Departament de la Presidència

 

Ester Capella Farré, delegada del Govern de la Generalitat a Madrid

 

Nascuda a la Seu d'Urgell l’any 1963.

 

Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Va col·laborar amb la càtedra de Dret Civil de Lleida durant el curs 1987-1988 amb el catedràtic de Dret Civil, D. Carles Maluquer de Motes Bernet. Advocada en exercici des de l’any 1988, adscrita al Col·legi d’Advocats de Barcelona.

 

Durant la darrera legislatura ha estat consellera de Justícia. Prèviament, des del 2015, havia estat diputada per Barcelona al Congrés dels Diputats i senadora designada pel Parlament de Catalunya en la desena legislatura. Regidora portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2007 al 2011, va ser gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates entre el 2003 i el 2007. Militant d’ERC des del 2008 i sòcia de diverses associacions, entre les quals destaquen Dona i Drets, associació federada al Lobby de Dones de Catalunya, i Themis.

 

 

Anna Caula Paretas, secretària general de l’Esport

 

Nascuda a Girona l’any 1971.

 

És directora d'activitats de lleure infantil i juvenil i té estudis en Psicologia. La seva vida professional ha girat al voltant del bàsquet. Ha estat entrenadora superior de la Federació Espanyola de Bàsquet i de la Selecció Catalana Mini Femenina amb la Federació Catalana de Bàsquet.

 

Ha entrenat el primer equip de l’Uni Girona (2008-2014). Durant aquestes sis temporades, l’equip va assolir un ascens a la Lliga Femenina, dos segons llocs en la màxima competició estatal, dos participacions a la Copa de la Reina, dos participacions en els playoffs i una final de la Supercopa. Des del 2014 és directiva de l’Uni Girona. També ha entrenat altres clubs de bàsquet de Girona: Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG), el CB Banyoles, el CE Maristes Girona i el CE Santa Eugènia. Ha estat responsable del programa de tecnificació de les comarques gironines.

 

També ha dirigit la selecció espanyola sub-20F del 2012 al 2014, període durant el qual va aconseguir dos ors i una plata al Campionat Europeu de Bàsquet Femení Sub-20. També ha estat membre de l'equip tècnic de la Selecció Espanyola de Bàsquet U20F.

 

En l’àmbit polític, va ser escollida diputada a les eleccions al Parlament de 2015 i va revalidar el seu escó el 2017. Durant la XII legislatura va ser la portaveu del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya. A les últimes eleccions al Parlament va tornar a ser escollida diputada i, al ple de constitució de la XIII legislatura, vicepresidenta primera de la mesa.

 

 

Oriol Duran Torres, secretari de Comunicacio del Govern i Mitjans de Comunicació

 

Nascut a Sant Quintí de Mediona l’any 1978.

 

És llicenciat en Periodisme i compta amb estudis d’Humanitats per la Universitat Internacional de Catalunya. Va ser redactor al setmanari La Fura, SER Penedès-Garraf i Canal Blau de Vilanova abans de fer el pas a la comunicació corporativa.

 

Ha ocupat el càrrec de director general d’Anàlisi i Planificació Estratègica de l’Acció Exterior durant els darrers dos anys. Anteriorment havia estat el cap de l’oficina de Comunicació del Departament d’Exteriors.

 

Ha estat cap de comunicació dels grups d’Esquerra Republicana del Congrés i el Senat a Madrid i responsable de comunicació del grup republicà a l’Ajuntament de Barcelona. Durant la pandèmia va coordinar la comunicació de Salut a l’àrea de Barcelona.

 

 

David Rodríguez González, secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran

 

Nascut a Oliana l’any 1967.

 

És tècnic superior en Administració de sistemes informàtics i ha treballat com a matricer.

 

És alcalde de Solsona des de 2010. La seva incorporació a l’Ajuntament es va iniciar el juny del 2007, quan va esdevenir regidor de Salut, Acció Social i Comunicació. Durant aquell període també va ser conseller comarcal d’ERC. Des dels comicis al Parlament de Catalunya del 2015, va compaginar l'alcaldia amb el càrrec de diputat. En les eleccions del 2017 va assumir l'escó després de la renúncia a l'acta de diputada de la consellera cessada exiliada a Brussel·les, Meritxell Serret. El setembre del 2018, però, va renunciar a l'acta de diputat per dedicar-se plenament a l'alcaldia de Solsona.

 

En el vessant estrictament polític, també va ser president comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya i secretari d’organització dels republicans al Solsonès. Quant a la seva vinculació amb el teixit associatiu, és soci d’Òmnium Cultural, el Centre d’Estudis Lacetans, el Sol del Solsonès, Amisol i el Centre Excursionista del Solsonès.

 

 

Montserrat Fornells i Solé, directora general d’Administració Local

 

Nascuda a Vilanova de l'Aguda l’any 1983.

 

Llicenciada en ciències polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra. Postgrau en Gestió i Administració local per la Universitat Autònoma de Barcelona - Fundació Aula d'Alts Estudis Electes. Certificat d'aptitud pedagògica (CAP) per la Universitat de Lleida.

 

Ha treballat a Gestimpost, una empresa de gestió i recaptació de tributs locals, a Lleida (2006-2007) i com a assessora del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Diputació de Lleida (2007-2015). Ha estat alcaldessa de Vilanova de l'Aguda des del 2007 i consellera comarcal de la Noguera (2011-2015). Actualment, també és Secretària General d’ERC a la Federació de Lleida

 

Vicepresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) del 2015 al 2019 i diputada al Parlament de Catalunya des del 2015 al 2020. Sòcia d'Òmnium Cultural, de l'Assemblea Nacional Catalana i de la Plataforma per la Llengua.

 

Col·labora en la revista Portaveu del Segre Mitjà i en el diari Comarques de Ponent i es membre de diverses associacions cíviques i culturals locals, com ara els grallers Tot Cugula, de Vilanova de l'Aguda.

 

 

Aleix Villatoro Oliver, director del Consell Català de l’Esport

 

Nascut a Terrassa l’any 1979.

 

És llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB (2002) i té un postgrau en Anàlisi i Comunicació Política (2003).

 

Va iniciar la seva carrera professional com a tècnic del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ha estat cap de l'Oficina de Relacions Institucionals del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2006-2007) i cap del Gabinet del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació (2007-2010). Va ser secretari general del Departament d’Exteriors durant l’etapa de Raül Romeva fins el juny del 2018. Durant la passada legislatura va ser va ser director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i, posteriorment, secretari general del mateix Departament.

 

 

Ismael Peña López, director de l’Escola de l’Administració Pública de Catalunya

 

Nascut a Mataró l’any 1973.

 

Doctor en Societat de la Informació i del Coneixement (UOC, 2009); Diploma d’Estudis Avançats (UOC, 2005); postgrau en Gestió del Coneixement (UOC, 2002); Màster en Ecoauditories i Planificació Empresarial del Medi Ambient (IEE, 1998); Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, especialitat en Economia Aplicada i Hisenda Pública (UAB, 1996).

 

Ha estat director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la generalitat de Catalunya (2018-2021). Des de desembre de 2005 (ara en excedència), és professor i investigador als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, on ha dirigit diversos màsters, i investigador del grup de recerca consolidat Open Evidence Research (sobre ciències socials i impacte tecnològic). S’ha especialitzat en l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament i en els darrers anys s’ha dedicat a la transformació de les institucions.

 

Des de gener de 2018 és professor de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en temes de planificació de polítiques públiques, governança pública i participació ciutadana. Ha estat director fellow d’innovació oberta de la Fundació Jaume Bofill (2014-2018) i ha fet consultoria i formació per l’Escola Virtual del PNUD (2009-2014) en temes de governança i educació pel desenvolupament. El seu portal personal (ismael.cat) recull en obert més de 500 obres entre escrits, conferències i seminaris i recursos d’aprenentatge, realitzats els últims 20 anys a tot tipus d’institucions governamentals, acadèmiques, empresarials i de la societat civil.

 

 

Joan Ridao Martín, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

 

Nascut a Rubí l’any 1967.

 

Doctor en Ciència Política i de l’Administració (UB), llicenciat i màster en Dret (UAB). Diplomat en Perfeccionament en Justícia Constitucional (Universitat de Pisa). Professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili i Lletrat del Parlament de Catalunya en excedència.

 

Ha estat Lletrat major del Parlament de Catalunya, membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, de la Comissió Bilateral Generalitat Estat, de la Comissió mixta de transferències Estat-Generalitat i del Consell d'Impuls i Seguiment del Desplegament Estatutari. Va ser membre de la ponència redactora de la reforma de l’Estatut de Catalunya.

 

Ha exercit docència a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, a la Facultat de Dret d’ESADE-Universitat Ramon Llull i als Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. Creu  d’Honor de l’Ordre de San Raimon de Penyafort i Medalla d’Honor de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona.

 

La seva trajectòria investigadora ha girat entorn l’organització territorial de l’Estat i el dret públic català, el dret parlamentari, la participació política i el bon govern, així com les  coalicions polítiques i la governabilitat.

 

És autor de una vuitantena d’articles en revistes d’impacte i especialitzades; coautor de 33 obres col·lectives i autor de 23 llibres, els més recents, Lleis Polítiques de Catalunya. Comentaris (Marcial Pons, 2020) i El derecho de crisis y el estado autonómico. Del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la Covid-19 (Marcial Pons, 2021).

 

 

Marc Ramentol, director general de Coordinació Interdepartamental

 

Nascut a Barcelona l’any 1982.

 

És metge especialista en Medicina Interna. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, al llarg de la seva carrera ha estat especialista del Servei d’Urgències i també de medicina interna de la Vall d’Hebron; metge adjunt del Servei de Medicina Interna a l’Hospital de Sant Rafael; professor associat del Departament de Medicina de la UAB i també ha exercit de facultatiu especialista del Servei de Medicina Interna a l’Equip de Suport Integral a la Complexitat ESIC-Casernes.

 

El 2016 entra a formar part del gabinet del Conseller al Departament de Salut. La passada legislatura va assumir la Direcció General de Professionals de la Salut i un dels seus principals projectes va ser impulsar el Fòrum de Diàleg Professional, que va marcar el full de ruta de les polítiques sanitàries dels propers anys. El 2020 va ser nomenat secretari general de Salut, lloc des del qual ha liderat la lluita contra la pandèmia

 

 

Departament d’Empresa i Treball

 

Maria Assumpta Farran i Poca, directora general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera

 

Nascuda a Barcelona l’any 1968.

 

Llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona, amb formació en modelització atmosfèrica per la Universitat Politècnica de Catalunya, i en química de l’atmosfera per la UNED. Màster en medi ambient i energia per l’Institut Català de Tecnologia (ICT) en el marc del programa del Fons Social Europeu. També ha cursat formació en lideratge públic per l’IESE, i en col·laboració publicoprivada per ESADE.

 

És membre del Consell Executiu de la Fundación Renovables, vocal del Consell Acadèmic de l’Associació Empresarial per a l’Impuls del vehicle elèctric AEDIVE i membre del Consell Rector de la cooperativa energètica ciutadana ‘Som Energia’, entre altres. Ha estat directora general de Qualitat Ambiental (2011-2016), i directora de l’Institut Català d’Energia (2016 i 2018).

 

 

Departament d’Economia i Hisenda

 

Maria Matilde Villarroya Martínez, secretària d’Economia

 

Nascuda a Tortosa l’any 1968.

 

És enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctora en Economia i Empresa per la Universitat Rovira i Virgili.

 

Ha estat directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement des del juny del 2018 fins a l’actualitat. Professora titular del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des del 2003, tasca que va compaginar amb diferents projectes de transferència de coneixement amb empreses i institucions públiques i privades.

 

Entre els anys 2007 i 2015 va ser tinent d’alcalde i regidora d’Economia, d’Hisenda i de Personal de l’Ajuntament de Tortosa. Prèviament, havia desenvolupat la seva carrera en diferents empreses del sector privat.

 

 

 

Departament d’Acció Exterior i Transparència

 

Albert Latorre Saumoy, director general de Participació Ciutadana

 

Nascut a Barcelona l’any 1967.

 

És enginyer tècnic industrial per la EUETIB-UPC, amb una àmplia formació tant en la direcció com en l’àmbit tecnològic. Latorre té un màster en Direcció i Administració d’Empreses, a més de tres títols de postgrau per l’IESE en management, direcció i gestió de fundacions i climatització.

 

Latorre, que estarà al capdavant de la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals, parteix d’una trajectòria professional que l’apropa a l’àmbit de la participació a través de la seva tasca com a fundador i director general de la Fundació Cívica Innomnium. La fundació funciona com una start-up d’innovació territorial que desenvolupa programes i projectes vinculats al talent jove, als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a la digitalització dels entorns rurals, així com un model de participació ciutadana fonamentat en els principis de la geoètica.

 

Emprenedor des de l’any 1992, ha desenvolupat la seva activitat professional en diferents sectors: en l’àmbit privat des de l’empresa familiar ALB, de la qual en va ser director general; en el sector social com a director i responsable de projectes a la Fundació Privada Nenes i Nens amb Càncer; així com també en el sector públic, on ha estat director de relacions internacionals de la Secretaria d’Universitats i Recerca. Com a enginyer ha coordinat obres singulars i ha participat en l’elaboració de normatives en el sector dels plàstics tècnics (ANAIP).

 

 

Albert Cañigueral Bagó, director general de Transparència i Dades Obertes

 

Nascut a Mataró l’any 1977.

 

Forma part de la primera promoció d’Enginyeria Multimèdia de la Universitat Ramón Llull. És des d’aquest àmbit que ha dedicat deu anys a treballar en televisió digital, tant a Catalunya com a Europa i Àsia. Des del seu retorn a Catalunya l’any 2012, després de viure a Taipei durant dos anys, Cañigueral es va establir com a divulgador i consultor independent i es va integrar al col·lectiu internacional Ouishare per contribuir-ne a l’arrelament i creixement a Barcelona i a diverses ciutats de l’Amèrica Llatina. Tot plegat, després d’haver creat i consolidat el blog Consum Col·laboratiu.

 

És considerat un dels referents en l’economia de plataformes amb una mirada crítica i constructiva, i forma part del grup d’experts que han elaborat l’informe “Catalunya 2022” co-coordinat per la consellera Victoria Alsina i Genís Roca. Ens els darrers tres anys, s’ha centrat en l’àmbit del futur del treball i dels treballadors amb una perspectiva àmplia. Entre les seves publicacions destaca el llibre El trabajo ya no es lo que era: nuevas formas de trabajar, otras maneras de vivir (Conecta, 2020) i diversos estudis sobre el mateix àmbit.

 

La vàlua de la seva trajectòria la reconeixen també destacats cercles d’experts. En aquest sentit, és un dels “100 de COTEC”, membre d’ens com ara la Digital Future Society Open Council, el Future Trends Forum de la Fundació Bankinter o d’Ideas For Change. També és fellow de la Royal Society of Arts (RSA) i se l’ha inclòs a la llista 40 millors futuristes d’Espanya de la revista Forbes.

 

Gerard Figueras Alba, secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea

 

Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1982.

 

És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en Gestió Portuària, Dret i Negoci Marítim de la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya i un altre en Màrqueting i Comunicació Política per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials – UAB. També disposa d’un diploma de postgrau en Govern Electrònic i TIC per l’Institut d’Educació Contínua de la UPF.

 

Des del 2016 i fins a l’actualitat, ha exercit com a secretari general de l'Esport i de l’Activitat Física al Departament de la Presidència. Anteriorment, va ser director del Consell Català de l’Esport des del 2013, així com membre del Consell d’Administració del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i membre del Consell Rector de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

 

En l’àmbit local, Figueras va ser regidor de promoció econòmica i projecció exterior de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i, entre 2015 i 2016, president del Consell Comarcal del Garraf. Entre 2011 i 2015 va exercir de tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç, Fires, Mercats, Comunicació, Premsa i Joventut a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

 

Al Parlament de Catalunya, Figueras va ser diputat en la IX legislatura per Convergència i Unió, on va ser president de la Comissió de Polítiques de Joventut; membre de les Comissions d’Acció Exterior i de la Unió Europea; de Cooperació al Desenvolupament; d’Ensenyament i Universitats, i representant del Grup Parlamentari de CiU al Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior.

 

 

Departament d’Educació

 

Raquel Garcia Sevilla, directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa

 

Nascuda a Barcelona l’any 1971.

 

És diplomada en Professorat d’EGB per la Universitat de Barcelona (1992) i llicenciada en Psicopedagogia (1995) per la Universitat Blanquerna.

 

Des del 2013 i fins a l’actualitat, ha estat directora de l’Escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat. Anteriorment, a banda d’exercir altres càrrecs al mateix centre, ha estat també mestra a l’Escola Joan Maragall de l’Hospitalet de  Llobregat i a l’Escola Gabriel Castella i Raich d’Igualada. Durant la seva trajectòria ha exercit diferents perfils professionals en l’àmbit educatiu, com ara Competència digital, Diversitat o Immersió, i ha estat formadora del projecte d’innovació Comunitats d’Aprenentatge.

 

 

Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

 

Antoni Ferran Mèlich, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

 

Nascut a Gelida l’any 1962.

 

Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001); i en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona (1988). Màster en viticultura i enologia per la Universitat Politècnica de Catalunya (1991). Especialista en planificació i gestió ambiental i en direcció, organització i gestió de projectes i equips interdisciplinaris.

 

Ha exercit com a responsable, tècnic superior, assessor i redactor de destacats plans i  projectes en matèria de medi ambient en administracions i organismes diversos, i alhora també ha impartit la docència a la Universitat de Vic en l’àmbit d’ordenació del territori, medi ambient, i planificació ambiental. Ha estat regidor a l’Ajuntament de Gelida (2011–2015).

 

 

Departament de Salut

 

Meritxell Budó Pla, secretària d’Atenció Sanitària i Participació

 

Nascuda a Barcelona l’any 1969.

•  
• És llicenciada en Farmàcia i Màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica.
•  
• Després de més de 15 anys al sector privat (1994-2011), com a directiva a la indústria farmacèutica, va ser alcaldessa de la Garriga del 2011 al 2019), vicepresidenta de la Diputació de Barcelona (2015-2019) i portaveu del Govern i consellera de la Presidència (2019-2021). Actualment és diputada al Parlament de Catalunya.

 

• L’experiència en el sector privat i en l’administració pública li aporten un bagatge en la gestió tant en l’àmbit privat com el públic, experiència en la qual també hi han deixat empremta els vuit anys al capdavant del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el període com a responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones a la Diputació de Barcelona. Amb la darrera etapa com a consellera ha adquirit un coneixement ampli i transversal del conjunt del Govern i del país.

 

• En l’àmbit de la docència, ha impartit classes sobre “Organització i funcions dels càrrecs electes municipals” en el marc de l’assignatura de Dret Local (Grau de Dret) que s’imparteix a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

Aina Plaza Tesías, directora general de Planificació en Salut

 

Nascuda a Mallorca l’any 1965.

 

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona i postgrau en Psicologia Comunitària.

 

Té una llarga experiència en planificació, avaluació de serveis sanitaris i socials, i integració de serveis socials i sanitaris. Entre altres, ha estat responsable d’Avaluació i Planificació de Serveis a la Regió Sanitària Barcelona i directora de Planificació i Avaluació al Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Compta amb 10 anys d’experiència en planificació estratègica i comunicació en el sistema sanitari públic català al Servei Català de la Salut.

 

Des del 2019 ha ocupat diversos càrrecs al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, primer com a sub-directora general d’Anàlisi i Programació i, posteriorment, com a directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat, des d’on ha desenvolupat responsabilitats en planificació, gestió, contractació de serveis, i atenció integrada social i sanitària.

 

 

Departament d’Interior

 

Ramon Lamiel Villaró, director del Servei Català de Trànsit

 

Nascut a Barcelona l’any 1964.

 

És llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, diplomat en Enginyeria del Medi Ambient a l’Institut Català de Tecnologia de l’UPC, format en Funció Gerencial de les Administracions Públiques a ESADE, Màster de Direcció Financera i Control de Gestió de l’UPF i curs de formació en la funció directiva a l’IESE.

 

Els darrers vuit anys ha estat el gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona. Anteriorment ha ocupat diferents càrrecs directius i gerencials a l’administració local i més concretament a l’Ajuntament de Barcelona.

 

Ha participat en la creació de la Xarxa Bàsica i el Mapa de la Bicicleta de Barcelona, en el disseny i posada en funcionament del sistema de sharing  Bicing de Barcelona, en la proposta del model de Xarxa Ortogonal dels busos de Barcelona, ha gestionat i remodelat el Servei de Transport Especial porta a porta per a persones amb mobilitat reduïda de Barcelona, ha participat en l’accessibilitat del model urbà de superilles i zones 30 de la ciutat de Barcelona i, més recentment, des de l’Institut Municipal ha realitzat la diagnosi i iniciat el Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona.

 

És membre del Consell d’Accessibilitat de Catalunya i del Consell Social de l’Institut Guttmann. 

 

 

Mercè Salvat Guinjoan, directora general de Protecció Civil

 

Nascuda a Riudoms l’any 1980.

 

Llicenciada en Ciències Polítiques i Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002), Postgrau en Direcció d’Empresa per la Universitat Pompeu Fabra (2012) i Màster en Direcció Comptable i Financera per la Universitat Pompeu Fabra (2013).

 

Ha estat gerent de Governança d’Empreses Pròpies al Servei Català de la Salut des de 2019; secretària general del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (2018-2019); adjunta a la direcció de la Fundació PuntCat (2018); cap de Gabinet del Conseller al Departament de Justícia de Generalitat (2016-2017); consultora en gestió i polítiques públiques a l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona (2014-2016); responsable del departament d’administració i finances d’Amboto Digital Projects (2012-2014); tècnica al departament comptable i financer d’emagister.com (2012); adjunta al cap de l’Oficina del Vicepresident, al Departament de la Vicepresidència de la Generalitat (2007-2010), i cap de Secretaria de l’Oficina del Vicepresident al Departament de la Vicepresidència de la Generalitat (2006 -2007).

 

Joan Delort Menal, director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments

 

Nascut a Barcelona l’any 1957.

 

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Girona i Diplomat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, i Curs d’Estratègia i lideratge per a la Gestió Pública IESE.

 

Ha estat director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya des del 2018; director general de Protecció Civil de 2015 al 2018, i gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona (2011–2015). Prèviament, ha estat coordinador del Sistema de Seguretat Pública al Departament d’Interior (2011); secretari de Seguretat (2006-2011); secretari de Seguretat Pública (2004–2006); director del Servei Català de Trànsit (2001–2003); i subdirector general de Coordinació de les Policies Locals (1997–2000). Anteriorment, va ser cap de la Policia Municipal de l’Ajuntament de Girona (1986–1997); cap de la Policia Municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (1983–1985); i cap de la Policia Municipal de l’Ajuntament de Barberà del Vallès (1981-1983).

 

Sònia Andolz Rodriguez, directora general d’Administració de Seguretat

 

Nascuda l’any 1978.

 

Professora de Ciència Política a la Universitat de Barcelona (UB) i a ESADE. Politòloga especialitzada en Relacions Internacionals per la UAB. Ha fet un postgrau en gestió de conflictes i crisis humanitàries a la UOC i té tres màsters en Antropologia Social i Cultural, en Estudis de Refugiats i Migracions Forçades i Màster en Seguretat i Defensa. Ha treballat en països de l’Àfrica Occidental, Balcans i Pròxim Orient.

 

 

Departament de Drets Socials

 

Alexis Serra i Rovira, secretari d’Infància, Adolescència i Joventut  

 

Nascut a Manresa l’any 1975.

 

És diplomat en Ciències Empresarials (Universitat Autònoma de Barcelona), Postgrau en Negociació Col·lectiva i Relacions Laborals (Universitat de Barcelona), té un Màster de Direcció de Màrqueting i Comunicació (Universitat Oberta de Catalunya) i un Postgrau en gestió gerencial local, Funció directiva (Universitat Rovira i Virgili).

 

Ha centrat la seva activitat professional en la gestió de diferents organitzacions, la majoria vinculades al col·lectiu del treball autònom i en les polítiques socials, d’igualtat i en favor de la corresponsabilitat i com a consultor i formador en polítiques del temps.

 

El gener de 2013 va ser nomenat cap del gabinet de la consellera de Benestar Social i Família, des d’on va contribuir a la consecució del Pacte per a la Infància a Catalunya signat el juliol de 2013. El juny de 2015 es nomenat cap del gabinet de la Vicepresidenta i portaveu del govern.

 

El gener de 2016 passa a ser cap del gabinet de la Consellera de la Presidència i portaveu, primer amb Neus Munté i des del juliol de 2017 de Jordi Turull. Va participar en nom del Govern de la consecució del Pacte per a la Reforma Horària, el juliol de 2017.

 

El juny de 2018 és nomenat coordinador per a l’impuls de la reforma Horària amb l’encàrrec de preparar l’Oficina per a la Reforma Horària, pionera a tot l’Estat. Des del gener de 2019 ha dirigit aquesta Oficina amb l’objectiu de coordinar les polítiques en l’àmbit de l’organització i usos del temps de la vida quotidiana i en el compliment dels acords del Pacte per a la Reforma Horària.

 

Núria Ramon i Pérez, directora de l’Agència Catalana de la Joventut

 

Nascuda a Sabadell l’any 1988.

 

És llicenciada en Psicologia, té un Màster en Psicologia Clínica Infanto-Juvenil i Postgrau en Polítiques d'Igualtat de Gènere en la Gestió Pública.

 

Des de juny de 2017 ha estat directora executiva de l'Institut Català de les Dones. Amb anterioritat va ser directora de la Fundació ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats) i membre de l’equip de prevenció de trastorns de la conducta alimentària de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

 

Va ser presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) entre els anys 2014 i 2016 en representació de l’entitat Dona – JNI, que defensa i visibilitza els drets de les dones i les persones LGBTI, entitat que va presidir entre els anys 2013 i 2017. Abans d’assumir la presidència del CNJC, va ser membre del secretariat de l’entitat, referent de les àrees de Gènere, Interculturalitat i Immigració, Salut i Educació.

 

Montserrat Vilella Cuadrada, directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat

 

Nascuda a Reus l’any 1966.

 

És llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Psicologia, per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitat en Psicologia Clínica.

 

Des de 2011 ha estat regidora de l’Àrea de Benestar a l’Ajuntament de Reus i entre 2015 i 2018 va ser diputada al Parlament de Catalunya. Compta amb 20 anys d’experiència professional en l’àmbit social i de la salut mental. Del 2000 al 2011 va ser cap de Servei i directora de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada Marinada de l’ICASS. L’any 1996 va ser psicòloga clínica del Grup Pere Mata a la Unitat d’hospitalització d’aguts, al Centre de salut mental infanto juvenil i a la Unitat de llarga estada.

 

El 1992 va coordinar els Serveis Socials de base del Consell Comarcal del Baix Camp i dos anys abans va treballar com a psicòloga de l’equip supracomarcal d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) al Consell Comarcal del Baix Penedès.

 

Cesca Domènech i Ruera, directora general d’Acció Cívica i Comunitària

 

Nascuda a Barcelona l’any 1977.

 

Ha cursat estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i el postgrau en lideratge i governança local de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

És funcionària de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2006, adscrita a la Direcció General d’Acció Cívica.

 

Al Govern de Catalunya ha estat cap de l’Oficina del delegat del Govern a Barcelona entre els anys 2016 i 2017 i assessora de la consellera de la Presidència en l’àmbit del món local i cap del Gabinet de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran entre els anys 2018 i 2021. En aquesta darrera etapa també ha estat coordinadora del l’Estratègia de Dinamització Territorial “País d’Oportunitats, País Viu”.

 

Àlex Sastre Prieto, director general de Joventut

 

Nascut a Granollers l’any 1983.

 

És llicenciat en Química per la Universitat de Barcelona (UB) i diplomatura de Postgrau en Gestió i Administració Local a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 

Des de 2011 és regidor a l’Ajuntament de Granollers i del 2015 al 2019 va ser Conseller Comarcal d’Ensenyament al Consell Comarcal del Vallès Oriental.

 

Entre 2017 i 2019 va ser assessor a la Diputació de Barcelona. En els períodes entre els anys 2009-2016 i 2019-2021 ha exercit la docència en una escola del Vallès Oriental.

 

Anna Figueras i Ibáñez, secretària d’Afers Socials i Famílies

 

Nascuda a Barcelona l’any 1969.

 

És diplomada en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Des de 1991 fins a 2006 ha exercit diverses responsabilitats com a tècnica del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya entre els anys 2006 i 2017, on ha exercit com a portaveu de la Comissió de Cooperació al Desenvolupament; coordinadora de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva i portaveu de la comissió d’Afers Socials i Famílies. En aquest temps ha participat com a ponent relatora de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya, Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, i ha estat membre de la ponència inicial de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania i del grup de treball del Projecte de llei de l’Agencia Catalana de Protecció Social.

 

Entre 2018 i 2021 ha estat assessora en l’àmbit social del Departament de la Presidència, des d’on ha participat en la coordinació del Pla Integral d’atenció a persones amb trastorn mental i addiccions; el III Pla Suport al Tercer Sector Social i el Pacte Nacional dels drets de les Persones amb Discapacitat.

 

 

Departament  de Justícia

 

Laura Martínez Portell, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

 

Nascuda a Mataró l’any 1970.

 

És llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida (1997), té un màster en Gestió i Direcció de Recursos Humans pel Centre d’Estudis Financers i un postgrau en Pràctica Jurídica pel Col·legi d’Advocats de Mataró. També ha assistit a diversos cursos d’especialització en violència de gènere, jurisdicció de menors, consum i mediació familiar, civil i mercantil.

 

Ha exercit d’advocada i de mediadora especialitzada en dret de família, penal i violència contra les dones. Des de 2019 fins a l’actualitat ha estat la presidenta de l’Institut Català de les Dones; vicepresidenta segona i diputada de Benestar Social, Salut Pública, Consum i Relacions Internacionals a la Diputació de Barcelona; diputada de Salut Pública i Consum a la Diputació de Barcelona; coordinadora de Medi Ambient al Consell Comarcal del Maresme i tinenta d’alcalde a l’Ajuntament de Vilassar.

 

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada és l’organisme adscrit administrativament al Departament de Justícia que té com a funció principal la promoció de l’aprenentatge, la recerca i el coneixement en l’àmbit del dret i la justícia, i la missió de ser el laboratori d’idees dels organismes públics de la justícia a Catalunya. El centre acull també l’Observatori Català de Justícia en Violència Masclista.

 

Yvonne Griley i Martínez, directora general d’Afers Religiosos

 

Nascuda a Barcelona l’any 1964.

 

És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, màster en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per ESADE i màster en Funció Directiva per l’IESE. Com a directora general d’Afers Religiosos serà la màxima responsable a l’hora d’atendre les diferents entitats religioses establertes a Catalunya.

 

Ha estat consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) des de març de 2014. Des d’aquest organisme ha treballat per fomentar el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, culturals i religioses de Catalunya, i perquè s’apliquessin en els programes audiovisuals les directrius i recomanacions d’aquest organisme en matèria de tractament del fet religiós.

 

La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sobretot en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat. Va ser directora general de Política Lingüística del Govern de la Generalitat i responsable de la gestió de la Direcció General d’Afers Religiosos, en els anys de desenvolupament i consolidació estructural d’aquesta Direcció.

 

També ha estat membre de l’Institut Català de les Dones; de les comissions interdepartamentals d’Immigració i del Poble Gitano; del Consell General de Serveis Socials i de la Comissió Tècnica del Pla de Mesures de Responsabilitat Social, i vicepresidenta del Consell Social de la Llengua Catalana.

 

Forma part de diverses entitats culturals i socials de Catalunya: la Societat de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans; Òmnium Cultural; l’Ateneu Barcelonès; Sobirania i Justícia; el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i el Centre d’Estudis de les Garrigues, entre d’altres.

 

Antoni Font i Renom, director general de Memòria Democràtica

 

Nascut a Sabadell l’any 1964.

 

És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990). Va complementar els estudis acadèmics amb el màster en Estudis Territorials i de la Població (2017-2018) i l’International Master’s Degree in Landscape Intervention and Heritage Management (2018-2019).

 

Pel que fa a l’experiència professional, Antoni Font ha estat diputat de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya (2012-2015), assessor local de l’oficina parlamentària de l’eurodiputat Francesc Gambús (2016-2019) i, des de 2020, assessor del Programa de transformació urbana de l’àmbit Gran Via-Ripoll de l’Ajuntament de Sabadell. A més, també ha estat regidor a l’Ajuntament de Sabadell.

 

 

Eusebi Campdepadrós i Pucurull, secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia

 

Nascut a Montblanc l’any 1961.

 

És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1985), gestor administratiu i agent i corredor d’assegurances. Està col·legiat com a advocat en exercici a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, des de 1986. Tota la seva carrera professional s’ha desenvolupat en l’àmbit de l’exercici lliure de l’advocacia i ha format part de Campdepadrós Gestoria, SLP, societat professional inscrita a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona, en la qual ha ocupat el càrrec d’administrador i de director de l’àrea jurídica.

 

Ha format part de les comissions de Mediació i Deontologia Professional i de Llengua Catalana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona. També ha format part de la Comissió de Llengua del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya. Ha estat professor del Postgrau de Directors de Centres Educatius a la Universitat Rovira i Virgili.

 

Al Parlament, ha estat portaveu de la Comissió de Justícia; membre de les comissions d’Interior i de Territori; de la Comissió d'Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i de la Comissió d'Estudi del Treball Autònom. Durant la XII legislatura ha estat secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya.