La consellera de Justícia ha lliurat avui a les seves famílies les restes de dos soldats republicans que van morir durant la Guerra civil al Soleràs (les Garrigues). Les víctimes són Francisco Salvador i Salvador Moreno, tots dos membres de l’exèrcit republicà, que van morir en un dels hospitals del Soleràs. Les restes es van recuperar en les intervencions arqueològiques que la Generalitat va fer al cementiri vell de la localitat entre l’octubre de 2017 i el maig de 2018. Les seves famílies estaven inscrites al Cens de persones desaparegudes i, gràcies això, s’han pogut adherir al Programa d’identificació genètica.

Durant l’acte de lliurament, la consellera Lourdes Ciuró ha destacat que el deure del Govern és recuperar la memòria democràtica i dignificar-la. Ciuró ha destacat la importància que ha tingut l’acte per a que les famílies puguin tancar el dol definitivament, després de 85 anys. Així mateix, la consellera ha recordat que la recuperació de la memòria històrica és un compromís del Govern i ha anunciat que s'ha augmentat el pressupost fins als 2 milions d'euros per a aquestes actuacions.  També ha fet una crida a les famílies que tinguin desapareguts, a inscriure's en el Cens de persones desaparegudes i el Programa d'indentificació genètica.

Una correspondència interrompuda

Francisco Salvador Gracia va néixer el 26 de novembre de 1904 a Nonasp (Saragossa). Es va sumar a l’exèrcit republicà i va lluitar al front d’Aragó. Al novembre de 1938, va patir una ferida de metralla a la zona hepàtica. Va ser evacuat a un dels hospitals del Soleràs, on va morir poc després. Tenia 33 anys. La família coneixia el lloc i les circumstàncies de la seva mort per una notificació que els va fer arribar l’exèrcit republicà el gener de 1939.

La seva dona, Joaquima, rebia periòdicament les seves cartes des del front. Quan va deixar de rebre-les, va alertar l’exèrcit republicà, qui poc després li va fer arribar el certificat de defunció. El nét de Francisco Salvador, Emilio, va trobar aquell paper l’any 1988 i va començar una investigació que acaba finalment avui. L’any 2017, i després de conèixer pels mitjans de comunicació l’existència del Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya, la família va iniciar els tràmits per trobar-lo i el va inscriure al Cens de persones desaparegudes. Una mostra genètica del seu fill Ramon Salvador va permetre identificar-lo entre les restes extretes de la fossa del Soleràs. El cos de Francisco Salvador serà enterrat ara al cementiri de Nonasp, on va néixer.

Una investigació de la Direcció General de Memòria Democràtica

Les restes de Salvador Moreno Costa també van ser trobades a la fossa del Soleràs, on van ser inhumades de manera provisional mentre s’esperava que poguessin ser identificades. La identificació va ser possible gràcies a la recerca que va fer la Direcció General de Memòria Democràtica per trobar la família.

El nom d’en Salvador constava en una documentació personal del capità metge que dirigia el XII Cos d’exèrcit republicà, el Dr. Antoni Porta Escayola. El metge feia constar que Salvador Moreno havia mort a l’equip quirúrgic el 19 de novembre de 1938, a l’edat de 29 anys. Havia nascut a Alacant al 1909.  Gràcies a aquesta documentació, la Direcció General va poder localitzar els familiars de Salvador Moreno. Una mostra genètica del seu fill va permetre la seva identificació. Les seves restes es reinhumaran al cementiri nou de Soleràs, per voluntat de la família.

 Èxit del Programa d’identificació Genètica

 Els dos soldats formen part de les quatre persones que aquest juliol passat es van poder identificar gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa es fa en col·laboració entre la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i el Departament de Salut, a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

L’encreuament de les bases de dades de perfils genètics de familiars i la dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria, i ja ha aconseguit la identificació de 16 persones des que es va iniciar al 2016.

 Durant aquest mes de novembre també es retornaran a les seves famílies les restes dels altres dos soldats republicans identificats al juliol que es van recuperar en les actuacions de Corbera d’Ebre (Terra Alta) i Pernafeites (Ribera d’Ebre).

 El Soleràs i l’actuació a la fossa

Durant la Guerra Civil espanyola, el Soleràs va acollir hospitals republicans i va rebre ferits dels fronts de l’Ebre i del Segre. Més tard, al desembre de 1938, quan l’exèrcit franquista va iniciar l’ocupació de Catalunya, el conjunt de la comarca de les Garrigues es va convertir en escenari directe de la guerra.

Entre el 16 d’octubre de 2017 i el 7 de maig de 2018, la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica al cementiri vell de la població. Fruit de la intervenció, es van exhumar les restes d’un mínim de 127 persones, entre soldats i civils.

D’aquest nombre total de restes trobades a la fossa del Soleràs, s’han pogut identificar 11 persones (inclosos els retorns que es fan avui), que ja han estat retornades a les seves famílies.

Xifres insuficients

Tot i aquests resultats significatius, el Departament de Justícia fa una crida per ampliar les mostres del Programa d’identificació genètica, que a hores d’ara compta amb més de 2.600 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior al de persones desaparegudes existents. Mostra d’aquest fet, és que encara hi ha 116 cossos de l’actuació del Soleràs que no s’han pogut identificar, i que es troben inhumats al cementiri nou del Soleràs, tot esperant que es puguin identificar a mesura que s’ampliï el nombre de famílies que han donat una mostra genètica.