El Govern aprova un nou paquet de mesures urgents per pal·liar els efectes  econòmics i socials  de la guerra a Ucraïna

El Govern aprova un nou paquet de mesures urgents per pal·liar els efectes  econòmics i socials  de la guerra a Ucraïna

query_builder   17 maig 2022 13:09

event_note Nota de premsa

El Govern aprova un nou paquet de mesures urgents per pal·liar els efectes  econòmics i socials  de la guerra a Ucraïna

  • El Decret llei també adapta la regulació de les mesures relatives a la COVID-19 a l’evolució i nou context de la pandèmia i dona resposta a l’emergència derivada del canvi climàtic
  • Entre d’altres, es modifica el Decret llei d’energies renovables per tramitar d’urgència els permisos d’instal·lacions de fins a 5 MW de potència
  • Les mesures facilitaran l’assoliment de l’objectiu, fixat per la Llei del Canvi Climàtic, que com a mínim el 30% de nova capacitat de generació esdevingui renovable, distribuïda i participada per la ciutadania
  • En l’àmbit de la protecció social, s’afegeixen dos nous supòsits per percebre la prestació per a l’acollida de menors tutelats
  • Durant els mesos que l’Estat mantingui l’increment del 15% de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), aquest increment no computarà com a ingrés i no es deduirà de la Renda Garantida de Ciutadania

El Govern ha aprovat un nou decret llei per donar resposta a tres necessitats extraordinàries i urgents: la crisi generada per les conseqüències socials i econòmiques derivades de la invasió russa d’Ucraïna, la necessitat d’adaptar la regulació de les mesures relatives a la COVID-19 a l’evolució de la pandèmia i l’emergència derivada del canvi climàtic.

Aquest nou paquet d’actuacions, que se suma a les mesures tributàries i financeres ja aprovades fa unes setmanes per l’Executiu,  s’han adoptat un cop recollides i efectuades les propostes dels departaments d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Salut; Interior; Drets Socials; Cultura i Justícia, amb la finalitat de donar una resposta integral i coordinada del Govern davant la situació d’emergència social i l’impacte econòmic que el conflicte bèl·lic està provocant en la societat catalana.

Accelerar la transició cap a un nou model energètic

En primer lloc, i per pal·liar els efectes negatius de la crisi energètica ocasionada pel conflicte i l’emergència derivada del canvi climàtic, destaquen les modificacions normatives relacionades amb  finalitat d’accelerar l’assoliment dels objectius de generació renovable, distribuïda i participada per la ciutadania. La principal modificació és la tramitació d’urgència dels permisos d’instal·lacions d’energies renovables de fins a 5 MW, de manera que els terminis de tramitació es redueixin a la meitat.

En conjunt, s’incorporen tres modificacions en el procés de tramitació d’instal·lacions d’energies renovables. En primer lloc, es determina la declaració d’urgència, per raons d’interès públic, dels procediments d’autorització de projectes d’energies renovables de fins a 5 MW de potència connectats a la xarxa elèctrica de distribució de tensió igual o inferior a 25 kV. D’aquesta manera, els terminis de la tramitació administrativa aplicables a aquest tipus d’instal·lacions es reduiran a la meitat. La necessitat de garantir la seguretat energètica de Catalunya, l’estabilització del rebut elèctric de famílies i empreses i la garantia del subministrament elèctric fonamenten l’interès públic en aquesta mesura.

En segon lloc, també es preveu que, quan s’iniciïn procediments administratius en matèria de conflictes de connexió a la xarxa elèctrica de tensió igual o inferior a 25 kV de projectes de potència igual o inferior a 5 MW, l’òrgan competent en matèria d’energia podrà adoptar les mesures provisionals que consideri necessàries per garantir que la connexió s’efectuï en el temps més breu possible, sempre que existeixin elements de judici suficients i d’acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat. Aquesta mesura ha de facilitar que tots els projectes d’energies renovables de dimensió mitjana i petita puguin evacuar l’energia produïda a la xarxa elèctrica de proximitat, afavorint així la producció local, l’apropament de la generació al consum i l’autosuficiència energètica connectada en xarxa entre municipis.

A conseqüència de l’aprovació, el mes d’octubre, del Decret llei d’acceleració de les energies renovables distribuïdes i participades, la Direcció General d’Energia ha constatat que a gairebé el 90% dels projectes d’energies renovables de petita i mitjana dimensió del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i comarques de Ponent se’ls denega l’evacuació a la xarxa elèctrica per manca de capacitat. Aquestes demarcacions són les que acullen la major part dels grans projectes que han ocupat tota la capacitat de distribució per poder accedir a la xarxa de transport i portar l’electricitat a grans distàncies.

La darrera modificació preveu que l’òrgan competent en matèria d’energia emeti l’autorització administrativa per a la construcció d’un parc eòlic o fotovoltaic —i la declaració d’utilitat pública, quan s’hagi sol·licitat — encara que no s’hagi aprovat el projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable. D’aquesta manera, i sens perjudici de la necessitat d’obtenir aquesta aprovació urbanística, es pretén facilitar el compliment de les fites administratives establertes en el Reial decret 23/2020, i garantir que els projectes d’energies renovables no perdin el dret d’accés i connexió ni els avals i quedin arxivats.

Aquests canvis permetran accelerar la transició cap a un nou model energètic, descarbonitzat i basat en les energies renovables distribuïdes i en la participació ciutadana, i assolir l’objectiu que com a mínim el 30% de nova capacitat de generació esdevingui renovable, distribuïda i participada per la ciutadania, fixat per la Llei del Canvi Climàtic. La posada en marxa d’instal·lacions d’energia solar i fotovoltaica de fins a 5 MW contribueix a acostar la generació d’electricitat als punts de consum, facilita l’aprofitament de recursos renovables arreu del país i també incentiva que les persones puguin participar tant en la titularitat com en el desenvolupament dels projectes.

El desenvolupament de les energies renovables és un dels principals eixos, juntament amb l’estalvi i l’eficiència energètica i l’apoderament de la ciutadania, de la transició cap a un nou model energètic més net, democràtic i sostenible. En els darrers sis mesos, els projectes d’energies renovables que han iniciat o superat el tràmit d’informació pública han passat de sumar 60 MW de potència als 1.200 MW actuals. L’objectiu final és que Catalunya sigui un país descarbonitzat l’any 2050.

Mesures de protecció social

Pel que fa a l’acolliment familiar, el Decret llei afegeix dos nous supòsits per  percebre la prestació per a l’acollida de menors tutelats. Així, aquells infants i adolescents que es trobin sota la mesura cautelar de guarda provisional en família extensa o aliena i la guarda protectora mitjançant l’acolliment, podran percebre aquesta prestació econòmica. La mesura està pensada amb caràcter general i, de forma concreta, per a les famílies que acullen temporalment nens i nenes que han fugit del conflicte a Ucraïna i no tenen referents familiars a Catalunya.

En l’àmbit de l’habitatge, el Govern també ha previst la inclusió explícita de les persones refugiades com a possibles beneficiàries del programa de cessió d’habitatges a l’administració. Alhora, fa possible ampliar l’oferta d’habitatges disponibles per a persones refugiades amb un enfocament que superi la temporalitat inherent als centres de primera acollida, per aportar solucions residencials més estables, que facilitin el desenvolupament adequat de projectes de vida arrelats al territori i a la societat d’acollida, on les persones refugiades puguin desenvolupar-se adequadament en els àmbits laboral, educatiu i sanitari mentre no es donin les condicions adequades per a la seva tornada al país d’on s’han vist forçades a fugir.

En aquest sentit, es modifiquen diversos preceptes del Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, per tal de reforçar els instruments de captació d’habitatges per part de les administracions públiques. També es modifiquen i incorporen diversos preceptes de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que afecten els requisits per a la consideració d’habitatge buit, a la mediació social en els lloguers d’habitatges, als habitatges d’inserció i als programes socials d’habitatges. Amb aquestes modificacions, les administracions podran mobilitzar els habitatges abandonats de les zones rurals en procés de pèrdua de població per atendre situacions d’emergència habitacional.

Finalment, a conseqüència de la crisi social derivada de la pandèmia i el conflicte bèl·lic, s’ha aguditzat la inflació i s’ha disparat l’IPC. Tenint en compte aquests canvis socioeconòmics, Drets Socials considera urgent i del tot necessària la modificació dels percentatges de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) establerts per garantir el reconeixement de família monoparental a les famílies amb més càrregues. És per això que el Decret llei modifica els percentatges de l’IRSC aplicables al llindar de la pensió d’aliments per a la consideració de família monoparental, per tal que més famílies s’hi puguin acollir.

Drets Socials també modifica el còmput d’ingressos dels beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). De manera extraordinària i durant els mesos que l’Estat mantingui l’increment del 15% de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), per donar resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, aquest increment no computarà com a ingrés i no es deduirà de l’RGC.

Pel que fa al  moment actual d’evolució de la pandèmia, i atesa la relaxació de les mesures per prevenir contagis i la tendència a la normalitat en el funcionament dels centres de la xarxa de serveis socials, el Govern considera imprescindible revisar i actualitzar algunes de les actuacions en aquest àmbit. En aquest sentit,  el Decret llei deroga les previsions relatives al pagament de costos addicionals, a la reserva de places lliures i al pagament dels serveis amb la finalitat de garantir-ne la sostenibilitat mentre no es puguin prestar de forma presencial. Així mateix, en el cas que sigui necessari i a proposta del Departament de Drets Socials, es podran establir noves mesures en els serveis residencials i imports a abonar en compliment d’aquestes mesures.

Mesures sanitàries

Per reduir les conseqüències sanitàries de les diferents onades de la pandèmia de la COVID-19, s'ha fet necessari anar adoptant mesures excepcionals en l’àmbit de la salut. L’actual situació epidemiològica (amb la majoria de la població  immunitzada i variants circulants menys virulentes) ha permès modificar les diferents mesures aprovades per a la contenció i el control del SARS-CoV-2.

Per això, en aquests moments, no hi ha mesures de control de caràcter poblacional, sinó només l’ús de la mascareta en determinats espais com el  transport públic, els establiments sanitaris, les residències de gent gran, les farmàcies i els taxis.

Així mateix, l’activitat assistencial ha començat a recuperar, a poc a poc, la seva capacitat de resposta a la ciutadania més enllà de la COVID-19, a nivells del 2019. I, pel que fa a l’activitat de salut pública, s’han redirigit els esforços, en el marc de l’estratègia actual de vigilància i control de la transmissió del virus, principalment a la protecció de les persones amb més risc de complicacions i els entorns més  vulnerables. Al mateix temps, s'estan desenvolupant sistemes de vigilància sentinella reforçats adequats a la situació actual que permetin detectar precoçment canvis en la situació que puguin requerir reimplantar mesures de control.

En aquest context, algunes de les mesures organitzatives adoptades per reforçar les estructures assistencials i de salut pública per fer front a la pandèmia mantenen la seva vigència o poden ser reactivades quan siguin necessàries, com ara la posada a disposició de serveis sanitaris privats; les mesures específiques relatives als sistemes de pagament dels serveis; la flexibilització procedimental per a la compatibilitat d’activitats públiques sanitàries; l’obligació de les funeràries de comunicar determinades dades de les persones difuntes o l’obligació per als centres socials residencials de comunicació de dades identificatives i de contacte del personal propi i extern que hi treballa o col·labora, als efectes de mesures de control.

Mesures en l’àmbit de la protecció civil

Per facilitar l’atenció, especialment als ajuntaments,  de les persones refugiades arribades a Catalunya després de fugir de la guerra d’Ucraïna, es proposa la modificació de la Llei 4/1997 de protecció civil per tal que les obligacions d’autoprotecció no s’apliquin a les instal·lacions i als espais temporals que es destinin a l’atenció a població afectada per una emergència. Si no es fes l’excepció, que no implica en cap cas un augment de cap risc, el procés trigaria entre 6 i 12 mesos des de la posada en funcionament de l’activitat fins a tenir el vistiplau.

També es modifica la Llei per incloure la crisi migratòria com a causa d’activació dels plans municipals i per tal que el gravamen de protecció civil es pugui destinar per part de les indústries gravades a accions d’atenció a les persones refugiades.

Altres mesures que queden sense efecte

Amb l’entrada en vigor del Decret llei ja no seran aplicables les mesures que facultaven els arrendataris de locals comercials tancats o amb l'ús limitat per les mesures contra la COVID-19 poder renegociar el preu dels lloguers. Recordem que l'arrendador podia demanar a l'arrendatari una modificació equitativa de les condicions del contracte. I, per als casos on les parts no poguessin arribar a un acord, s'aplicava una reducció del 50% del preu del lloguer.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined