El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, La Ricarda (Casa Gomis), al Prat de Llobregat (Baix Llobregat), així com delimitar-ne el seu entorn de protecció. La declaració també inclou la protecció de diversos béns mobles que formen part del monument.

L’edifici de La Ricarda, situat enfront de la costa, a la zona del Delta del Llobregat, enmig d’un bosc de pins i protegit urbanísticament per la Xarxa Natura 2000 d’Espais Naturals de Protecció Especial, està considerat com a una de les obres cabdals de l’arquitectura moderna, no només a nivell nacional sinó també internacional. La seva arquitectura enllaça amb els fonaments i principis racionalistes europeus, tant des del punt de vista constructiu com per la seva configuració espacial, amb una concepció de fluïdesa i dinamisme interior propis dels valors del moviment modern.

La casa unifamiliar de La Ricarda va ser projectada per l’arquitecte Antoni Bonet Castellana, una de les principals figures del Moviment Modern, membre del Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC) i col·laborador del despatx de Sert i Torres Clavé, amb els quals va participar com a representant de la delegació catalana al CIAM IV. La Ricarda va ser projectada per Bonet entre el 1949 i 1956 i construïda l’any 1957 a partir d’un encàrrec de la família Gomis-Bertran, família interessada en la cultura i les arts avantguardistes del moment a Catalunya. En aquell període Bonet residia i treballava a l’Argentina, concretament a Buenos Aires, des d’on va començar a dibuixar les primeres idees del projecte inspirat en obres ja construïdes com la “casa Oks” a l’Argentina i la “casa Berlingieri” a l’Uruguai, en les quals va aplicar la volta catalana com a solució per a la coberta.

El projecte de La Ricarda es genera a partir de la repetició d’uns mòduls de geometria quadrada que es van situant estratègicament a partir de l’estudi de la relació d’espais, visuals, recorreguts i usos que el projecte vol aconseguir. Aquests mòduls se sustenten sobre una plataforma elevada a 2-10 metres sobre el nivell del sòl per tal de protegir l’edifici de la humitat derivada de la seva proximitat al mar i crear, a més, un espai exterior enjardinat complementari i inseparable de l’interior.

Els espais diàfans que genera la seva arquitectura van acompanyats en tot moment per la relació visual amb l’exterior, de tal manera que el paisatge, la llum i el color mediterrani envaeixen i són presents en l’interior formant part indissoluble de l’arquitectura i creant matisos i espais dinàmics en funció de la seva intensitat. Un dels elements més rellevants i que identifiquen la Ricarda és la seva coberta en volta de grans dimensions, 9 metres, sustentada per quatre pilars metàl·lics molt prims a cada vèrtex. Aquesta volta és la reinterpretació històrica i tradicional de la volta catalana, però construïda amb els criteris moderns. La volta es resol a partir d’una volta interior de formigó armat de 10 cm d’espessor, una segona volta amb una solera catalana amb cambra d’aire i envans conillers que fan d’aïllament tèrmic i finalment acabada amb peces ceràmiques de color terra. El programa funcional dona resposta a l’ús destinat principalment a les necessitats familiars, però també a la creació d’espais amb capacitat per desenvolupar puntualment activitats culturals, concerts privats, reunions, conferències de petit format, etc., amb la voluntat de fomentar les arts avantguardistes del moment.

El jardí i la relació entre aquest monument amb l’espai físic on se situa ha establert un diàleg ambiental indissoluble que al llarg del temps s’ha anat consolidant. A uns 40 metres de l’edifici es troba la torre de l’aigua, dissenyada també per l’arquitecte Antoni Bonet com a dipòsit d’aigua d’una alçada de 15 metres, que fa de contrapunt vertical amb la horitzontalitat de la casa. Aquest element també és bé cultural d’interès nacional pel fet que forma part del projecte de l’edifici.