logística

El Govern aprova l'Estratègia Logística per a la Internacionalització de l'Economia Catalana per al període 2020-2040

query_builder   9 febrer 2021 14:15

event_note Nota de premsa

El Govern aprova l'Estratègia Logística per a la Internacionalització de l'Economia Catalana per al període 2020-2040

  • L’estratègia es basa en el concepte LAAS (logística com a servei): servei al consumidor, a la ciutadania i al teixit productiu; i posa el focus en l’Agenda verda, la digitalització i l’equilibri territorial

 

  • El document, redactat per CIMALSA, fomenta la cooperació entre administracions i el teixit empresarial, definint el paper del sector públic com a impulsor i facilitador del sistema econòmic

 

El Govern ha aprovat l’Estratègia Logística per a la Internacionalització de l'Economia Catalana per al període 2020-2040, que estableix com a objectiu principal enfortir el sistema logístic, per contribuir a la internacionalització de l’economia catalana i configurar un sector més eficient, multimodal, compromès amb el territori i la societat, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la digitalització.

 

La logística és de gran importància estratègica per assegurar l’aprovisionament i distribució de les mercaderies en tot el territori, així com les exportacions i importacions, i té una gran capacitat generadora de riquesa i ocupació. Així, segons dades de l’Observatori de la Logística (elaborat anualment per CIMALSA) el sector:

 

  • aporta un Valor Afegir Brut (VAB) de 29.900 milions d’euros (13,9% del VAB),
  • genera una ocupació directa de 128.000 persones,
  • disposa de 10 milions de metres quadrats de sòl logístic,
  • gestiona 422 milions de tones de mercaderies, de les quals 186 milions són de tràfic intern català, 152 milions amb la resta del món i 88 milions amb la resta de l’Estat,
  • més de 11.000 camions creuen La Jonquera diàriament.

 

El document, redactat per CIMALSA per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha comptat amb una col·laboració activa del Departament d’Empresa i Coneixement així com amb la participació de 120 professionals i institucions. A través d’un ampli procés de participació, s’ha perseguit traçar una estratègia integral, amb una mirada àmplia a tot el territori i al sector, que busca complementarietat i sinergies amb les estratègies dels principals agents del sector, públics i privats.

 

El text aprovat avui pel Govern constitueix un full de ruta cap a la definitiva consolidació del sistema logístic català. Té com a horitzó temporal les dues properes dècades, al llarg de les quals s’hauran de prendre aquelles decisions que contribueixin a l’objectiu final, que és millorar el posicionament de Catalunya en un món econòmic global. També estableix prioritats més a curt termini per a un primer període 2020-2025.

 

Un dels principals reptes que se’n deriven és contribuir al reequilibri territorial, mitjançant el desenvolupament de la logística i el reforçament i consolidació de clústers empresarials, entenent el territori com una xarxa interconnectada, més enllà del paper de les corones metropolitanes, a hores d’ara força congestionades.

 

L’anàlisi comparativa amb altres territoris de la Unió Europea mostra que cal una aposta per  la planificació activa del transport i la logística i un consens per actuar de manera coordinada sobre les infraestructures, la promoció del sòl, els serveis i el teixit empresarial. Tot això, amb una gestió més integrada de les responsabilitats en matèria de logística, transport, urbanisme o empresa.

 

El document consta de quatre apartats: una diagnosi que analitza les condicions de l’entorn; una definició estratègica amb 5 línies de treball; la Governança del Pla que preveu un òrgan de gestió que vetllarà pel seu acompliment i que es basarà en uns indicadors que el propi document estableix; i, finalment, uns àmbits prioritaris d’actuació amb 5 grups de treball per tal de desenvolupar-los.

 

El Pla d’acció 2020-2025 consta de 5 línies estratègiques de treball:

 

  • Coordinació, regulació i promoció del sector.
  • Competitivitat del teixit empresarial.
  • Agilitat del desenvolupament del sòl logístic i intermodal.
  • Funcionalitat de la xarxa d’infraestructures.
  • Aposta decidida per la sostenibilitat.

 

Aquests 5 eixos es concreten en 19 projectes i 60 mesures específiques prioritzades segons la seva importància. El text estableix un responsable concret, un grup impulsor (obert a noves incorporacions) i un cronograma per a cada projecte, així com uns indicadors de seguiment.

 

Entre aquestes accions, destaquen: el Pla de reconversió de sòl industrial a logístic; la Consolidació de la tercera corona logística en els Eixos Transversal i de l’Ebre; la Coordinació de nodes logístics, industrials i intermodals al Corredor Catalunya-Aragó-Madrid; la potenciació de la multimodalitat; la Implantació d’apartadors ferroviaris a les vies principals; el Pla de promoció de Lleida com a hub agroalimentari; la Distribució urbana de mercaderies, etc.

 

Els grups de treball que desenvoluparan els àmbits prioritaris d’actuació a curt i mig termini analitzaran:

 

  • La sostenibilitat, competitivitat, imatge sectorial i impacte de la Covid-19.
  • La coordinació públic-privada.
  • El sòl logístic intermodal.
  • Els corredors logístics multimodals claus.
  • La càrrega i logística aeroportuària (amb l’anàlisi de les capacitats de càrrega aèria en els diferents aeroports regionals i l’anàlisi del Màster Plan Immobiliari del Prat)
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined