El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106

Nota d'Economia 106: "Efectes econòmics i socials de la COVID-19"

Conseller Giró: "La pandèmia ha portat un seguit d'aprenentatges que haurien de servir per repensar les polítiques públiques"

query_builder   23 setembre 2021 11:46

event_note Nota de premsa

Nota d'Economia 106: "Efectes econòmics i socials de la COVID-19"

Conseller Giró: "La pandèmia ha portat un seguit d'aprenentatges que haurien de servir per repensar les polítiques públiques"

  • Assegura que la Unió Europea “surt reforçada” de la crisi gràcies a la seva capacitat de reacció a l’hora de posar en marxa instruments com els fons europeus NGEU
  • Apunta que la solució als reptes globals als quals Catalunya haurà de fer front durant els propers anys “passarà per la recerca, la innovació i la tecnologia
El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106

El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha donat avui el tret de sortida a l’acte de presentació del darrer número de la Nota d’Economia, que enguany dedica les seves pàgines a fer una anàlisi exhaustiva dels efectes econòmics i socials de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya. Una publicació que edita el departament d’Economia i Hisenda amb la col·laboració d’experts de diferents àmbits, i que ja ha arribat al número 106.

Segons ha dit el conseller en el seu discurs de presentació, una de les principals conclusions que es poden extreure de les pàgines de la Nota d’Economia és que “la pandèmia deixa un seguit d’aprenentatges que haurien de servir per repensar les polítiques públiques”. Per a Giró, entre aquests destaquen, per exemple, la necessitat que els governs corregeixin les desigualtats estructurals que es donen a la societat i evitar que els col·lectius més vulnerables (persones amb ocupacions temporals, joves, dones, persones grans i nens en llars vulnerables) sempre siguin els més perjudicats en qualsevol circumstància; o la importància de “disposar d’uns pilars prou robustos per poder sostenir l’Estat del benestar en moments excepcionals”.

Giró també ha alertat que la pandèmia deixa alguns “reptes globals” que “reclamen solucions igualment globals” com ha posat de manifest, per exemple, la distribució mundial de les vacunes. Segons el conseller, “la pandèmia també ha demostrat la interdependència cada vegada més estreta entre economia, benestar i coneixement”. En aquest sentit, la solució a aquests reptes globals i per a Catalunya “passarà per la recerca, la innovació i la tecnologia”, ha subratllat.

Per acabar, el conseller ha remarcat que la Unió Europea “surt reforçada” d’aquesta crisi, gràcies a la seva capacitat de reacció en posar en marxa instruments com els fons europeus Next Generation (NGEU) que s’han convertit en un mecanisme “no ja de superació de la crisi, sinó de transformació estructural”. “Estic convençut que els fons NGEU reforçaran la cohesió europea i el sentiment de pertinença dels ciutadans del continent a un projecte comú”.

Curto: “La pandèmia ha obert la porta a una nova governança europea”

La directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, que ha presentat un resum dels articles de la Nota, ha destacat que la principal conclusió de l’estudi és que “la crisi de la Covid ha tingut un fort impacte en l’economia i la societat catalanes però, alhora, ens ha deixat un seguit d’aprenentatges”. Ha posat com a exemple el cas dels ERTO, que han evitat la destrucció de milers de llocs de treball, o el gir protagonitzat per la Unió Europea, que ha sabut prioritzar la política expansiva davant l’austeritat aplicades en les darreres crisis, i “això ha obert la porta a una nova governança europea”, ha assegurat.

També ha volgut remarcar que “un tret diferencial de la pandèmia ha estat l’àmplia bateria de mesures que han desplegat les autoritats fiscals i monetàries, sense la qual l’impacte de la pandèmia hauria estat encara més fort”. Ha destacat el cas de Catalunya, que ha estat el territori de l’Estat on més transferències i subvencions es van donar a empreses i famílies durant el 2020, tant en termes absoluts com per habitant.

Villarroya: “L’economia no tornarà a la normalitat mentre la Covid no estigui controlada”

Per la seva banda, la secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Matilde Villarroya, que ha estat l’encarregada de cloure la presentació de la Nota d’Economia, ha afirmat que “l’economia catalana i mundial no tornaran a la normalitat mentre la Covid-19 no estigui controlada com a malaltia” i ha alertat que “les decisions que adoptem en aquests temps sobre el nostre model econòmic tindran, sens dubte, un profund impacte sobre la competitivitat i sobre el benestar de la nostra societat”. 

Per a Villarroya, tot i que la pandèmia ha tingut uns efectes “molt negatius a curt termini”, també ha deixat tot un seguit “d’aprenentatges i lliçons” que marcaran el ritme de l’economia mundial i que “hem de saber aprofitar per reforçar la nostra economia, la nostra societat i el nostre país”.

Principals conclusions de la Nota d’Economia número 106

La Nota d’Economia número 106, dedicada als efectes econòmics i socials de la Covid-19, inclou quinze articles de vint-i-quatre autors, que s’estructuren en cinc blocs: l’impacte macroeconòmic i la resposta de política econòmica; les repercussions en el sector públic; l’impacte social i les implicacions de la pandèmia sobre el teixit productiu i el mercat de treball. Les principals conclusions dels articles són:

  • Des que va acabar la grip de 1918, les grans epidèmies a Occident van desaparèixer i la societat va anar perdent consciència del significat del perill epidèmic. La Covid-19 ens ha demostrat que era un miratge. Ara bé, el món ha canviat molt des de la pesta negra. Sigui com sigui, la història ens mostra que, a més de la mortalitat, entre les conseqüències de les pandèmies també hi trobem grans avenços, per exemple, en l’àmbit de la salut.
  • A Catalunya, la crisi sanitària i les restriccions aplicades van conduir a una davallada històrica del PIB durant el 2020 (-11,5%). Els principals factors que expliquen la severitat de la crisi a Catalunya són: la gravetat de la primera onada, l’estructura productiva (amb més pes de serveis de més interacció social), l’elevada dependència del turisme estranger, el menor pes dels sectors estabilitzadors (agricultura i administració pública) i l’elevada proporció de PIME.
  • Un tret diferencial d’aquesta pandèmia ha estat el desplegament que han fet les autoritats fiscals i monetàries d’una àmplia bateria de mesures de política econòmica. Les mesures emprades es poden classificar en quatre tipus: de despesa, tributàries, financeres i altres actuacions per afavorir la liquiditat. Catalunya ha estat el territori de tot l’Estat que el 2020 va donar més transferències i subvencions a empreses i famílies, tant en termes absoluts com en termes per càpita.
  • La Covid-19 va manifestar-se en territori europeu en un moment de notable complexitat politicoinstitucional. L’actuació de la UE ha estat molt diferent de la que es va aplicar durant la crisi financera global de 2008. La resposta inicial durant les primeres setmanes s’aborda via flexibilització del mercat únic i la coordinació macroeconòmica. Més endavant, la UE dissenya el programa de recuperació Next Generation EU, que suposarà l’emissió de deute públic més gran que s’ha fet a escala supranacional.
  • Per a les finances de la Generalitat, la pandèmia va suposar una pèrdua d’ingressos de 1.612 M€ el 2020, equivalent a un 0,8 % del PIB. Pel costat de les despeses, l’impacte de la pandèmia s’estima en unes necessitats addicionals de 3.638,2 M€ el 2020, equivalent a l’1,7% del PIB. Si bé durant l'any 2020 i el 2021 la Generalitat ha comptat amb fons extraordinaris de finançament i amb la relaxació de les regles fiscals, a mitjà i llarg termini serà necessari un finançament estructural ja que una part de la despesa Covid (com pot ser la compra de vacunes o altre material sanitari o vinculat amb la higienització dels espais) està esdevenint estructural.
  • El xoc originat per la pandèmia ha tingut efectes sobre les preferències de la població i ha incrementat la demanda del paper assegurador i redistributiu del sector públic. Segons dades d’enquesta, l’abril del 2020 la sanitat va passar a ser l'àrea de despesa prioritària per a més de la meitat de la població (el 2018 només ho era per a un 29%). A més, un percentatge molt elevat de la població (més del 70%) estaria disposat a pagar un impost nou per millorar la capacitat del sistema de salut pública per lluitar contra la pandèmia.
  • Una part important de famílies catalanes va haver d’afrontar la pandèmia amb una situació financera fràgil: el 2019, el 26,1% de la població no tenia la capacitat d’afrontar despeses imprevistes. Encara no disposem de les dades d’ingressos necessàries per avaluar l’impacte de la Covid-19 en la pobresa, però sí que comptem amb alguns indicadors que ofereixen una primera aproximació: el nombre de llars sense ingressos a Catalunya va passar del 2,6% el darrer trimestre del 2019, al 3,0% el primer trimestre del 2020 i al 3,7% el segon trimestre del 2020 (un augment molt destacat, del 42%, en sis mesos).
  • Durant els sis mesos en què no va haver-hi escola presencial el 2020 la desigualtat educativa va augmentar a través de sis processos: l’escletxa digital; la menor capacitat compensatòria de l’educació a distància; la disparitat en les pràctiques educatives familiars; la desigual capacitat d’adaptació de les escoles a la nova realitat; la reducció del temps extraescolar i un retorn desigual a les aules durant el curs 2020-2021. La pandèmia ha permès veure les grans limitacions del nostre sistema educatiu alhora que ha demostrat que l’escola presencial és insubstituïble.
  • La demografia ha tingut molt a veure en l’evolució de la crisi sanitària. L'edat, l'estructura per edat de les llars i la densitat poblacional han estat aspectes determinants de la pandèmia. A Catalunya, l’excés de mortalitat es va situar en el 26%, el qual podria implicar la pèrdua d'entre un i dos anys d'esperança de vida en néixer. La Covid-19 també ha tingut implicacions negatives per a la natalitat i la fecunditat, ja que s’han vist afectades les condicions en què es reprodueixen els joves: en el període comprès entre novembre de 2020 i gener de 2021, el nombre de naixements a Catalunya ha caigut un 17 % en relació amb el mateix període dels anys anteriors.
  • Un element diferencial d’aquesta crisi és que la caiguda de l’ocupació (-3%) ha estat menor que la del PIB (-11,5%). A més, la destrucció d’ocupació s’ha produït en un període de temps molt breu: el 90% de la caiguda en l’afiliació del febrer al maig es va produir en els primers 15 dies des de l’estat d’alarma. En l’àmbit laboral, els col·lectius més afectats per la Covid-19 han estat la població més jove, les dones i els treballadors més vulnerables (amb menors salaris i/o en l'economia informal).
  • Les actuacions en l’àmbit laboral per afrontar els reptes i transformacions de l’economia catalana en els pròxims anys han de centrar-se en quatre eixos: corregir l’excessiva dualitat; potenciar la flexibilitat interna a les empreses; millorar les polítiques actives d’ocupació i millorar la capacitació digital de la població i la integració d’aquesta tecnologia en el teixit empresarial.
  • Les vendes de comerç al detall per al conjunt de Catalunya van tancar 2020 amb una facturació un 8,2 % inferior a la de 2019, però la caiguda va estar molt concentrada els mesos d’abril i maig. A més, l’impacte ha estat desigual a escala territorial i sectorial: els municipis amb menys dependència turística i més basats en la demanda interna i productes de primera necessitat van mantenir una activitat econòmica més estable; i mentre el sector alimentari tancava l’any amb caigudes de vendes reduïdes, el sector de la moda va perdre de mitjana un 33 % de la seva facturació total.
  • El turisme ha estat un dels sectors amb major impacte de la Covid-19. Entre abril i juny de 2020, l’activitat turística va ser nul·la. La caiguda del nombre de turistes va ser especialment forta entre els que provenen de l’estranger (-80% el 2020). Territorialment, les zones urbanes o percebudes com a més denses han patit un impacte superior a la mitjana.
  • L’índex de producció industrial del mes d’abril de 2020 va registrar una caiguda molt notable de la producció, del 34,0%, però aviat es va poder observar una clara recuperació. En l’àmbit industrial, l’afectació dels diferents sectors és molt diversa i va des d’aquells en els quals la caiguda de vendes s’ha afegit a l’efecte de canvis estructurals i en els consumidors, com ara en el cas de l’automoció, fins a altres, com ara les indústries relacionades amb la salut o l’entreteniment digital, en els quals la pandèmia n’ha augmentat la demanda.
  • Tenim un país amb una gran iniciativa empresarial però que té un teixit industrial poc cohesionat, amb una gran fragmentació, desconnectat dels centres generadors de coneixements, amb un sistema d’innovació força feble i amb empreses que presenten uns nivells de competitivitat molt desiguals. Cal dissenyar una bateria d’accions que afavoreixin l’extensió de les TIC i les energies sostenibles en totes les branques productives i, al mateix temps, promoguin l’especialització en les activitats més intensives en coneixement. Alhora, és necessària una bateria d’accions per facilitar el sanejament financer de les pimes industrials catalanes, i per fomentar els recursos intangibles com ara el capital humà i el capital tecnològic.
  • Catalunya té un sistema de recerca, tecnologies i innovació en salut molt potent, dels més rellevants d’Europa. La resposta d’aquest sistema pel coronavirus ha estat ràpida i de qualitat, tant en nombre de projectes de recerca com en assaigs clínics. D’ençà de l’inici de la crisi sanitària, també s’han donat canvis en la recerca a escala global, ja que hi ha hagut més col·laboració internacional, més immediatesa en les comunicacions i més institucionalització dels esforços. Per maximitzar el potencial tractor sector de les ciències de la vida i la salut, és imprescindible adreçar reptes transversals en transferència de tecnologia i mobilització de capital, desenvolupament de talent, i adopció de tecnologia i transformació del sistema públic de salut.

El document sencer de la Nota d’Economia es pot consultar en aquest enllaç

 

 

6  

Imatges

El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (1)

El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (1) 93

El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (2)

El conseller Giró durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (2) 95

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (3)

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (3) 120

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (4)

La directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (4) 112

La secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (5)

La secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (5) 77

La secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Matilde Villarroya, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (6)

La secretaria d'Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Matilde Villarroya, durant la presentació de la Nota d'Economia 106 (6) 79

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 140

Nota d'Economia 106: "Efectes econòmics i socials de la COVID-19"

Nota d'Economia 106: "Efectes econòmics i socials de la COVID-19"
PDF | 6279