El Departament d’Igualtat i Feminismes ha commemorat aquest dijous el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, i ho ha fet amb la taula rodona “Universitats i ciència de totes i per a totes”, celebrada al Palau Robert de Barcelona. La taula, moderada per la periodista Montse Virgili Treig, ha comptat amb la participació de la doctora Sònia Estradé Albiol, professora agregada al Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona i presidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya; la doctora Mara Dierssen Sotos, investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona i presidenta de la Trisomy 21 Research Society, i la doctora Anna Pérez Quintana, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Les tres investigadores han reflexionat sobre els principals reptes que planteja l’àmbit de la recerca i la docència universitària pel que fa a l'equitat de gènere. Totes tres ponents han fet referència a la segregació horitzontal i vertical present a l’acadèmia, que d’una banda es tradueix en l’absència de dones en àrees de ciències, tecnologia, matemàtiques i enginyeries, i de l’altra en la manca de dones en els càrrecs de major responsabilitat i reconeixement.

Estradé ha lamentat que “vivim en una societat on a les dones se’ns deixa maniobrar per un camí molt estret” i on, “als 6 o 7 anys, les nenes han assumit plenament els estereotips de gènere”, cosa que representa un obstacle important a l’hora d’escollir una carrera científica. Dierssen, per la seva banda, ha afirmat que en el món acadèmic es parteix d’un “miratge de meritocràcia”, que representa un llast perquè, en realitat, exclou les dones. La investigadora del Centre de Regulació Genòmica ha explicat com els biaixos de gènere determinen els processos d’avaluació i selecció, i ha subratllat la importància d’establir mesures per corregir-los. En una línia similar, Pérez Quintana ha abordat les dinàmiques que envolten la publicació de les recerques, estretament connectades amb els processos de promoció en la carrera acadèmica. “La tesi doctoral és el primer d’una llarga llista d’obstacles”, ha assegurat.

Després d’aprofundir en les causes que mantenen les desigualtats de gènere a la universitat i als centres de recerca, les tres investigadores han reflexionat sobre estratègies i mecanismes de transformació feminista. En aquest sentit, Estradé ha advertit de “l’error de buscar solucions individuals”. “La causa és el patriarcat”, ha subratllat. “Si portes tota la teva carrera sentint que ets una anomalia, l’única dona en un determinat espai, és lògic que t’ho pensis dues vegades abans de presentar la teva candidatura o concursar”, ha reflexionat. Per això, ha destacat la importància de transversalitzar la perspectiva de gènere en tots els espais: en la docència, en la recerca i en la innovació. “Cal assegurar que, en qualsevol iniciativa finançada amb diners públics, no s’estan reforçant estereotips de gènere”, ha conclòs.

També en clau estructural, Dierssen ha reclamat “un canvi en el sistema perquè deixi d’estar masculinitzat”. “No volem ser homes: volem tenir oportunitats sent com som, sense haver d’adoptar estils de negociació i lideratge masculins”, ha insistit.

Per últim, Pérez Quintana ha posat èmfasi en la importància de disposar de “noves mètriques per mesurar la desigualtat, perquè els indicadors que tenim ara no n’estan explicant les causes”. En aquest sentit, ha proposat incorporar a l’anàlisi de les bretxes indicadors com el nombre d’anys que dones i homes triguen a canviar de categoria laboral, la distribució de les càrregues de docència i recerca per gènere, el gènere de les persones que s’han acollit a reduccions de jornada per cura de filles i fills, i la distribució del tipus d’estudis en què s’imparteix docència (grau o màster) per gènere.



Tània Verge: “Les polítiques d’igualtat posen les universitats davant del mirall”

Les ponents i la moderadora han estat acompanyades en la seva intervenció per la presidenta i la directora executiva de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés i Neus Pociello Cayuela, respectivament. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, que ha intervingut de manera telemàtica. La consellera ha reiterat el compromís del Govern amb la transformació feminista de l’àmbit acadèmic, recollit en el Pla de Govern de la XIV legislatura i concretat en diverses mesures, i ha posat en valor el paper fonamental de les unitats d’igualtat i de la xarxa d’entitats i investigadores compromeses amb la incorporació de la perspectiva de gènere en la recerca.

Verge ha subratllat que “les relacions de poder es reprodueixen quotidianament en tots els àmbits de la vida”, també en el món acadèmic. En aquest sentit, ha afirmat que “les polítiques d’igualtat posen les universitats davant del mirall”, perquè fan evident que també en els espais de recerca i educació superior són presents les desigualtats de gènere, color de pell, origen i classe. Finalment, la consellera ha insistit que cal un abordatge sistèmic d’aquestes desigualtats, i ha recordat que “l’autonomia universitària és perfectament compatible amb el compliment de les lleis d’igualtat”.

La taula “Universitats i ciència de totes i per a totes” ha estat retransmesa en directe i pot recuperar-se a través d'aquest enllaç.