Pressupostos

El Govern aprova el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022

query_builder   11 novembre 2021 13:45

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022

  • S’amplia fins a dos anys, de manera excepcional, el termini per presentar la liquidació de l’impost de successions

 

  • Es crea un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis situats en l’àrea d’influència de les centrals nuclears

 

  • El Departament de Salut elaborarà un full de ruta per internalitzar el servei 061 Salut Respon

 

 

El Govern ha donat llum verda al Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022, també conegut com a “llei d’acompanyament” dels Pressupostos de la Generalitat. El text recull un conjunt de mesures de naturalesa tributària –impostos i taxes–, però també d’altres que afecten l’àmbit administratiu i de funcionament de l’Administració i el règim jurídic de les finances públiques.

 

En matèria fiscal, el Projecte de llei inclou algunes modificacions, la majoria de les quals de caràcter tècnic, en quatre dels tributs propis i cedits que gestiona i recapta la Generalitat. Així mateix, el text aprovat avui pel Govern preveu altres mesures financeres i en l’àmbit administratiu orientades a millorar la transparència pressupostària i optimitzar la gestió dels recursos públics. Les més destacades són les següents:

 

  • Impost de Successions: S’amplia, excepcionalment, el termini actual de l’ajornament de l’impost sobre successions d’un a dos anys, amb la meritació dels interessos corresponents i sense l’obligació de dipositar garantia. La mesura resulta aplicable als fets imposables meritats a partir de l’entrada en vigor de la norma i fins al 31 de desembre del 2022; també en poden gaudir els contribuents que en el moment de l’aprovació d’aquesta llei ja hagin presentat la sol·licitud d’ajornament del tribut per un any o ja el tinguin concedit, i també els que es  trobin en període de presentació i ingrés de l’autoliquidació. La finalitat d’aquesta mesura és que els ciutadans que reben herències disposin de més temps per aconseguir la liquiditat necessària per fer front al pagament de l’impost.

 

 

  • Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: S’introdueix l’afectació del  20% dels ingressos recaptats per la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, que es destinarà a nodrir un nou fons per finançar actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica dels municipis que es troben en l’àrea d’influència de les centrals nuclears. També es concreta que l’afectació del 20% dels ingressos derivats de l’activitat del transport de l’energia elèctrica, ja  prevista a la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de creació d’aquest impost, s’integraran a partir d’ara en el Fons Climàtic.

 

 

  • De fet, d’acord amb el text aprovat avui, el Govern en un exercici de transparència haurà de donar a conèixer al ciutadà el detall dels projectes que es finançaran amb recursos procedents d’aquests dos fons i d’aquells altres que també es nodreixen amb diners derivats de la recaptació dels tributs propis, com ara l’impost sobre les estades en establiments turístics (Fons per al foment del turisme), l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria (Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric), i més recentment, l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica (Fons Climàtic i Fons de Patrimoni Natural).

 

 

  • Cànon de l’aigua: S’incorporen algunes modificacions en aquesta figura tributària que gestiona i recapta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb l’objectiu de reduir la càrrega administrativa a determinats col·lectius. En aquest sentit, i a l’efecte d’aplicació de la tarifa social, se simplifica el procés per acreditar el dret a gaudir de la dita tarifa per les persones i unitats familiars que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica. En aquests casos, seran els serveis socials els encarregats de presentar l’informe en nom d’aquestes persones perquè puguin acollir-se a la tarifa social. 

 

 

  • Impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques: S’incorporen com a subjectes passius del tribut les societats inactives que no han formalitzat el seu procés de dissolució i que siguin titulars de béns no afectes a l’activitat que desenvolupava. Això ha de permetre una aplicació del tribut més ajustada a la seva finalitat.

 

 

  • Tributació sobre el joc: A efectes del disseny de la política fiscal del joc, s’estableix una obligació formal de subministrament d’informació per part dels operadors de màquines recreatives i d’atzar a la Direcció General de Tributs i Joc. En concret, d’acord amb el text del Projecte de llei,  els titulars d’aquests aparells que es troben en alguns establiments d’hostaleria i en establiments de joc hauran de facilitar, semestralment, aquelles dades relacionades amb la seva activitat del joc, com ara el nombre de partides jugades, imports de les quantitats jugades i dels premis concedits, entre d’altres. La mesura afectarà els exercicis 2022 i 2023.

 

 

  • Política fiscal corporativa: Finalment, s’afegeix un nou capítol al text refós de la Llei de finances públiques que regula l’aportació d’informació fiscal per part de les entitats del sector públic. Aquesta mesura s’emmarca en l’acord de Govern de 23 de juny del 2020 que dissenya un model de política fiscal corporativa de la Generalitat i del seu sector públic i l’estratègia que el desenvolupa. L’objectiu de la mesura recollida en el projecte de llei és doble: d’una banda, establir un protocol d’actuació homogeni, integrat i coordinat en matèria fiscal que ha de permetre disposar d’una visió global de la fiscalitat de l’Administració de la Generalitat i del seu del sector públic, de manera que es puguin identificar i avaluar de forma periòdica els potencials riscos fiscals i adoptar mesures per reduir o mitigar els seus impactes; i, de l’altra, establir els mecanismes d’assistència i suport tributari als ens que conformen l’àmbit subjectiu de la política fiscal corporativa.

 

 

  • Codi Tributari: S’afegeix una disposició addicional al llibre primer del Codi tributari que regula el subministrament d’informació i dades, per part dels òrgans i entitats que gestionen tributs, a favor de l’òrgan competent en matèria de tributs (que analitza i dissenya la política tributària); a favor de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya (que elabora estudis de recerca en matèria d'hisenda pública, dret tributari i gestió dels sistemes fiscals en matèria fiscal i tributària); i d’Ivàlua (que elabora estudis d’avaluació d’impacte dels impostos propis i cedits). La finalitat d’aquesta mesura és incrementar l’eficiència de l’Administració tributària de Catalunya i assolir un sistema fiscal més eficaç.

 

 

  • 7 noves taxes. Finalment, en el capítol de mesures fiscals, s’actualitzen les quotes d’algunes taxes per ajustar els imports al cost dels serveis que presten, i se’n creen set de noves en àmbits com el de la salut animal; en matèria de fauna, natura i medi ambient o de la seguretat ambiental.

 

Mesures financeres, administratives i del sector públic

 

En el capítol de mesures financeres, administratives i del sector públic, la llei incorpora diverses novetats relacionades amb la transparència pressupostària, el rendiment de comptes i l’optimització dels recursos públics. Destaquen:

 

  • El Departament d’Economia i Hisenda elaborarà tres documents pressupostaris addicionals als que ja es fan actualment, amb l’objectiu de millorar la informació a la ciutadania, els càrrecs públics i els responsables econòmics de Catalunya sobre la situació real de les finances de la Generalitat. D’aquesta manera, l’administració contribuirà a fer que les decisions que afectin les finances públiques es prenguin d’una manera més informada i racional.

 

  • Informe d’orientacions pressupostàries sobre l’estat d’execució i la previsió de liquidació del pressupost vigent, com també sobre el marc macroeconòmic, social i fiscal que emmarcarà l’elaboració dels comptes de l’any següent. Es presentarà davant la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament abans del 30 de juny de cada any.

 

  • Informe pressupostari previ a les eleccions (com a mínim, 14 dies abans), que contindrà les perspectives macroeconòmiques de Catalunya, els escenaris fiscal i pressupostari, l’estat actual de compromisos de despesa a càrrec d’exercicis futurs i l’escenari d’endeutament i de càrregues del deute, per a un horitzó de 4 anys.

 

  • Informe de perspectives pressupostàries a llarg termini. Amb una freqüència no superior a 5 anys, el Departament d’Economia i Hisenda publicarà un informe de perspectives pressupostàries, per a un horitzó mínim de 15 anys, amb les previsions d’ingressos i despeses, l’anàlisi de l’impacte dels canvis demogràfics i econòmics i l’estudi de sostenibilitat de les finances.

 

  • Presentació dels pressupostos: s’elimina l’obligatorietat de remetre el pressupost al Parlament abans del 10 d’octubre de cada any i s’estableix que el Projecte de llei haurà d’entrar a la Cambra catalana “amb l’antelació suficient” perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener de l’any següent.

 

  • Es modifica el text refós de la Llei de patrimoni, de manera que la Generalitat només podrà acceptar mutacions demanials per part d’altres administracions si acaba sent titular dels béns o drets traspassats.

 

  • Personal interí: Se suprimeix la diferència que la normativa actual preveu entre el personal funcionari de carrera i el personal interí. Així, els interins podran ser declarats en situació de serveis especials i també podran gaudir de les llicències per fer estudis relacionats amb el lloc de treball i de les llicències per a assumptes propis.

 

  • ICF: podrà assumir l’execució dels instruments financers del Programa operatiu de Catalunya Feder 2014-2020 i, en el termini d’un any, haurà d’actualitzar el text refós de la Llei de l’ICF, aprovat el desembre del 2002.

 

  • Nou Pla de reordenació i simplificació del sector públic institucional de l’Administració, amb la finalitat d’optimitzar els recursos públics, l’eficàcia i l’eficiència organitzativa i la qualitat en la prestació dels serveis. El Govern l’haurà d’aprovar en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

 

  • Oficina Antifrau: podrà atorgar subvencions en les matèries de la seva competència i haurà d’aprovar un pla estratègic de subvencions, que estableixi tant les bases reguladores dels ajuts com la iniciació i la resolució dels procediments, d’acord amb la legislació en matèria de subvencions.

 

  • Es prorroga la vigència del Pla Serra Húnter fins al 31 de desembre del 2023.

 

  • El Govern concedirà un ajut extraordinari a les famílies perjudicades per la mort de la dona per una situació de violència masclista, perquè puguin fer front a les despeses de sepeli, trasllat o repatriació del cos de la víctima al seu país d’origen. També es crea una prestació per atendre les despeses derivades d’una intervenció quirúrgica que sigui conseqüència d’una agressió per delicte d’odi.

 

  • Abans d’acabar el contracte actualment vigent del 061 Salut Respon, el Departament de Salut haurà d’elaborar un full de ruta per internalitzar aquest servei. Haurà de tenir en compte l’avaluació de l’impacte de l’assumpció directa del servei, establir un possible calendari, la dotació pressupostària i el mecanisme legal per fer-ho.

 

L’objectiu d’aquesta Llei és establir el conjunt de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic necessàries per completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022. S’organitza en cinc parts: mesures fiscals, financeres, en l’àmbit del sector públic, administratives i les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals. En total, aquesta Llei modifica 60 disposicions legals, entre les quals, tres decrets llei, dotze decrets legislatius i quaranta-cinc lleis, així com un decret en matèria de turisme. Entrarà en vigor l’1 de gener del 2022, tret de les dates específiques que fixa el text per a algunes de les modificacions legislatives que conté.