conferencia

El Govern aprova commemorar el centenari de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de la Societat de Nacions a Barcelona

query_builder   16 febrer 2021 14:30

event_note Nota de premsa

El Govern aprova commemorar el centenari de la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit de la Societat de Nacions a Barcelona

  • Es va celebrar del 10 de març al 20 d’abril del 1921

 

El Govern ha aprovat commemorar enguany el centenari de la primera Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit organitzada per la Societat de Nacions a Barcelona, atesa la seva importància en aquest àmbit. La trobada, que es va celebrar del 10 de març al 20 d’abril del 1921, va tenir un abast global. En van sorgir un conjunt de tractats internacionals d’aplicació universal, coneguts com les Convencions de Barcelona.

 

En aquest context, està previst programar conferències, exposicions, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació d’aquest centenari i de la vinculació de Catalunya amb la Societat de Nacions. El Departament de la Presidència s’encarregarà de l’organització de la commemoració, i el finançament serà assumit per cadascuna de les entitats participants. Dins aquest Departament es constituirà un comitè organitzador format per entitats i persones que hi mantinguin un vincle rellevant.

 

La Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit

 

El 10 de març de 1921 s’inaugurava a Barcelona la Conferència Internacional sobre Comunicacions i Trànsit. Havia estat organitzada per la Societat de Nacions, institució que just feia dos anys que s’havia fundat. D’aquesta conferència en van resultar un conjunt de tractats internacionals, coneguts com les Convencions de Barcelona, que encara avui tenen en part vigència legal.

 

Les sessions plenàries de la Conferència, incloses la d’obertura i la de cloenda, es dugueren a terme al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, que havia estat arranjat per a l’ocasió. Ara bé, el cor de la Conferència, és a dir, les sessions en comissions, grups de treball, així com els despatxos de la presidència i la secretaria, la reproducció i distribució de documents, entre d’altres, es dugué a terme al Palau de la Generalitat, gran part del qual havia estat cedit per aquest motiu pel president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, que es bolcà en el suport a l’organització, oferint tot tipus de facilitats i atencions als delegats a la Conferència i al personal de la Societat de Nacions que es va traslladar a Barcelona durant un mes i mig.

 

La Conferència com a tal va concloure el 20 d’abril del mateix any, amb la signatura de les següents convencions: Convenció i Estatut sobre la Llibertat de Trànsit; Convenció i Estatut sobre el Règim de les Vies Navegables d’Interès Internacional; Declaració sobre el dret dels estats sense litoral a pavelló marítim; Recomanacions relatives a les vies de tren de caràcter internacional; i Recomanacions relatives als Ports sota règim internacional.

De Barcelona també en va sorgir l’Organització de Comunicacions i Trànsit, formant part de l’estructura de la Societat de Nacions, que pocs anys després s’encarregaria –entre d’altres funcions- de crear el codi internacional dels senyals de trànsit rodat.

 

Donada la seva dimensió global, hi van participar les delegacions de 42 països, la gran majoria d’un món encara organitzat en clau colonial. El gran absent van ser els Estats Units, en els inicis de la seva política aïllacionista, que comportava la no participació en la tasca de la Societat de Nacions més enllà del fet d’haver-ne estat un dels seus grans impulsors. Tots els països, tant d’Amèrica Llatina com d’Europa hi prengueren part. També ho feu la República Xinesa, l’Imperi del Japó o Pèrsia.

 

La celebració d’aquesta Conferència a Barcelona va comportar la presència a la ciutat i altres parts del territori d’un elevat nombre de personalitats internacionals. Entre elles, el president, diplomàtic, historiador i acadèmic francès Gabriel Hanotaux, exministre d’Afers Exteriors, un dels principals promotors de la política de rapprochement franco-russa; o el brasiler Demetrio Ribeiro, ministre i un dels fundadors de la república brasilera, que va participar en el disseny de l’actual bandera d’aquest país. També hi van participar Camillo Peano, ministre italià de Transports; i Xavier Neujean, ministre belga de Ferrocarrils, Correus i Telègrafs.

 

Per la part catalana, la més coneguda és la participació del periodista Eugeni Xammar, que en aquell moment treballava al departament d’Informació de la Societat de Nacions. Va ser un element clau en l’organització de la Conferència, en assegurar una bona entesa entre les institucions catalanes i els seus organitzadors. Va acompanyar-lo en la seva tasca el també periodista Manuel Fontdevila, contractat per Xammar per donar suport a l’organització. També hi va participar Josep Maria de Sagarra, que va fer d’intèrpret i assistent del delegat de Bolívia.

 

El fet de tractar-se de la primera Conferència intergovernamental organitzada per la Societat de Nacions, i els seus primers tractats de rang internacional va generar expectació, a pesar de la seva naturalesa més aviat tècnica.