L’Arxiu Nacional de Catalunya rep el fons personal de Miguel Nuñez González, figura reconeguda de la lluita antifranquista a Catalunya. Elena García Sánchez, la seva vídua, ha fet donació del fons, des de la seva residència a Madrid, amb la voluntat que sigui la Generalitat de Catalunya qui conservi i difongui el llegat del seu espòs. Miguel Núñez va ser objecte d’una cruel repressió quan formava part, com a membre actiu, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), una de les organitzacions polítiques influents del moment.

El fons documental de Miguel Núñez González disposa d’una acurada classificació i descripció arxivística prèvia al seu ingrés, que ha identificat 568 unitats de catalogació. En el moment del seu lliurament a l’Arxiu Nacional, el conjunt documental té un volum de 0,9 m, 9 capses de format estàndard: 6 capses de documentació en paper i 3 capses de suports fotogràfics i audiovisuals que contenen 97 imatges, de les que hi ha 27 positius en blanc i negre i 70 en color, 24 cassets, 5 micro-cassets, 27 DVD, 4 CD, 10 vídeos VHS i 1 llapis de memòria.

Pel que fa a la documentació en paper, aquesta s’ha agrupat de la següent manera:

• Documents d’identificació i acreditacions (1971-2000): inclou el seu carnet d’identitat i passaport falsos de 1973 (capsa 1).
• Formació acadèmica i activitat militar (1932-1939) (capsa 1).
• Vida laboral i jubilació (1967-1993) (capsa 1).
• Poemes i dedicatòries pròpies i rebudes (1939-2003) (capsa 1).
• Actes d’homenatge i premis rebuts, en vida i pòstums (1982-2011) (capsa 1).
• Documentació de la presó i del partit (1959-1982), on destaquen els dietaris del penal de Burgos (1964-1968) (capsa 2).
• Correspondència (1930-2008): un centenar de cartes de caràcter familiar, des de la presó, en la clandestinitat, amb els companys de militància i amics, relatives a les seves memòries, la cooperació amb Centreamèrica, la lluita per una mort digna i el condol a la seva mort (capsa 2).
• Escrits i anotacions (1980-2006) sobre l’activitat política, la cooperació, entrevistes i la lluita per una mort digna (capsa 3).
• Recursos d’informació (1946-2011): 125 unitats de catalogació de premsa i publicacions sobre Miguel Núñez i la seva activitat política i de cooperació (capses 4 i 5).
• Expedient judicial i penitenciari, format amb documents originals rebuts i còpies (1945-2004) (capsa 6).

Inclou també algunes peces molt curioses que testimonien la relació entre la clandestinitat, la presó i els documents. Un exemple són una cartera de mà amb una agulla extensible per enrotllar documents i una carmanyola amb doble fons, utilitzada durant la seva estada a la presó de Burgos.

Cal destacar que, a més de la documentació lliurada directament per la seva vídua, una altra part del fons original de Miguel Núñez també ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional. Es tracta d’una part del seu fons personal que ell mateix va cedir a Iniciativa per Catalunya a Barcelona i que ara també ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional per tal de completar el fons documental.

Una vegada revisat i incorporat tot el material ingressat, s’inclourà als instruments de consulta de l’Arxiu Nacional per la seva difusió a totes les persones interessades. La seva consulta es podrà realitzar a través del portal del Sistema d’Arxius de Catalunya Arxius en Línia. El nom oficial amb què ha quedat registrat ha estat Miguel Núñez González | ANC1-1377.

 

La memòria de la lluita antifranquista a l’Arxiu Nacional

 L’arxiu personal de Miguel Núñez González, posat a l’abast dels ciutadans en les condicions d’accés que preveu la normativa, permetrà un coneixement més ric de la seva prou coneguda trajectòria com a lluitador polític infatigable en multitud de causes. Causes com la lluita per la llibertat i els drets polítics fonamentals, l’enfortiment de la memòria de les lluites socials i per la democràcia, la cooperació social i política amb l’Amèrica Llatina i el dret a una mort digna.

De fet, el seu fons completarà el riquíssim patrimoni documental conservat al centre relatiu a la memòria del comunisme català en els temps del darrer franquisme i la transició. Una suma de prop de 15.000 unitats de catalogació descrites corresponents principalment a quatre fons documentals. Cal destacar per la seva enorme importància documental el fons del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) |ANC1-230 (101,7 metres de documentació), aplegat pels seus propis militants en la clandestinitat i els primers anys del règim actual, lliurat a l’Arxiu Nacional el 1987. També, el de dirigents tan destacats com Gregorio López Raimundo |ANC1-115 (5,4 metres, incorporat de mans seves el 1994), Antoni Gutiérrez Díaz |ANC1-116 (60,98 metres, arribat el mateix any) o Josep Benet |ANC1-244 (73,8 metres, ingressat el 2013). Tots ells accessibles també a través d’Arxius en Línia.

 
El productor del fons

Miguel Núñez González (1920-2008) va néixer al barri de Lavapiés de Madrid i va aprendre les primeres lletres als escolapis. El 1932 va començar els estudis de comerç, que cursava encara a l’esclat de la Guerra de 1936-1939. Mesos abans s’havia afiliat al Partit Comunista d’Espanya (PCE), a les Joventuts Socialistes Unificades (fusió de les joventuts del PSOE i el PCE) i a la Federació Universitària Espanyola. Amb l’inici dels combats va organitzar la JSU per a la defensa de Madrid i va marxar com a voluntari al front amb el batalló de milicians de la cultura. L’any 1938 va ser nomenat comissari polític del 64 Batalló d’Obres i Construccions i va ser detingut breument a conseqüència de l’intent de cop d’estat del coronel Casado el març de 1939. El seu alliberament va arribar poc abans de la caiguda de la capital espanyola a mans franquistes.

En acabar la Guerra, va intentar reorganitzar les Joventuts Comunistes a Madrid, però va ser detingut, processat i condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en va complir deu al penal d’Ocaña (Toledo), on el franquisme va arribar a recloure 15.000 persones. Alliberat el 1949, es va traslladar a Catalunya i va prendre responsabilitats a l’Agrupació Guerrillera de Catalunya. Aquell any el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el va traslladar a França des d’on va retornar clandestinament el 1953 per formar part de la direcció del partit a l’interior. Va ser descobert i detingut novament el 1958, quan pateix els salvatges interrogatoris i les tortures del comissari Antonio Juan Creix. Alhora és processat en tres consells de guerra consecutius que resulten en penes acumulades de cinquanta-cinc anys de presó, que va començar a complir al penal de Burgos. Alliberat el 1968, s’integra novament a la direcció del PSUC com a membre del seu comitè executiu i responsable polític a la ciutat de Barcelona.

Amb la transició, va ser diputat a les Corts espanyoles entre 1978 i 1982 i es va incorporar al comitè central del PCE. Retirat de la primera línia política, va dedicar els seus darrers anys a la lluita per la recuperació de la memòria històrica (sobretot a través de l’Asociación de la Memoria Social y Democrática, AMESDE) i a la solidaritat amb l’Amèrica Llatina, principalment Nicaragua. Va publicar les memòries La revolución y el deseo (2002) i va rebre els premis Ciutat de Barcelona a la cooperació (1993), la Medalla d’Honor de Barcelona (1998) i la Creu de Sant Jordi (2004), entre moltes altres distincions.