• L’Executiu ha celebrat al Palau de Pedralbes la segona jornada de treball de la legislatura, centrada en l’anàlisi de l’impacte de la crisi d’Ucraïna a Catalunya i en el seguiment de l’acció del Govern en els primers deu mesos del mandat
• L’acció del Govern presenta una mitjana d’actuacions lleugerament per sobre de la de les darreres tres legislatures: 1.673 iniciatives de Govern, 42 sessions del Consell Executiu, 561 acords, entre els quals 5 Projectes de llei i 18 Decrets llei, i 7 comissions interdepartamentals
• Plaja considera una “molt bona proposta” l’acord tècnic sobre els Jocs Olímpics d’Hivern, resultat de “mesos de treball intens amb el Comitè Olímpic”

El  Govern ha ratificat avui el compromís absolut amb el català a l’escola davant la sentència que obliga a impartir un 25% de les assignatures en castellà. En el marc de la segona jornada de treball de l’Executiu d'aquesta legislatura, el president Aragonès i el vicepresident Puigneró han tractat amb la resta del Govern la judicialització del català i les modificacions legislatives que s’han impulsat per fer-hi front.

Sobre això, han compartit quatre punts de consens.  En primer lloc, que el Govern està “absolutament compromès amb l’impuls, arreu, en tots els seus àmbits, de l’ús, l’aprenentatge i la defensa de la llengua catalana com a llengua pròpia del país”. A més, l’Executiu defensa que el català “és i seguirà sent la llengua vehicular de l’escola” i assegura que continuarà treballant per apartar els tribunals de les decisions lingüístiques, amb l'objectiu és “trobar tots els mecanismes possibles per acabar amb la judicialització del català a les escoles i en tots els àmbits”.

Finalment, el Govern ha reivindicat “el gran consens polític en la defensa del català”. Considera que l’acord del Parlament és “una bona proposta, un bon punt de partida” i que cal seguir fent tot el possible, en tots els àmbits, des del Govern, des del Parlament i des de la societat civil, per protegir el català.

“La realitat que ens trobem ara mateix és que la llengua més feble en coneixement i en capacitat d’ús a les escoles i instituts de Catalunya és, malauradament, la llengua catalana”, ha denunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Per aquest motiu, l’objectiu de totes les accions que s’estan duent a terme és protegir i enfortir el català. “És la nostra prioritat com a Govern. I fer-ho amb el consens de tothom o del màxim de gent possible”, ha assegurat. 

Segona jornada de treball del Govern

Plaja ha fet aquestes declaracions en el marc de la segona jornada de treball del Govern de la legislatura. Encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i amb la participació de tots els membres de l’Executiu i els secretaris generals, la trobada s’ha celebrat al Palau de Pedralbes, després que la Generalitat hagi assumit la gestió de l’edifici.

La reunió ha servit per “fer repàs de l’acció de Govern duta a terme en aquests primers 10 mesos del mandat” i, ateses les circumstàncies excepcionals causades per la guerra a Ucraïna, “analitzar l’impacte d’aquest conflicte a  Catalunya, des de la crisi humanitària a la crisi energètica, passant pel risc digital que suposa”, segons ha explicat Plaja en una compareixença davant els mitjans de comunicació.  

Amb l’objectiu de conèixer a fons la situació, el Govern ha convidat quatre experts que, en una taula rodona moderada per la portaveu, han aportat la seva visió sobre els efectes de la crisi en els àmbits polític, humanitari, energètic i de ciberseguretat. Es tracta de Carmen Claudín, investigadora del CIDOB i experta en la política interna i exterior de Rússia i Ucraïna; Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya i vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social a Catalunya; Pep Salas, enginyer agrònom en especialitat medi rural i Doctor per la UPC en sostenibilitat i en transició energètica, i Ramsés Gallego, membre de l’organització internacional ISACA (Associació pel Control i l’Auditoria dels Sistemes d’Informació) i director internacional de Tecnologia de CyberRes, la línia de negoci de Micro Focus centrada en la ciberresiliència.

Actualment, el nombre de refugiats acollits a Catalunya és d’11.785. Aquesta xifra sorgeix de la suma de les places d’emergència de Creu Roja i les dades que els agents d’acollida han fet arribar al Govern respecte a les persones allotjades en habitatges de la seva xarxa familiar o altres tipus de recursos públics dels ens locals. 

 El Govern en xifres

Durant la trobada, el Govern també ha fet seguiment de l’activitat de l’Executiu en els primers deu mesos de la legislatura. Concretament, s’han engegat 1.673 iniciatives de Govern i s’han celebrat 42 sessions del Consell Executiu, durant les quals s’han aprovat 561 acords, entre els quals 5 Projectes de llei (Pressupostos; Mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic; Llei de la Ciència de Catalunya; Composició del Consell d’Educació de Catalunya i Pla estadístic de Catalunya 2023-2028). També s’ha donat llum verda a 18 Decrets llei i s’han creat 7 comissions interdepartamentals. Unes xifres, ha detallat Plaja, que estan lleugerament per sobre de la mitjana de les darreres tres legislatures.

Tot i valorar positivament aquestes dades, la portaveu ha volgut remarcar que l’acció de Govern “és molt més que això”, ja que les xifres “fredes” no recullen la tasca parlamentària, la representació institucional, la contractació, la coordinació de cada departament o la interdepartamental, la proximitat amb el territori, la gestió econòmica i pressupostària, la rendició de comptes i els contactes amb els agents econòmics i socials, entre moltes altres assignacions.

 “L’acció de Govern no es mesura només amb els acords que s’aproven el dimarts i també cal tenir en compte que els projectes transformadors requereixen temps. Que ningú dubti que els objectius estan clars, són compartits i la defensa del català juntament la transformació social, verda, feminista i democràtica no s’han aturat ni un sol dia”, ha remarcat. 

Acord tècnic per als Jocs Olímpics d’Hivern

Pel que fa als Jocs Olímpics d’Hivern, la portaveu del Govern ha confirmat l’existència d’un acord tècnic “resultat de mesos de treball intens amb el Comitè Olímpic”. La proposta confirma que les proves reines com l’esquí alpí, el freestyle o l’esquí de muntanya es faran al Pirineu català i l’Hoquei gel a Barcelona. El Govern la considera una “molt bona proposta que hauria de posar fi a les polèmiques”. En aquest sentit, la portaveu Plaja ha manifestat que “costa d’entendre que l’Aragó no celebri l'acord tècnic després de tanta feina”, perquè “els Jocs són una bona oportunitat per al Pirineu que cal aprofitar”.