- El Consell Executiu ha aprovat avui aquest tràmit per iniciar l’elaboració de l’avantprojecte de llei que vol regular l’impacte mediambiental que genera el comerç online i alhora donar seguretat jurídica al sector
- Es tracta de la mesura legislativa clau d’aquesta legislatura en l’àmbit del comerç, que dotarà el Govern d’una eina jurídica eficaç per regular el desenvolupament sostenible de l'activitat comercial i la prestació de serveis en l'entorn digital
- Està prevista la realització d’una consulta pública prèvia per tal de conèixer el posicionament dels diferents agents implicats i dels municipis
El Govern ha aprovat avui la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei per regular l’últim tram d’entrega del comerç electrònic. Es tracta del tràmit inicial per a l’elaboració de la futura normativa que vol incidir en l’impacte mediambiental que genera el comerç online, i alhora donar seguretat jurídica al sector.
Es tracta de la mesura legislativa clau d’aquesta legislatura en l’àmbit del comerç, que permetrà el Govern dotar-se d’una eina jurídica eficaç per regular el desenvolupament sostenible de l’activitat comercial i la prestació de serveis en l’entorn digital.
La futura normativa vol donar resposta a problemes com la sobrecàrrega que la distribució física del comerç online genera en les vies públiques, i les molèsties ocasionades per magatzems i punts de distribució de productes, instal·lats en zones residencials i operatius 24 hores al dia. Així mateix, vol erradicar la inseguretat jurídica derivada de noves fórmules comercials (click&car, cuines i supermercats fantasma, showroom...) que no estan recollides de manera expressa en el marc legal vigent.
Del 2020 al 2022, el canal online ha crescut a Catalunya un 28%. Es realitzen 80 milions de compres electròniques a l’any, de les quals el 84% es lliuren a domicili, la qual cosa representa 66 milions de desplaçaments per a entregues a domicili anualment, l’11% dels quals requereixen segona visita.
La futura regulació vol contribuir a moderar les externalitats negatives que l'expressió física del comerç electrònic genera sobre el medi ambient, les infraestructures i la població, i a ordenar i racionalitzar la distribució singularitzada al consumidor final, amb el menor impacte econòmic possible.
L’objectiu és incorporar a l’actual marc legal català (configurat pel Decret Llei 1/2009 d’ordenació d’equipaments comercials i la Llei 18/2017 de comerç serveis i fires) una regulació específica sobre els següents aspectes del comerç electrònic:
- Regular els horaris de distribució de les mercaderies al consumidor final, homologant l’horari de repartiment des dels magatzems, punts de distribució o altres tipus d’establiments a l’horari comercial de la zona.
- Diferenciar entre magatzems logístics i magatzems d’operacions, per tal de delimitar aquells que tenen per objecte l'entrega al consumidor final (magatzems d'operacions), i definir-ne les característiques i condicions.
- Establir condicions per la distribució dels productes al consumidor final en funció de la dimensió del municipi, per minimitzar l'impacte en el medi ambient i en el trànsit de vehicles.
- Regular i incentivar la implantació de punts de recollida de mercaderies (click&collect) dins les trames urbanes.
- Condicionar que la distribució des del magatzem d’operacions es faci amb vehicles no contaminants (excepcions en funció de les dimensions i situació de les poblacions, condicions d'abastament, tipus de mercaderia, etc.).
- Possibilitar que els ajuntaments, en municipis de determinada dimensió, puguin decidir on localitzar els magatzems d’operacions i els punts de recollida de mercaderies per al comprador, i els seus horaris.
Aquesta regulació dona compliment al Pla de Govern d’aquesta legislatura (Eix 3 - Per un país basat en una economia del coneixement, digital i emprenedora, pel que fa a potenciar el model català de comerç, i Eix 4 - Per un país verd, equilibrat i connectat, pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic), i alhora s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.
El següent tràmit serà la realització d’una consulta pública prèvia per tal de conèixer el posicionament dels diferents agents implicats i dels municipis, que tindran un paper important en el procés de l’elaboració del text, com a màxims coneixedors de la realitat dels respectius municipis.
