El Programa de mobilització de l’habitatge a l’entorn rural està destinat a municipis de menys de 500 habitants i tindrà una dotació pressupostària de 2 milions d’euros

En la cloenda de la jornada Municipalia, la titular de Drets Socials afirma que “els fons europeus també suposen una oportunitat per a la reactivació de l’habitatge al món rural, tant en l’àmbit de la rehabilitació com en l’àmbit de la promoció d’habitatge”

 

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat una nova convocatòria del Programa de mobilització de l’habitatge a l’entorn rural, que es basa en la rehabilitació d’habitatges per a acollir famílies i facilitar la lluita contra el despoblament. A principis de 2022 es farà aquesta convocatòria que tindrà una dotació pressupostària de 2 milions d’euros i donarà continuïtat a la primera fase del programa, que va finalitzar el passat 30 de setembre amb una prova pilot a 20 municipis de menys de 500 habitants (o menys de 3.000 en 10 nuclis de població).

El Programa de mobilització de l’habitatge a l’entorn rural té com a objectiu fomentar que les persones i les famílies puguin instal·lar-se en nuclis rurals a través de la rehabilitació d’habitatges en desús, incentivant la realització de projectes i actuacions estratègiques, sectorials i innovadores que estimulin i reforcin l’accés a l’habitatge. A banda de la rehabilitació d’habitatges i entorns de la trama urbana, contempla que en un futur s’incloguin iniciatives per a incentivar noves formes d’accés a l’habitatge, nou o usat, com per exemple la Masoveria, cessió d’ús o propietat compartida.

En la seva intervenció durant la cloenda de les jornades Municipàlia, Cervera ha recordat que, segons un informe de la Universitat de Lleida, “hi ha 200 municipis de Catalunya en situació crítica de despoblament, la major part dels quals es localitzen a les comarques del nord-oest del país, situades al Pirineu i al Prepirineu”. La consellera ha assegurat que la lluita contra el despoblament és el principal repte de les zones rurals i ha assegurat que “els fons europeus Next Generation suposen una oportunitat per a la reactivació de l’habitatge al món rural, tant en l’àmbit de la rehabilitació com en l’àmbit de la promoció d’habitatge”.

Entre els municipis que van participar en la prova pilot hi havia Ciutadilla, Maldà, Llardecans, Almatret, Baix Pallars, Josa i Tuixén, Isona, Conca Dellà, Passanant i Belltall, Rocafort de Queralt, Capafonts, Gallifa, Vallcebre, Pinós, Riner, Ribes de Freser, Vilademuls, Palau de Santa Eulàlia, Planoles, Montmaneu i Prat de Comte.

La titular de Drets Socials també ha explicat que el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, que ja s’ha aprovat inicialment, preveu “un Pla específic per a l’àmbit rural, amb un plantejament d’accions que adaptin les polítiques d’habitatge dels propers 15 a 20 anys a la realitat del territori, inclòs l’objectiu de doblar el percentatge d’habitatge de lloguer social respecte al parc total d’habitatge”.

La Fira Municipàlia que s’ha fet aquests darrers dies a Lleida, s’ha consolidat com un espai comú on poder compartir coneixements amb experts i administracions de les àrees d'equipaments i serveis urbans municipals, medi ambient, tractament de residus i solucions per a les administracions.

 

Els Next Generation, una oportunitat per a la rehabilitació en l’àmbit rural

Per la seva banda, el Secretari d’Habitatge i Inclusió Social, Carles Sala, ha realitzat una ponència sobre l’habitatge al món rural i ha explicat que es preveu convocar les ajudes a la rehabilitació, per cobrir prioritàriament  la rehabilitació  residencial dels tres programes que contemplen els Fons Europeus Next Generation: el d’edificis, el d’habitatges i el de barris.

Les línies d’ajuts, dins del programa d’edificis i del de barris, van directament relacionades amb una reducció en el consum de l’energia primària no renovable (EPNR) i poden arribar fins als 21.400 euros de subvenció per habitatge. La quantia dels ajuts va vinculada amb els objectius d’eficiència energètica que suposi la rehabilitació i amb la situació geogràfica  de l’edifici, ja que s’han establert unes zones climàtiques. Així doncs, per poder-s’hi acollir cal complir amb una reducció del 30% el consum d’energia primària no renovable (EPNR) i una reducció de  la demanda energètica entre un 25% i un 35%, segons la zona climàtica. La quantia de la subvenció pot anar dels 6.300 als 21.400 euros per habitatge en funció de l’estalvi que aporti la rehabilitació.

El programa d’habitatges suposa unes exigències inferiors tant respectes de la reducció de la demanda d’energia (reducció d’un 7%)  o reducció del consum d’EPRN  del 30%. En aquest cas la subvenció màxima és de 3.000 euros per habitatge i per obres que superin els 1.000 euros, amb un màxim subvencionable del 40%.

La dotació pressupostària dels Fons Next Generation és de més de 480 milions d’euros per actuacions de rehabilitació que permetran rehabilitar un potencial de 75.000 habitatges, 25.000 el primer any, amb un repartiment per tot el territori. 

La Generalitat té previst obrir les convocatòries per accedir als ajuts per a la rehabilitació amb fons del Next Generation abans d’acabar l’any.