• La presentació d’aquest recurs d’inconstitucionalitat no tindrà cap impacte negatiu en la ciutadania perquè no fa aturar la gestió de la prestació

 

• El Govern considera que diversos articles del Reial Decret de creació de l’IMV envaeixen competències de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

 

El Govern ha aprovat, a proposta del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, interposar recurs d’inconstitucionalitat contra diferents articles del Reial Decret llei 20/2020, de 29 de maig, de creació de l'ingrés mínim vital.

 

D’aquesta manera, el Govern segueix endavant amb la tramitació del recurs, després que el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, en el seu dictamen del 28 d'agost de 2020, hagi conclòs que diferents articles de l’IMV vulneren les competències de la Generalitat.

 

El passat 4 d’agost, el Govern va acordar encarregar al president de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat l’inici de negociacions amb l’Estat sobre les discrepàncies suscitades. Atès que de moment no s’ha arribat a un acord sobre aquestes negociacions i que el 3 de març de 2021 s’acaba el termini d’interposició del corresponent recurs d’inconstitucionalitat, el Govern avui ha aprovat seguir endavant amb la tramitació.  

 

En el marc de la Comissió Bilateral, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha mantingut diverses reunions de treball amb el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per arribar a un acord. En aquest sentit, el Departament ha elaborat i enviat al Ministeri una proposta concreta de conveni de traspàs, amb la corresponent valoració econòmica i una proposta d’implementació. Tanmateix, el Ministeri ha respost amb propostes que no suposaven un traspàs de la competència sinó una simple col·laboració administrativa.

 

La presentació d’aquest recurs d’inconstitucionalitat no tindrà cap impacte negatiu en la ciutadania perquè no fa aturar la gestió ni la tramitació de la prestació.

 

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) regula la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials com la regulació i l’ordenació de l’activitat dels serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública.

 

Catalunya té la competència exclusiva en l’àmbit de les prestacions socials, per la qual cosa l’IMV, com a prestació de terra social adreçada a la població més vulnerable, ha d’anar coordinada amb el sistema de protecció social de Catalunya i amb la Renda Garantida de Ciutadania.

 

Així mateix, a través del Decret llei, el govern espanyol altera el marc d’acció de la xarxa de serveis socials de Catalunya al modificar en part l’estructura amb què s’apliquen les polítiques d’inclusió social i els consensos que en aquesta qüestió s’han gestat a Catalunya.

 

Amb la invasió de competències, el Govern espanyol fa un pas en fals en ignorar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que les pensions no contributives les reconeix i les gestiona en exclusiva el Govern de la Generalitat com, de fet, està fent en l’actualitat.

 

El Reial Decret de l’IMV genera un problema per a les persones vulnerables que tractin de sol·licitar la prestació, perquè el sistema genera multiplicitat de finestres d’administracions públiques a les quals han d’adreçar-se, fet que trenca la feina feta els últims anys de la Generalitat i els ens socials per facilitar les gestions a les persones, tal com ha declarat unànimement la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).