El conseller Giró, amb la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, i els guardonats

La Generalitat concedeix els premis "Recerca Fiscal i Estudis Tributaris"

query_builder   9 desembre 2021 19:04

event_note Nota de premsa

La Generalitat concedeix els premis "Recerca Fiscal i Estudis Tributaris"

  • El Departament d’Economia i Hisenda ha guardonat dos estudiants de final de grau i ha atorgat una menció específica del jurat en aquesta mateixa categoria en l’àmbit de la hisenda pública
  •  S’han presentat prop de mig centenar de treballs d’universitats públiques i privades catalanes i espanyoles
  •  El conseller Giró afirma que el premis permeten augmentar “l’excel·lència en la recerca, perquè posen en contacte les universitats i l’administració pública”
El conseller Giró, amb la Secretària d'Hisenda, Marta espasa, i els guardonats

El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, ha lliurat avui els premis de “Recerca Fiscal i Estudis Tributaris” als millors treballs de final de grau i màster en dret tributari i hisenda pública. Aquests són uns guardons que concedeix la Secretaria d’Hisenda del Departament d’Economia i Hisenda, i que enguany arriben a la segona edició. L’objectiu d’aquesta iniciativa, a la qual s’hi poden presentar alumnes de qualsevol universitat d’arreu del món, és promoure la investigació científica en l’àmbit de la fiscalitat i, al mateix temps, enfortir els vincles i generar sinèrgies entre el món acadèmic i el de l’administració pública a partir de la creació d’una xarxa de personal expert en aquestes matèries.

Els premis es classifiquen en dues categories -grau i màster- i dos àmbits de recerca –Dret Financer i Tributari i Hisenda Pública- i estan retribuïts amb 1.000 euros cadascun. Els treballs han estat avaluats per un jurat, format per acadèmics i professionals experts en ambdues matèries.

Durant la seva intervenció, el conseller ha remarcat la importància de “ser avui aquí, en uns premis d’hisenda pública i dret tributari i financer. Perquè avui celebrem l’excel·lència en la recerca i perquè posen en contacte les universitats i l’administració pública”. D’aquesta forma, Jaume Giró ha argumentat la importància del lligam “de la ciència i la política”. Segons el conseller “entendre millor el món ens permet millorar la societat, la nostra qualitat de vida i el nostre benestar. Tal com jo ho veig, la política s’hauria d’encomanar, encara més del que ho fa ara, al coneixement proveït per la recerca”.

“Per això, necessitem més espais com aquests, necessitem més esperits inquiets com el d’aquests estudiants, que es preguntin el per què de les coses i que segueixin formulant preguntes. Només així tindrem una millor gestió política i podrem construir un món millor”, ha reblat Giró.

Per la seva banda, la secretària d’Hisenda, Marta Espasa, ha afirmat que “és una evidència que existeix molt talent a les universitats. I des de les administració ens hi hem d’apropar, generar sinèrgies i obrir les portes al coneixement”. Espasa, que ha destacat que la participació als premis ha estat molt àmplia i molt diversa, ha insistit en que “només amb una societat més preparada podrem afrontar amb èxit tots els reptes que tenim per davant”. 

Enguany s’han avaluat un total de 46 treballs presentats per estudiants de diferents universitats públiques i privades de Catalunya i d’altres comunitats, i s’han guardonat els dos treballs de final de grau, mentre que els de la categoria de final de màster han quedat deserts. Els guardonats d’aquesta segona edició han estat els següents:

a) Antonio Sanz Gago, de la Universitat de Valladolid, en la categoria final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari pel seu treball: “El impuesto sobre determinados servicios digitales”

b) Alejandro Mizrahi Cengarle, de la Universitat de Barcelona (UB), en la categoria de treballs de final de grau en l’àmbit de la hisenda pública pel seu treball: “Demand for redistribution and income inequality at the tails of distribution

Aquest 2021 també s’ha lliurat un diploma de reconeixement per menció específica del jurat en la categoria de final de grau de l’àmbit de la hisenda pública a Sergi Aznar Tenas, de la Universitat de Barcelona (UB), pel seu treball: “La despesa no obligatòria dels municipis de la província de Girona durant el període 2015-2019”.

“L’impost sobre determinats serveis digitals”

Aquest treball, signat per Antonio Sanz, té el seu punt de partida en l’anàlisi del creixement de l’economia digital i la conseqüent aparició de noves figures impositives tant directes com indirectes, en concret l’impost sobre determinats serveis digitals. Un tribut que l’autor analitza tant dins el context nacional com en l’europeu i l’internacional, a partir de les dificultats que es presenten per gravar algunes de les activitats relacionades amb aquesta nova modalitat de negoci, d’acord amb les bases jurídico-tributàries tradicionals. Això succeeix, per exemple, amb el concepte ‘d’establiment permanent’ ja que tal com està definit actualment beneficia fiscalment a les grans multinacionals. En aquest sentit, organitzacions com l’OCDE han fet una crida a redefinir-lo i a adequar les normes tributàries actuals a aquest nou context digital en el marc d’un consens global per aconseguir arribar a una fiscalitat justa de l’economia digital.

“Demand for redistribution and income inequality at the tails of distribution”

Segons Alejandro Mizrahi, l’estudi de la desigualtat de la riquesa ha generat un interès creixent i s’ha enfocat cada vegada més en la distribució d’ingressos, com a conseqüència de la seva concentració entre les rendes més altes. En aquest sentit, la societat ha expressat la necessitat de reduir la desigualtat en la demanda de redistribució, una crida que influeix a l’hora de definir les polítiques econòmiques. A partir d’aquesta premissa, l’autor de l’estudi analitza els models de la demanda de redistribució, segons dades de l’European Social Survey per a 22 països de la UE l’any 2008.

“La despesa no obligatòria dels municipis de la província de Girona durant el període 2015-2019”

Finalment, Sergi Aznar parteix de la premissa que els governs locals, en moltes ocasions, assumeixen competències que no els hi són pròpies, d’acord amb la legalitat vigent. Això pot comportar que molts ajuntaments tinguin problemes d’equitat vertical i de sostenibilitat financera perquè assumeixen un seguit de despeses que el seu model de finançament no contempla. L’autor fa servir com a base un estudi que sobre aquest àmbit ja es va realitzar 20 anys enrere, i l’actualitza tot centrant-se només en la província de Girona durant quatre exercicis, del 2015 al 2019. Entre les conclusions, destaca la cultura com el component de despesa no obligatòria més important en tots els governs locals, mentre que altres com la seguretat, l’educació, la informació o la promoció turística se situen en altres llocs del rànquing en funció de les dimensions dels municipis. Com a conclusió, Aznar suggereix que seria convenient fer una veritable racionalització del model competencial i de finançament per evitar duplicitats i ambigüitats en l’atribució de competències entre els diferents nivells d’administració. 

 

 

3  

Imatges

El conseller amb els guardonats

El conseller amb els guardonats 148

Fotografia de la intervenció dels guardonats

Fotografia de la intervenció dels guardonats 125

El conseller Giró

El conseller Giró 59

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 83