La Delegació del Govern al Sud-est d’Europa fa aquesta setmana la seva primera visita oficial a Romania, on aterra amb un programa cultural i institucional per encetar les relacions entre Catalunya i aquest país. Es tracta del tret de sortida de la presència de la Delegació a Romania després que s’incorporés, el passat mes d’octubre, al seu àmbit d’actuació, i se sumés a Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Eslovènia, Montenegro, Sèrbia i Croàcia, on té la seu.

Catalunya i Romania tenen vincles històrics, culturals i lingüístics que les uneixen, uns lligams que tenen també a veure amb la gran comunitat de romanesos que resideixen a Catalunya, al voltant de 90.000 persones. Es tracta de la segona comunitat estrangera resident a Catalunya, per darrere del Marroc, segons l’Idescat. El delegat del Govern al Sud-est d’Europa, Eric Hauck, considera aquesta ampliació com una oportunitat “per reforçar ponts amb un país al que devem una de les diàspores estrangeres més importants a Catalunya”.

L’objectiu de la visita d’aquesta setmana és, d’una banda, encetar relacions institucionals amb organismes regionals de Romania i, de l’altra, donar suport al lectorat de català de la Universitat de Bucarest, que porta gairebé trenta anys en funcionament, i donar-se a conèixer a la comunitat catalana que resideix al país.

Visita al comtat de Tulcea, a l’est del país
En el seu viatge de treball, el delegat Eric Hauck ha visitat el comtat de Tulcea, a l’est del país. Al comtat, el delegat ha mantingut reunions institucionals amb el vicepresident de la regió, Mihai Huleni, el sotsprefecte, Nicolae Topoleanu, i el tinent d’alcalde de Tulcea, George Singhi, que han servit per posar les bases per aprofundir la cooperació i explorar vies de col·laboració entre actors de la zona i de Catalunya.

Tulcea és una regió econòmica pròspera i actualment un punt humanitari d’importància per la seva proximitat amb la frontera d’Ucraïna. El comtat ha acollit més de 60.000 ucraïnesos des de l’inici del conflicte. “Tulcea ha esdevingut port fluvial d’arribada de persones refugiades i d’entrada de mercaderies i ajut humanitari”, explica el delegat Eric Hauck, que afegeix que des del comtat “s’estan preparant per a una nova onada quan comenci el setge d’Odessa, amb un ferri que connecta cada tres hores la guerra amb la pau, Ucraïna i el pas cap a la Unió Europea”. Hauck ha visitat el hub logístic organitzat pel Govern de Tulcea amb el suport de la cooperació dels Estats Units i d’IsraAID, una coalició d’ONGs israelianes, des del qual s’ha distribuït material humanitari als centres de refugiats d’Ucraïna.

La col·laboració entre Catalunya i Tulcea que s’ha engegat en matèria de refugi sorgeix de la visita d’una delegació romanesa a Barcelona en el marc dels MedCatDays, on aquesta delegació va demanar a la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, la cooperació del Govern en la gestió de la crisi de refugiats.

El potencial de cooperació entre Tulcea i el Govern, però, va més enllà de l’urgent assistència humanitària en relació al conflicte d’Ucraïna. A la regió s’hi troba el Delta del Danubi, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que, segons Hauck, “ofereix grans oportunitats d’intercanvi en l’àmbit del turisme sostenible i l’economia blava”, unes oportunitats que ha compartit en una reunió amb els directors d’aquesta Reserva de la Biosfera.

Exposició sobre la llengua catalana a la Universitat de Bucarest
A banda del programa institucional al comtat de Tulcea, la Delegació també ha sumat a aquesta primera visita una agenda cultural amb dos actes a la Universitat de Bucarest, la capital romanesa. Una de les activitats organitzades per la Delegació ha estat la inauguració, aquest migdia, de l’exposició “Llengua catalana - 10 milions de veus europees” a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Bucarest, sobre l’ús del català.

La mostra, elaborada per Plataforma per la Llengua, ha estat traduïda pels alumnes del lectorat de català de la Universitat de Bucarest sota la tutela del professor Víctor Peña Irles. A través de diverses infografies en romanès i català, s’hi pot veure quin és l’ús del català en diversos àmbits com la cultura, l’educació, la feina o les institucions públiques. L'exposició és gratuïta i romandrà oberta fins al 30 de juny de 2022.

La Delegació també es va sumar ahir a la presentació al romanès d’“Entreactes. Entorn de la política, el feminisme i el pensament”, de la filòsofa i experta en Hannah Arendt Fina Birulés, organitzada per l'Institut Ramon Llull amb la col·laboració de la Universitat de Bucarest.