Els projectes “Palau de vent”, de Lúa Coderch, i “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por”, de Mireia Sallarès, guanyadors ex aequo de la setena edició del Premi de Videocreació, s’inauguraran aquest novembre en el marc del Festival LOOP. El treball de Coderch es presentarà al Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat el 4 de novembre i es podrà veure fins al 9 de gener de 2022. La pel·lícula de Sallarès s’exhibirà al públic el 13 de novembre a la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya, a les 20h, en un passi únic. Posteriorment, les dues obres iniciaran una itinerància pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya. 

El Premi de Videocreació és una coproducció dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona. En aquesta setena edició es dona la circumstància excepcional en què dues artistes comparteixen guardó, atesa l’excel·lència d’ambdós projectes artístics.

 “Palau de vent”, de Lúa Coderch
És un projecte videogràfic que adopta de forma lliure l’estructura de la tragèdia clàssica on una protagonista sense rostre transita per un paisatge nocturn, com en un somni, i la narrativa sembla suspesa en el temps, sense un desenllaç i sense lliçó moral. Com a cor, l’acompanyen tres personatges dubtosos i esquius, fruit de la revisió de la figura de la sirena mitològica: veus que representen alhora el coneixement, l’atracció i el perill, però també la possibilitat de traçar un sentit i una cardinalitat pròpies. 

Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb trobar o buscar una direcció en l'espai o el temps com amb l'experiència d'una pèrdua de sentit més difusa i profunda.

Lluny de tractar grans gestes èpiques, “Palau de vent” és una exploració de la qüestió de la desorientació, un desencaix vital que es viu com individual però que en realitat és compartit, i que deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que mai acaben de complir-se.

“Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por” una pel·lícula de Sallarès escrita amb Joana Masó
Sallarès explora en aquest film, a mig camí entre el documental i el cinema experimental, la figura del psiquiatre català Francesc Tosquelles (Reus, 1912- Granges d'Òlt, 1994). La pel·lícula parteix del fet que hi ha un passat que no ha fet història i per això narra unes experiències a partir, no pas del que n’ha quedat documentat, sinó del que ens manca d’elles. Situada en un temps continu entre el llavors i l’ara, els vius dels morts, i la presa de consciència de l’inconscient, fa història en potència d’un metge català exiliat en temps crítics del s.XX que va revolucionar i va polititzar la psiquiatria, va treballar amb la precarietat i l’inesperat, va utilitzar el cinema i les arts i va capgirar la nostra relació amb la bogeria i l’home normal.

Aquest projecte fílmic vol reconstruir un llegat oblidat per a Catalunya i el món, i obrir un espai crític (i autocrític) sobre la seva desmemòria, utilitzant el llenguatge cinematogràfic com l'espai de narració idoni per fer-ho, amb la voluntat de fer un film tan radical en continguts i forma com ho va ser la mateixa vida i l’obra de Francesc Tosquelles.

La pel·lícula s’ha elaborat a partir de la recerca feta pel projecte “El llegat oblidat de Francesc Tosquelles” coordinat per Joana Masó, finançat per la Fundació MIR-PUIG i ADHUC de la Universitat de Barcelona. Algunes escenes d'aquest film han estat possibles a través d'un procés de treball amb joves organitzat pel departament de mediació del CCCB.

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982)
Combina les pràctiques narratives i les pràctiques objectuals en vídeos, performances i instal·lacions que configura com a dispositius d’investigació. Llicenciada en Belles arts, té un Màster en Produccions artístiques i recerca per la Universitat de Barcelona, i es va formar també com a escultora a l'Escola Massana. El seu treball s’ha mostrat al Centre d'Art la Panera (ES, 2021), Domus Artium (ES, 2020), MAC (ES, 2020), MUAC (MX, 2020), CCCB (ES, 2019), Bienal de Cuenca (EC, 2019), Centro Centro (ES, 2018), Fundación BBVA (ES, 2018), Art Institute (AT, 2017); MUSAC (ES, 2017), Centro Cultural Montehermoso, (ES, 2017), LAZNIA Centre for Contemporary Art (PL, 2017), KGLU (SI, 2016), MSUV (RS, 2016); MACBA (ES, 2016), Fundació Joan Miró (ES, 2014), SMART (NL, 2012) o Pavilion (RO, 2012). Les seves obres es troben a la col·lecció del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, La Caixa d’Art Contemporani, MUSAC Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Fundación arte contemporáneo DKV Seguros, Fundació Lluís Coromina, la Col·lecció d’Art Contemporani Cal Cego, la Col·lecció Fernando Meana Larrucea, la Col·lecció Miquel Casablancas (Ajuntament de Barcelona) i la Col·lecció Guasch-Coranty, entre d’altres.

Mireia Sallarès (Barcelona, 1973)
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb estudis de cinema a la New School University i a la Film & Video Arts de Nova York. Treballa com a realitzadora independent de documentals i viu entre Barcelona, Mèxic DF i altres ciutats, on du a terme els seus projectes artístics. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona, al Museu d’Art Carrillo Gil de Mèxic, a l’Americas Society de Nova York, a l’Organització Nelson Garrido de Caracas, al Centre Cultural Montehermoso de Vitòria, al Laznia Centre for Contemporary Art de Gdansk, a la Galleri Image d’Aarhus, a l’OK Centrum de Linz, i a La Capella de Barcelona, entre d’altres. Sallarès utilitza el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produir relats a partir de la complexitat de la realitat. Un dels seus treballs més destacats és el llibre i també documental Las muertes chiquitas, on analitza l’orgasme femení. Ha rebut, entre d’altres, la Beca Leonardo per a Investigadores y Creadores de la Fundació BBVA. El seu darrer projecte, Kao malo vode na dlanu, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2019 i el premi ACCA 2019 .

7è Premi de Videocreació
El Premi de Videocreació té com a propòsit promoure el treball d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació en el món de les Arts Visuals. Amb aquest premi es vol impulsar la coproducció d’un projecte en l'àmbit de les arts contemporànies que incorpori el vídeo com a element únic o parcial en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, incrementant la visibilitat en el territori i la presència internacional.

Centres Territorials del Sistema d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya
Els vuit Centres territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Fabra i Coats:Centre d'Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació ; Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat ; Centre d’Art la Panera, Lleida ; M|A|C Mataró Art Contemporani ; Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i Mèdol- Centre d'Arts contemporànies de Tarragona.

Aquests centres d’arts visuals tenen com a objectiu facilitar l’accés de les arts visuals a la ciutadania i fomentar l’educació i la dinamització de les pràctiques artístiques contemporànies.