El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori dona suport a la continuïtat dels clubs nàutics catalans amb instal·lacions a les platges, atès el seu arrelament social, la seva tasca educativa i el seu paper en l’impuls i difusió dels esports marítims entre la població. És per això que treballa en una bateria d’iniciatives per garantir-ne la pervivència davant de l’expiració de les concessions administratives que van permetre la seva implantació. La voluntat és aprofitar el tràmit de la modificació del Reglament general de costes que tramita el govern de l’Estat per garantir-ne la continuïtat.

Així ho ha traslladat el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, al president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, durant una reunió en la què també han participat el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro; el director general de Ports de la Generalitat, Pere Vila, i la directora general de Transports i Mobilitat, Mercè Rius. Per part de la Federació, hi ha assistit també la presidenta de la Comissió de Clubs de Platja, Sònia Oliveras.

A Catalunya existeixen 68 clubs nàutics federats, dels quals 32 tenen instal·lacions o zones d’avarada a la platja. D’aquests últims, un total de 7 compten amb superfícies construïdes destacades i molts d’ells també inclouen zona de restauració. Tots aquests clubs tenen un gran nombre de socis i llicències expedides i impulsen una activitat esportiva molt rellevant. Es tracta de la Base Nàutica de Pineda de Mar, Club Nàutic Calella, Club Nàutic de Vilassar de Mar, Club Nàutic Bétulo de Badalona, Club Nàutic de Castelldefels, Club de Mar de Sitges i el Club Marítim Torredembarra.

Es tracta d’una tradició molt arrelada a Catalunya. No són clubs socials sinó esportius, amb activitats federades i escoles de vela, que han contribuït a difondre i impulsar els esports marítims entre la població.

Les instal·lacions situades a la platja prioritzen les embarcacions de vela lleugera envers les de motor, que solen utilitzar els clubs nàutics situats en recintes portuaris. Això facilita l’encaix en un entorn fràgil i molt utilitzat, com són les platges. Molts dels clubs nàutics compten amb un servei de restauració complementari, que se sol ubicar en el mateix edifici.

Adscripció a la zona portuària

Tots els clubs nàutics de platja es veuen directament afectats per la regulació del Reglament de Costes estatal, que va entrar en vigor el 2014 i que ara s’està modificant. El Departament, però, proposa al govern de l’Estat que els clubs amb instal·lacions a la platja passin a adscriure’s a una zona portuària. El canvi d’adscripció permetria que se’ls apliqués la legislació portuària, no la de costes, garantint la seva supervivència. També permetria prestar serveis de caràcter portuari a les embarcacions dels clubs que ho necessitessin.

El canvi d’adscripció dels clubs nàutics requereix una tramitació administrativa diferent i més complexa que la modificació del Reglament de costes i, en aquest sentit, el secretari Gavín ha reclamat “voluntat política” a l’Estat per tirar-ho endavant.

Més superfície d’ocupació

Mentre no es pugui abordar amb l’Estat aquest canvi d’adscripció, el Departament ha presentat al·legacions a la modificació del Reglament de costes. Aquest Reglament fixa com a superfície d’ocupació màxima permesa 300 m², a banda de la zona d’avarada. Els clubs nàutics amb la concessió esgotada s’haurien d’adaptar a aquesta superfície màxima per poder renovar-la, el que impossibilitaria la seva continuïtat. El Departament demana ampliar la superfície màxima d’ocupació fins els 750 m², exclosa la zona d’avarada.

També ha proposat la introducció d’una disposició transitòria que garantís la pervivència dels clubs històrics en reconeixement a la gran tasca de foment dels esports nàutics que han dut a terme els darrers anys i que han convertit Catalunya i Espanya en una potència esportiva de primer nivell aquest àmbit. Així, el Departament defensa que els clubs nàutics existents puguin obtenir una nova concessió sense haver d’adaptar-se forçosament a la superfície que marqui el Reglament, sinó que puguin mantenir les seves dimensions històriques, tal com ja es permet fer als restaurants situats a la platja.

Sol·licitud de reunió

El Departament, en la seva política de donar suport a la continuïtat dels clubs nàutics de platja, ha mantingut els darrer anys tres reunions amb representants ministerials durant l’època de l’executiu del PP i una més amb govern socialista. Ara, torna a demanar una trobada amb la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per traslladar-li aquestes propostes.

Durant la reunió amb la Federació Catalana de Vela, també s’ha acordat demanar la implicació de les altres administracions interessades en la resolució d’aquesta problemàtica com són la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, el Consell Superior d’Esports, els ajuntaments del litoral en general i, en concret, on se situen aquests clubs històrics, als grups parlamentaris i a altres institucions amb competències en la matèria, amb l’objectiu de constituir un front comú i coordinat.

La Federació Catalana de Vela té pendent també la convocatòria per part del Consell Superior d’Esports d’una reunió amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a la qual ha demanat que pugui assistir el secretari Gavín.