• La Llei articula per primer cop un model de gestió integrada del litoral, domini públic inclòs, amb la Generalitat com a administració de referència i més protagonisme municipal

 

• Els ajuntaments passen a ser competents per atorgar les autoritzacions previstes en els seus plans d'ús de les platges, fet que acosta a la ciutadania la presa de decisions i redueix els terminis administratius

 

• L’Estat ha impugnat la constitucionalitat dels dos articles de la Llei que atorguen aquestes competències als municipis

 

El Consell Executiu ha acordat personar-se al recurs d’inconstitucionalitat que el president del Govern espanyol ha presentat contra dos articles de la Llei de protecció i ordenació del litoral que incrementaven les competències dels ajuntaments.

 

La Llei de protecció i ordenació del litoral va ser aprovada pel Parlament el juliol de 2020 i suposa el desenvolupament legislatiu de la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya des del 1979 i a la reforma de l'Estatut del 2006, que garanteix als municipis la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, i que correspon a la Generalitat, la gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre. Així, permet avançar per primer cop cap a una gestió integrada de tot el litoral català, domini públic inclòs, amb la Generalitat com a administració de referència i un major protagonisme dels ajuntaments.

 

El text vol resoldre la manca de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT), tant a l’ordenament jurídic català com a l’espanyol. Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.

 

Per aconseguir aquests objectius, la Llei regula la creació de noves eines d’ordenació i gestió de la costa a escala territorial i municipal, entre elles, els plans d’usos del litoral i les platges.      

 

Els ajuntaments els impulsaran per ordenar els serveis de temporada de les platges i determinar les activitats susceptibles d'ésser autoritzades a la platja per l'ajuntament com a conseqüència de festes de rellevància local, esdeveniments esportius, culturals, d'interès general amb repercussió turística o altres ocupacions mitjançant instal·lacions desmuntables. També regularan els serveis de vigilància i salvament, l’accessibilitat i les instal·lacions que tindrà cada tram de platja. La seva vigència serà de cinc anys, la qual cosa permetrà que la seva regulació no es limiti als períodes de temporada, sinó que es projecti durant tot l’any.

 

En relació amb la previsió d’activitats i instal·lacions que es desenvolupen al litoral al llarg de l’any, la Llei preveu que els mateixos municipis atorguin les corresponents autoritzacions previstes en els plans d’usos del litoral i les platges.

 

L’Estat, precisament, ha impugnat els dos articles, 20 i 30, que regulen la possibilitat que els ajuntaments atorguin les autoritzacions per a activitats en el domini públic maritimoterrestre, sempre que estiguessin previstes en els seus plans d’ús del litoral, aprovats prèviament per la Generalitat.

 

Actualment, és la Generalitat qui, a més d’aprovar els plans d’usos proposats pels ajuntaments, també atorga les autoritzacions. Amb el canvi previst a la Llei, es volia reforçar el paper dels ajuntaments, acostar la presa de decisions a la ciutadania i escurçar els terminis administratius.