.

El Memorial Democràtic i l'Escola Massana recorden la importància de l'art com a eina de transformació social a finals del franquisme

query_builder   1 desembre 2021 10:05

event_note Nota de premsa

El Memorial Democràtic i l'Escola Massana recorden la importància de l'art com a eina de transformació social a finals del franquisme

El 3 de novembre, a les 17 h, tindrà lloc una taula rodona amb cinc experts, a l’Escola Massana

La proposta és una activitat paral·lela a l’exposició del Memorial Democràtic “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme”

.
Cartell de Cesc, Amnistia, 1976. Fons Narcís Selles

El Memorial Democràtic ha inaugurat recentment l’exposició “La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme”, que tracta sobre la importància de les arts visuals en la lluita contra la dictadura franquista. En el marc de la mostra, aquesta institució i l’Escola Massana han organitzat una conversa entre el comissari de l’exposició, Narcís Selles; el pintor Joan-Pere Viladecans; Antonio Ontañon, professor a l’Escola Massana; l’artista Lola Lasurt, i el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro. Des de diferents mirades i generacions, aquests experts parlaran de l'art que va néixer al final del franquisme, de com el disseny gràfic va contribuir decisivament a articular un moviment cívic, social i estètic contra la dictadura, i de la revisió que se’n fa des de la pràctica artística actual.

La taula rodona tindrà lloc a l’Escola Massana, el 3 de novembre, a les 17 hores. Tant aquesta activitat com l’exposició formen part dels actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya i volen ser un reconeixement al conjunt de persones, grups i entitats que hi van participar.

“La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme”

L’exposició, que es pot visitar al Memorial Democràtic fins a l’1 de juny, explica com, gràcies a l’ús de tècniques reprogràfiques diverses i a la utilització de diversos suports i formats d’edició (gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de disc), la producció visual dels anys 60 i 70 del segle passat va arribar a capes àmplies de la població i va contribuir a promoure entre la ciutadania la percepció d’un marc de referències, valors i actituds aliens o contraris als de l’oficialitat establerta.

La mostra se centra especialment en els moments en què gran part de les forces opositores es van aplegar en l’Assemblea de Catalunya, l’any 1971. També té en compte, a mode d’introducció, el període precedent, durant el qual es van establir moltes de les bases del que vindria després.

Les obres reproduïdes corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, sense oblidar algunes de les propostes més interessants i influents vinculades a altres zones, com ara el País Valencià o les Illes Balears.

1  

Imatges

Cartell de Cesc, Amnistia, 1976. Fons Narcís Selles

Cartell de Cesc, Amnistia, 1976. Fons Narcís Selles 181