Vilauba

El Govern aprova declarar Bé Cultural d'Interès Nacional la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l'Estany

query_builder   23 febrer 2021 13:45

event_note Nota de premsa

El Govern aprova declarar Bé Cultural d'Interès Nacional la vil·la romana de Vilauba, al Pla de l'Estany

El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, la vil·la romana de Vilauba, als termes municipals de Camòs i Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany.

 

La vil·la romana de Vilauba és un jaciment arqueològic que correspon a un establiment rural d’època romana datat entre els segles II-I aC i els segles VI-VII dC. Aquesta llarga ocupació el converteix en un jaciment excepcional per a l’estudi del món rural d’època romana a Catalunya. L’àmplia cronologia de la vil·la (més de 700 anys de seqüència ininterrompuda) permet conèixer l’evolució del model d’explotació i ocupació del territori imposat per Roma a partir del segle I aC i fins el trànsit al període alt-medieval.

 

El jaciment de Vilauba es troba situat en el paratge conegut amb el nom del Pla de la Perpinyana, a l’oest del terme municipal de Camós, i ocupa també una reduïda part del terme municipal de Porqueres. L’entorn de Vilauba és en realitat una vall d’uns dos kilòmetres i mig de llargada per uns sis-cents metres d’amplada. El jaciment es situa a l’oest de la vall, en un indret lleugerament elevat, des d’on domina una petita plana. La vil·la queda emmarcada entre dos torrents que la tanquen al nord i al sud i ocupa una extensió aproximada de 10.000 m2.

 

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions ha facilitat la interpretació que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera etapa ben coneguda correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. Aquest tràgic succés marca l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi. Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori.

 

La riquesa, la singularitat, la quantitat i l’excel·lent estat de conservació d’algunes de les peces recuperades constitueixen un altre dels valors fonamentals del jaciment de Vilauba. Així mateix, l’ampli ventall cronològic del jaciment, amb més de set segles d’història continuada, permet estudiar, conservar i exhibir la cultura material des de l’arribada dels romans fins pràcticament l’època alt-medieval. Vilauba és, però, sobretot excepcional i singular pel fet d’haver aportat conjunts únics, motivats pel tràgic succés que va patir en el curs de la seva existència, l’incendi del segle III dC, i que ha permès conservar molts materials en el seu lloc original. 

 

La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics s’aplicaran a les intervencions a la zona , els quals precisaran la necessitat d'autorització prèvia del Departament de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afecti el subsòl i que superin els 30 cm de gruix des de la cota del terreny.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined