El president de la Generalitat, José Montilla, ha destacat avui la necessitat de recuperar la “confiança col·lectiva” en la nostra capacitat per sortir de la crisi econòmica, ja que la millor política que es pugui aplicar per fer front a la situació “està condemnada al fracàs sense la confiança social que multipliqui els seus efectes positius”. Durant la seva intervenció a la jornada ‘Catalunya després de la crisi’, organitzada pel diari El País, el president ha expressat la seva preocupació per l’estat d’ànim col·lectiu del país i ha advocat per “revertir” aquesta “mancança de confiança en nosaltres mateixos” que pateix la societat catalana i espanyola.

 

“I aquí intervé la responsabilitat política. La recuperació del pols polític, sense fer cas del clima de desengany, decepció, desafecció i indiferència, tant se val com li vulguem dir”, ha advocat. En aquest sentit, el cap del Govern ha advertit que aquesta recuperació de la confiança no vindrà d’afalagar l’opinió pública, sinó que passa per “guanyar-se-la amb les decisions i les accions polítiques necessàries i imprescindibles per superar la crisi”.

 

Per al president català, “la solidaritat i la cooperació ha de ser el ciment de la credibilitat que volem recuperar i consolidar”. El cap de l’Executiu ha advertit que la sortida a la crisi només serà possible “si refem la cadena de solidaritats: Solidaritat personal, solidaritat fiscal, solidaritat intergeneracional, solidaritat territorial, solidaritat europea”, ha detallat.

 

“Entenc que aquest és un criteri fonamental a l’hora de pensar i decidir les reformes que afecten al mercat laboral, el sistema de pensions o el sistema financer”, ha afirmat, i ha afegit que al costat d’aquesta recomposició de les solidaritats cal també “reforçar la cooperació”, factor indispensable en el món globalitzat en el què vivim.

 

El president s’ha mostrat convençut que Catalunya “disposa de prou actius per confiar en el seu propi futur”, però a condició de “crear el clima de credibilitat imprescindible, mantenir les grans orientacions estratègiques de la política econòmica” que van cap al canvi de model productiu, i “d’adoptar en l’àmbit de les responsabilitats directes de la Generalitat les mesures necessàries per culminar el procés d’ajust iniciat i, sobretot, per tirar endavant la reforma del nostre sector públic”.

 

Alhora, cal “influir en les orientacions de la política econòmica i social del Govern d’Espanya –ha afegit— i cooperar lleialment en la seva aplicació, començant per la política de reducció del dèficit públic, i molt especialment en les reformes estructurals en marxa per millorar l’entorn econòmic, per millorar el funcionament dels mercats i per incrementar la capacitat innovadora de l’economia”.

 

El president ha enumerat les múltiples fortaleses de l’economia catalana, que està “molt més internacionalitzada que el conjunt de l’economia espanyola” i que va començar fa temps el canvi cap a un model productiu basat en la recerca i la innovació, la qual cosa li ha permès comptar amb subsectors capdavanters, com el farmacèutics, i amb un teixit industrial amb un pes creixent de les noves tecnologies i l’R+D+i.

 

Per altra banda, el president ha alertat també d’una altra crisi que podria afectar a Catalunya “en funció de l’orientació de la sentència que eventualment pugui emetre el Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut de Catalunya”. Per al cap del Govern català, aquesta és una crisi latent que “pot afectar el model d’Estat sorgit de la Constitució de 1978” i que “es pot manifestar amb tota la seva contundència” segons quina sigui la sentència sobre l’Estatut. En aquest sentit, el president s’ha preguntat si “podem aguantar simultàniament una triple crisi econòmica, política i institucional”.

Nota: Adjuntem el discurs íntegre del president de la Generalitat.