals, tant en el tram final del riu Ebre com dels seus afluents dins del territori català, aprovats en el 2015 a la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE), amb una base científica àmplia.

En aquest sentit, es va sol·licitar que es tinguin en consideració possibles modificacions en els criteris d’explotació en la generació d’energia des de les preses de Mequinensa i Riba-roja per habilitar un règim adequat dels cabals ecològics en el tram final del riu Ebre. En el Consell de l’Aigua no es van tenir en compte les consideracions sobre l’augment de cabals a la part catalana de la conca de l’Ebre.

Resiliència i qualitat

Un altre dels punts en què es va fer més èmfasi va ser la necessitat que es reconegui dins de l’Epti el problema de subsidiència i regressió del delta de l’Ebre i que es duguin a terme mesures per a millorar la seva resiliència. Les al·legacions sobre aquest tema no es van tenir en compte i no es va reconèixer la problemàtica existent ni es van preveure mesures a curt, mig o llarg termini.

Davant d’aquesta situació, el Departament ha convocat per al dia 12 de gener una reunió tècnica amb la Taula de Consens del Delta per tal d’analitzar conjuntament aquest aspecte i fixar una estratègia comuna.

La millora de la qualitat de l’aigua a la conca de l’Ebre també va ser un dels temes destacats en el Consell de l’Aigua. Cal tenir en compte que l’aigua de l’Ebre és la principal font d’abastament del Camp de Tarragona i, en els darrers anys, s’ha constatat un increment de les concentracions de sulfats en l’aigua que es capta des del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) no va considerar aquesta al·legació i no l’ha incorporat en l’Epti del Pla de Gestió de l’Ebre per al 2022-2027.

Finalment, pel que fa a la millora del subministrament d’aigua, es va posar de manifest la necessitat d’incorporar en la planificació hidrològica del període 2022-2027 les actuacions pendents del Pla de Restitució de Flix, que ha de dur a terme el Ministeri per a la Transició Ecològica. La CHE també va desestimar aquesta petició.

 

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 113