.

La consellera de Justícia rep part de la barana del pont d'Irun on el president Companys va ser entregat als franquistes

Ciuró: "Reivindicar la figura de Companys vol dir reivindicar també la nostra història contemporània i els valors democràtics"

Una part de la balustrada quedarà exposada a l'Espai Lluís Companys com a símbol de l'exili, la repressió i la cooperació

query_builder   29 agost 2021 14:14

event_note Nota de premsa

La consellera de Justícia rep part de la barana del pont d'Irun on el president Companys va ser entregat als franquistes

Ciuró: "Reivindicar la figura de Companys vol dir reivindicar també la nostra història contemporània i els valors democràtics"

Una part de la balustrada quedarà exposada a l'Espai Lluís Companys com a símbol de l'exili, la repressió i la cooperació

.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha inaugurat la instal·lació d’un fragment de la barana del pont Avenida d’Irun (Guipúscoa), donat per l’Ajuntament de la ciutat, que es podrà veure a l’exposició permanent de l’Espai Lluís Companys, al centre situat al Tarròs (Tornabous, Urgell).

Durant el parlament al centre, la consellera ha agraït la donació i ha assenyalat el simbolisme especial per als catalans“ de la peça, perquè prové del lloc on es va lliurar el president Companys als nacionals el 1940, gràcies a la col·laboració de l'Alemanya del III Reich; alhora, és el mateix pont que l’any 1936 van fer servir els qui fugien de la guerra a qui el mateix Companys havia ajudat a gestionar les necessitats bàsiques”. “Per a uns va ser la salvació; per a Companys, la sentència de mort”, ha remarcat Ciuró.

La titular de Justícia ha recordat que “el president Companys, l’únic cap de govern escollit democràticament que va ser afusellat a Europa, ens fa bullir la sang. Perquè amb ell el feixisme va voler fulminar el fer i el sentir d’un poble i les seves institucions, després d’un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia de justícia per al president.

La història no la podem canviar. Però podem mantenir-la viva i donar-la a conèixer perquè les noves generacions siguin conscients dels perills dels totalitarismes i valorin les llibertats democràtiques de què gaudim avui, que tant ens han costat de recuperar, ha dit Lourdes Ciuró, per a qui “la barana d’Irun forma part d’aquesta voluntat i reforça els llaços entre dos pobles que tenim com a base els valors democràtics, però també la voluntat de voler ser i decidir el nostre futur.

Ciuró ha remarcat que des de la Generalitat fa anys que treballem per recuperar la memòria negada, aquella que el règim franquista va reinterpretar en benefici propi desvirtuant la realitat. Per això, des de fa més d’una dècada, des del Memorial Democràtic, hem dut a terme centenars d’accions a favor de la memòria democràtica i de la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i dels seus familiars.

La consellera ha reiterat que l’any vinent Justícia presentarà l’avantprojecte de la Llei catalana de memòria democràtica que, entre moltes altres mesures, evitarà actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme o privarà d’ajudes públiques aquelles persones o entitats que contravinguin el que estableix la llei.

Finalment, la consellera ha assegurat que “reivindicar la figura de Companys vol dir reivindicar també les víctimes de la guerra, la postguerra i la dictadura, la nostra història contemporània i els valors democràtics que ens sustenten com a societat”.

L’acte ha comptat amb la participació del director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font. També hi han assistit el regidor delegat de l’Ajuntament d’Irun, Santi Jiménez; l’alcalde de l’Ajuntament de Tornabous, David Vilaró; el president i el secretari de l’Associació Kepa Ordoki-Memoria Historikoa Bidasoan, Koldo Salinas i Peli Lekuona; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, entre altres representants.

La donació de la barana

L'Ajuntament d'Irun va aprovar el passat mes de gener una moció presentada per l'Associació de Memòria Històrica del Bidasoa Kepa Ordoki que instava a lliurar a la Generalitat un fragment de la barana, en reconeixement i reparació de la memòria del que va ser president del govern català entre 1934 i 1940.

L'any 2019, l’Ajuntament d'Irun va començar a reparar l'històric pont Avenida, atès el mal estat de conservació. L'actuació va permetre recuperar 65 mòduls i 65 elements ornamentals d'aquesta barana. La majoria de peces s'han sortejat entre la població d'Irun; d’altres s'han reservat per a l'hoteleria i la restauració; un mòdul s'ha reservat per instal·lar-lo al futur museu d'aquesta ciutat basca i un altre s'ha entregat a la Generalitat.

El pont Avenida és un indret històric. Va ser construït l’any 1915 sobre el riu Bidasoa, com a pont internacional, per connectar Irun amb la ciutat francesa d’Hendaia. El pont es va convertir en un camí d’exili durant la Guerra Civil, però també durant la Segona Guerra Mundial.

La deportació de Companys

El 26 de gener de 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el govern de la Generalitat va abandonar la capital. Lluís Companys va iniciar llavors l’exili cap a França, pel coll de Lli, a l’Alt Empordà, acompanyat del president del govern basc, José Antonio Aguirre.

La Gestapo el va detenir el 13 d’agost de 1940 a Ar Baol-Skoubleg (França), amb l’ajut de l'agent de l'ambaixada franquista a París, Pedro Urraca. Després de passar per les presons de La Santé (París) i Font du Hâ (Bordeus), el 29 d’agost va ser entregat a la policia franquista a l’Avenida Zubiko d’Irun (el pont Avenida d’Irun).

Posteriorment, el van traslladar a Madrid, on va ser torturat. Poc després, el van portar a Barcelona, on va ser afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, després d’un judici militar sumaríssim sense garanties processals. Lluís Companys és l’únic president de govern escollit de manera democràtica que ha estat assassinat pel feixisme a l’Europa occidental.

L’Espai Lluís Companys

Situat al poble natal del president, el Tarròs (Tornabous, Urgell), l’Espai Lluís Companys en reivindica la trajectòria política i vital. El centre fou inaugurat l’any 2014 per iniciativa de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Tornabous.

L’exposició permanent consta de materials interactius i audiovisuals que permeten traçar un recorregut per la vida i el context històric del president. El centre també exposa reproduccions de documents originals: cartells de gran format, publicacions periòdiques de Catalunya i l’Amèrica llatina, cartes personals i nombroses fotografies.

 

 

 

3  

Imatges

Participants de l'acte

Participants de l'acte 214

Signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Tornabous

Signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Tornabous 187

La consellera Ciuró, el president de l'Associació Kepa Ordoki i el regidor d'Irun

La consellera Ciuró, el president de l'Associació Kepa Ordoki i el regidor d'Irun 185