• Algunes de les mesures excedeixen les competències bàsiques que té l’Estat en matèria d’educació, ensenyament universitari, protecció de menors o llengua, i el Govern valora la possibilitat de formular un requeriment de competències previ a un conflicte positiu de competència
El Departament de la Presidència ha valorat i analitzat les mesures aprovades per l’Estat: un Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d’Ucraïna i l’Acuerdo del Consell de Ministres amb mesures de caràcter no normatiu amb el mateix objectiu.  

L’informe del Departament desenvolupa els continguts més rellevants de les dues mesures i fa una valoració competencial dels acords aprovats.

Pel que fa a l’Acuerdo, destaca que proposa un conjunt de mesures per impulsar i coordinar l'acollida d'estudiants, investigadors i personal d'administració i serveis, així com actuacions de suport lingüístic i cultural, d'orientació acadèmica, d'allotjament en residències universitàries i de facilitació d'accés a les activitats acadèmiques, així com als serveis socials oferts per les universitats.

Totes aquestes mesures tenen un indubtable impacte pressupostari i econòmic al qual el document no conté cap referència.

Així mateix, tot i que el document preveu que les accions d'escolarització, integració, suport educatiu, així com les inversions que les acompanyin, les desplegaran les CCAA, no conté cap previsió sobre la participació de les CCAA en l'elaboració i determinació d'aquestes polítiques.

També conté previsions de caràcter lingüístic (traducció de materials didàctics a l’ucraïnès), però ignora l’existència de les altres llengües oficials diferents del castellà.  

Pel que fa a les ajudes contingudes al Reial decret, cal tenir en compte que les que s’atorguen al sector primari, estan territorialitzades i reconeixen expressament les competències autonòmiques en aquesta matèria com a autoritats ordinàries, llevat de les ajudes extraordinàries al sector lleter i a l’aqüicultura, que són centralitzades, ja que són ajuts d’estat i per al seu exercici cal accedir a registres estatals.

Totes les ajudes són compatibles amb les que puguin atorgar les CCAA i, en el cas que constitueixin ajudes d’Estat, s’han de concedir un cop tinguin l’autorització expressa de la Comissió Europea (si és necessària), d’acord amb la DA 12a. Faltaria, però, valorar amb més detall si alguna de les ajudes podria constituir un supòsit de mesura d’efecte equivalent.  

Pel que fa a les mesures contingudes a l’Acuerdo del Consell de Ministres, la valoració és totalment diferent. Es considera que no només no tenen en compte l’impacte pressupostari i financer que tindran en les CCAA que hauran d’implementar-les ni la seva participació en el disseny de les polítiques públiques, sinó que excedeixen les competències bàsiques que té l’Estat en matèria d’educació i afecten les competències autonòmiques, no només en l’àmbit de l’educació, sinó també en relació amb l’ensenyament universitari, la protecció de menors i la llengua.  Per tot això, es podria valorar la possibilitat de formular un requeriment de competències previ a un conflicte positiu de competència.