Núñez

Ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya el fons documental de Miguel Núñez González, figura clau de la lluita antifranquista des del PSUC

query_builder   13 desembre 2021 14:14

event_note Nota de premsa

Ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya el fons documental de Miguel Núñez González, figura clau de la lluita antifranquista des del PSUC

  • Es tracta d'un fons documental format per 9 capses amb documentació en paper, suports fotogràfics i audiovisuals
  • Aquest ingrès completarà el riquíssim patrimoni documental relatiu a la memòria del comunisme català en els temps del darrer franquisme i la transició, conservat a l’Arxiu Nacional
Liurament

L’Arxiu Nacional de Catalunya rep el fons personal de Miguel Nuñez González, figura reconeguda de la lluita antifranquista a Catalunya. Elena García Sánchez, la seva vídua, ha fet donació del fons, des de la seva residència a Madrid, amb la voluntat que sigui la Generalitat de Catalunya qui conservi i difongui el llegat del seu espòs. Miguel Núñez va ser objecte d’una cruel repressió quan formava part, com a membre actiu, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), una de les organitzacions polítiques influents del moment.

El fons documental de Miguel Núñez González disposa d’una acurada classificació i descripció arxivística prèvia al seu ingrés, que ha identificat 568 unitats de catalogació. En el moment del seu lliurament a l’Arxiu Nacional, el conjunt documental té un volum de 0,9 m, 9 capses de format estàndard: 6 capses de documentació en paper i 3 capses de suports fotogràfics i audiovisuals que contenen 97 imatges, de les que hi ha 27 positius en blanc i negre i 70 en color, 24 cassets, 5 micro-cassets, 27 DVD, 4 CD, 10 vídeos VHS i 1 llapis de memòria.

Pel que fa a la documentació en paper, aquesta s’ha agrupat de la següent manera:

  • Documents d’identificació i acreditacions (1971-2000): inclou el seu carnet d’identitat i passaport falsos de 1973 (capsa 1).
  • Formació acadèmica i activitat militar (1932-1939) (capsa 1).
  • Vida laboral i jubilació (1967-1993) (capsa 1).
  • Poemes i dedicatòries pròpies i rebudes (1939-2003) (capsa 1).
  • Actes d’homenatge i premis rebuts, en vida i pòstums (1982-2011) (capsa 1).
  • Documentació de la presó i del partit (1959-1982), on destaquen els dietaris del penal de Burgos (1964-1968) (capsa 2).
  • Correspondència (1930-2008): un centenar de cartes de caràcter familiar, des de la presó, en la clandestinitat, amb els companys de militància i amics, relatives a les seves memòries, la cooperació amb Centreamèrica, la lluita per una mort digna i el condol a la seva mort (capsa 2).
  • Escrits i anotacions (1980-2006) sobre l’activitat política, la cooperació, entrevistes i la lluita per una mort digna (capsa 3).
  • Recursos d’informació (1946-2011): 125 unitats de catalogació de premsa i publicacions sobre Miguel Núñez i la seva activitat política i de cooperació (capses 4 i 5).
  • Expedient judicial i penitenciari, format amb documents originals rebuts i còpies (1945-2004) (capsa 6).

Inclou també algunes peces molt curioses que testimonien la relació entre la clandestinitat, la presó i els documents. Un exemple són una cartera de mà amb una agulla extensible per enrotllar documents i una carmanyola amb doble fons, utilitzada durant la seva estada a la presó de Burgos.

Cal destacar que, a més de la documentació lliurada directament per la seva vídua, una altra part del fons original de Miguel Núñez també ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional. Es tracta d’una part del seu fons personal que ell mateix va cedir a Iniciativa per Catalunya a Barcelona i que ara també ha estat dipositat a l’Arxiu Nacional per tal de completar el fons documental.

Una vegada revisat i incorporat tot el material ingressat, s’inclourà als instruments de consulta de l’Arxiu Nacional per la seva difusió a totes les persones interessades. La seva consulta es podrà realitzar a través del portal del Sistema d’Arxius de Catalunya Arxius en Línia. El nom oficial amb què ha quedat registrat ha estat Miguel Núñez González | ANC1-1377.

 

La memòria de la lluita antifranquista a l’Arxiu Nacional

 L’arxiu personal de Miguel Núñez González, posat a l’abast dels ciutadans en les condicions d’accés que preveu la normativa, permetrà un coneixement més ric de la seva prou coneguda trajectòria com a lluitador polític infatigable en multitud de causes. Causes com la lluita per la llibertat i els drets polítics fonamentals, l’enfortiment de la memòria de les lluites socials i per la democràcia, la cooperació social i política amb l’Amèrica Llatina i el dret a una mort digna.

De fet, el seu fons completarà el riquíssim patrimoni documental conservat al centre relatiu a la memòria del comunisme català en els temps del darrer franquisme i la transició. Una suma de prop de 15.000 unitats de catalogació descrites corresponents principalment a quatre fons documentals. Cal destacar per la seva enorme importància documental el fons del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) |ANC1-230 (101,7 metres de documentació), aplegat pels seus propis militants en la clandestinitat i els primers anys del règim actual, lliurat a l’Arxiu Nacional el 1987. També, el de dirigents tan destacats com Gregorio López Raimundo |ANC1-115 (5,4 metres, incorporat de mans seves el 1994), Antoni Gutiérrez Díaz |ANC1-116 (60,98 metres, arribat el mateix any) o Josep Benet |ANC1-244 (73,8 metres, ingressat el 2013). Tots ells accessibles també a través d’Arxius en Línia.

 
El productor del fons

Miguel Núñez González (1920-2008) va néixer al barri de Lavapiés de Madrid i va aprendre les primeres lletres als escolapis. El 1932 va començar els estudis de comerç, que cursava encara a l’esclat de la Guerra de 1936-1939. Mesos abans s’havia afiliat al Partit Comunista d’Espanya (PCE), a les Joventuts Socialistes Unificades (fusió de les joventuts del PSOE i el PCE) i a la Federació Universitària Espanyola. Amb l’inici dels combats va organitzar la JSU per a la defensa de Madrid i va marxar com a voluntari al front amb el batalló de milicians de la cultura. L’any 1938 va ser nomenat comissari polític del 64 Batalló d’Obres i Construccions i va ser detingut breument a conseqüència de l’intent de cop d’estat del coronel Casado el març de 1939. El seu alliberament va arribar poc abans de la caiguda de la capital espanyola a mans franquistes.

En acabar la Guerra, va intentar reorganitzar les Joventuts Comunistes a Madrid, però va ser detingut, processat i condemnat a mort, pena que li va ser commutada per la de dotze anys de presó, dels quals en va complir deu al penal d’Ocaña (Toledo), on el franquisme va arribar a recloure 15.000 persones. Alliberat el 1949, es va traslladar a Catalunya i va prendre responsabilitats a l’Agrupació Guerrillera de Catalunya. Aquell any el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el va traslladar a França des d’on va retornar clandestinament el 1953 per formar part de la direcció del partit a l’interior. Va ser descobert i detingut novament el 1958, quan pateix els salvatges interrogatoris i les tortures del comissari Antonio Juan Creix. Alhora és processat en tres consells de guerra consecutius que resulten en penes acumulades de cinquanta-cinc anys de presó, que va començar a complir al penal de Burgos. Alliberat el 1968, s’integra novament a la direcció del PSUC com a membre del seu comitè executiu i responsable polític a la ciutat de Barcelona.

Amb la transició, va ser diputat a les Corts espanyoles entre 1978 i 1982 i es va incorporar al comitè central del PCE. Retirat de la primera línia política, va dedicar els seus darrers anys a la lluita per la recuperació de la memòria històrica (sobretot a través de l’Asociación de la Memoria Social y Democrática, AMESDE) i a la solidaritat amb l’Amèrica Llatina, principalment Nicaragua. Va publicar les memòries La revolución y el deseo (2002) i va rebre els premis Ciutat de Barcelona a la cooperació (1993), la Medalla d’Honor de Barcelona (1998) i la Creu de Sant Jordi (2004), entre moltes altres distincions.

 

4  

Imatges

Dietaris sobre l'estada al Penal de Burgos

Dietaris sobre l'estada al Penal de Burgos 116

Documents falsos de la seva etapa de clandestinitat

Documents falsos de la seva etapa de clandestinitat 211

Full volander que demanava el seu alliberament

Full volander que demanava el seu alliberament 137

Material sonor cedit a l'arxiu

Material sonor cedit a l'arxiu 182