• Els projectes de renovables en informació pública passen de 60 a 1.200 megawatts de potència en sis mesos 

• L’autoconsum fotovoltaic creix de forma exponencial, duplicant el nombre total d’instal·lacions d’autoconsum en tan sols 9 mesos, i passa de poc més de 13.000 instal·lacions totals el juny de 2021 a 25.500 en acabar el primer trimestre de 2022, amb una potència total instal·lada que ja supera els 200 MW 

• Jordà avança que el Govern aprovarà en els pròxims dies una modificació del decret de renovables per tramitar d’urgència els projectes d’energies renovables de fins a 5 MW, reduint els terminis de tramitació a la meitat

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha explicat que els sis primers mesos de vigència del decret llei 24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, han permès “començar a accelerar la transició energètica a Catalunya”. Acompanyada per la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, la directora general d’Energia, Assumpta Farran i la directora de l’Institut Català d'Energia (ICAEN), Marta Morera, Jordà ha fet balanç del primer mig any de vigència del decret, i ha explicat que “el juny de 2021, quan el Departament d’Acció Climàtica va assumir les competències d’energia, a Catalunya només havien iniciat o superat el tràmit d’informació pública 60 MW de projectes d’energies renovables. En sis mesos de decret, s’ha passat dels 60 MW als 1.200 MW que hi ha en l’actualitat”. En la mateixa línia, la instal·lació de sistemes d’autoconsum fotovoltaic creix exponencialment i s’ha duplicat el nombre total d’instal·lacions d’autoconsum a Catalunya en tan sols 9 mesos, passant de 13.000 instal·lacions totals d’aquest tipus a Catalunya i 120 MW de potència total d’autoconsum instal·lada el juny de 2021 a 25.500 instal·lacions i 200 MW en finalitzar el primer trimestre de 2022.

Jordà ha explicat que “veníem de 10 anys d’aturada de les renovables a Catalunya, ens trobàvem una bombolla especulativa de projectes i un territori incendiat, i l’emergència climàtica no ens permetia concedir ni un minut més”. La consellera ha valorat que aquestes dades indiquen que “hem premut l’accelerador i no hi ha marxa enrere. I el Govern ho seguirà fent, amb totes les mesures que calguin”. En aquest sentit, Jordà ha avançat que “el Govern aprovarà en els pròxims dies una modificació del decret de renovables per tramitar d’urgència els projectes d’energies renovables de fins a 5 MW, un canvi que permetrà reduir els terminis de tramitació a la meitat”.

El decret llei 24/2021 té com a principal finalitat accelerar el desplegament d’energies renovables a Catalunya, especialment l’eòlica i la solar fotovoltaica, i fer-ho de manera distribuïda i afavorint el consens i la participació territorial. En aquests moments, ja estan en fase d’informació pública o l’han superat una setantena de projectes (que totalitzen 1.200 MW), dels quals 5 corresponen a projectes eòlics i més de 60 a projectes fotovoltaics.

L’aprovació d’aquest decret llei ha anat seguida d’un conjunt de mesures del Govern per accelerar la transició energètica i el desplegament de les energies renovables a Catalunya. Així, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va publicar la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, el document que estableix les estratègies necessàries i els escenaris a assolir per tal d’aconseguir un sistema energètic descarbonitzat l’any 2050. La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 determina que Catalunya requereix la instal·lació de 12.000 MW renovables l’any 2030 i 62.000 MW l’any 2050 per complir aquest objectiu.

També s’han aprovat mesures executives que contribueixen al fet que la implantació de les renovables prioritzi la generació distribuïda i l’equilibri territorial. A més d’incrementar notablement els recursos humans encarregats d’efectuar la tramitació d’aquests projectes, s’ha iniciat l’elaboració del Pla Territorial Sectorial de les energies renovables que ha de fixar els criteris per a la seva implantació al país; s’ha començat el desplegament de la xarxa d’oficines comarcals per a la transició energètica; s’ha constituït la Taula de Diàleg Social per les energies renovables; s’ha augmentat l’impost que grava els residus nuclears per crear un fons de 20 milions d’euros per accelerar la transició energètica; i s’ha posat en marxa el programa per a la creació d’una companyia energètica pública.

Creixement exponencial de l’autoconsum

Pel que fa a l’autoconsum fotovoltaic, Jordà ha recordat que “el Govern també tenia la gran responsabilitat de posar totes les condicions possibles per incrementar notablement l’autoconsum”. El decret llei 24/2021 va introduir mesures de simplificació administrativa per a l’autoconsum: es va substituir l’autorització administrativa per la declaració responsable en les instal·lacions sense excedents, i es va reduir la càrrega documental que requerien les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents. A banda, el Govern va modificar el passat desembre el codi civil per facilitar notablement les instal·lacions d’autoconsum residencial en comunitats de veïns de propietat horitzontal.

Amb totes aquestes mesures del Govern, ha explicat la consellera d’Acció Climàtica, “s’ha duplicat el nombre total d’instal·lacions d’autoconsum a Catalunya en tan sols 9 mesos, passant de les poc més de 13.000 instal·lacions totals que hi havia el juny de 2021 a les 25.500 que hi havia en acabar el primer trimestre de 2022”. Aquest creixement exponencial ha permès assolir els 200 MW de potència total d’autoconsum instal·lada en acabar el primer trimestre de 2022, 80 MW més que els 120 MW que hi havia a Catalunya el juny de 2021.

Així, el Departament d’Acció Climàtica ha passat d’autoritzar una mitjana de 587 instal·lacions mensuals a inicis de 2021 -que representaven 4,6 MW de potència- a més de 1.500 instal·lacions en iniciar 2022 -que representen 8,6 MW de potència mensual. Per tant, en un any s’ha multiplicat per 3 la mitjana d’instal·lacions d’autoconsum mensuals autoritzades, i s’ha multiplicat la potència mensual autoritzada pràcticament per 2.

Per demarcacions, Barcelona és el territori on més sistemes d’autoconsum es van instal·lar durant 2021, amb un total de (8.094), seguit de Girona (1.950), Tarragona (1.789) i Lleida (981). La seva dimensió mitjana s’ha anat reduint fins a situar-se entorn dels 6 kW, dada que indica que cada cop entren en servei més instal·lacions domèstiques. Un dels objectius és generalitzar les instal·lacions d’autoconsum compartit, sigui en edificis plurifamiliars o en comunitats energètiques.

Aquestes xifres demostren que les administracions locals, la ciutadania, les empreses i les entitats també s’estan implicant en la transició energètica. De fet, les línies d’ajuts que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha destinat a l’autoconsum fotovoltaic tant en l’àmbit domèstic com en la indústria i els serveis, dotada amb 115 milions d’euros dels Fons Next Generation, ha rebut peticions per valor de més del doble del pressupost disponible, motiu pel qual ja s’ha sol·licitat un increment de la dotació.

Les renovables, un dels eixos de la transició energètica

El desenvolupament de les energies renovables és un dels principals eixos, juntament amb l’estalvi i l’eficiència energètica i l’apoderament de la ciutadania, de la transició cap a un nou model energètic més net, democràtic i sostenible. L’objectiu és que Catalunya sigui un país descarbonitzat l’any 2050.

L’aposta del Govern és per un model d’implantació de les energies renovables distribuït en el territori i que compti amb la participació ciutadana. En aquest sentit, el decret llei 24/2021 inclou mesures per accelerar la tramitació dels projectes de renovables de fins a 5 MW de potència, i també estableix diferents requisits per assegurar que els projectes d’energies renovables disposen d’acords amb els propietaris dels terrenys on s’han d’instal·lar i han ofert a la ciutadania la possibilitat de participar-hi.

Les necessitats d’implantació d’energies renovables a Catalunya venen condicionades per l’obligació de satisfer la demanda energètica del país. Per això, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 ja inclou la necessitat de reduir un 30,7% el consum d’energia, gràcies a la millora de l’eficiència energètica, a l’estalvi fruit del canvi d’hàbits de les persones i de la millora tecnològica, i també al procés d’electrificació de la demanda.