*

Justícia ret homenatge als represaliats pel franquisme de Tona (Osona)

query_builder   10 juny 2022 09:44

event_note Nota de premsa

Justícia ret homenatge als represaliats pel franquisme de Tona (Osona)

El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, lliurarà aquest dissabte els documents de nul·litat a les víctimes de Tona

El Departament ja ha expedit més de 6.000 documents de nul·litat dels judicis franquistes des de 2017

El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, presidirà l’acte de reparació jurídica que es farà dissabte, 11 de juny, a Tona (Osona). El Departament de Justícia lliurarà els documents de reparació jurídica als familiars de la trentena de víctimes que hi va haver a Tona. Són persones que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó, o condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim.

El document que se’ls lliurarà acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses les víctimes pel règim franquista. Restableix l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes.

La totalitat dels encausats són civils i la seva història testimonia una part de la repressió que es va viure a Tona durant la postguerra. La majoria foren denunciats i detinguts per la milícia de Tona de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i van ingressar a la presó de Vic i posteriorment a la presó Model de Barcelona, on van ser jutjats en consell de guerra.

Entre els encausats hi ha quatre homes que van ser condemnats a mort, afusellats al Camp de la Bota i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. A la llista total de víctimes hi ha tres dones, que van ser condemnades a quinze anys de presó. La resta d’acusats van ser condemnats a penes entre els dotze i els trenta anys de presó.

L’homenatge es fa dissabte al Camp de les Lloses de Tona. Primer s’inaugurarà l’ampliació del Centre d’interpretació del Camp de les Lloses, amb la representació d’un fragment de l’obra teatral Els darrers dies de la Catalunya Republicana, de Rovira i Virgili. A les 20:00h s’iniciarà l’acte d’homenatge als represaliats de la població. El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, lliurarà als seus familiars el document d’anul·lació de les sentències.

 

ACTE

Acte d’homenatge i de reparació jurídica als represaliats pel franquisme de Tona (Osona)

 

DIA

 

Dissabte, 11 de juny de 2022


HORA I LLOC 

 

 
20:00 h

Camp de les Lloses

Carrer Pau Casals, 2. 08551 Tona

 

Les víctimes de Tona

L’historiador Carles Puigferrat i Oliva ha localitzat un total de 32 persones residents a Tona l’any 1939 que van patir un procés sumaríssim.

Durant l’acte es farà especial esment a les quatre persones que foren afusellades: Jacint Creus Nogué, Joan Guiteras Barnils, Lluís Parés Planelló i Josep Suriñach Romans.

Hi ha diverses dones que formaven part del Comitè de Control obrer de la fàbrica Estabanell y Pahisa i que van ser empresonades arran del conflicte que s’hi va viure; per exemple, Pilar del Hoyo Gómez, Àngela Masferrer Bayés i Maria Puig Casadevall.

No només hi va haver afusellaments i empresonaments, sinó que algunes persones també van ser obligades a marxar de Tona; per exemple, Ramon Padrós València.

Els certificats d’anul·lació que es lliuraran dissabte corresponen a dotze de les víctimes, els familiars de les quals han pogut ser localitzats. Són les següents:

Josep Aulet Blancafort: regidor de l’Ajuntament de Tona entre l’octubre de 1937 i el maig de 1938. Va ser detingut acusat de ser membre del PSUC i sotmès a un consell de guerra el 5 d’abril de 1939. Va ser condemnat a cadena perpètua i indultat l’any 1945.

Jacint Creus Nogué: llauner d’ofici, fou militant de la UGT. Va ser detingut l’abril de 1939, acusat de ser un milicià del Comitè Antifeixista de Tona. Se li va fer un consell de guerra el juny de 1940; fou afusellat la matinada del 2 d’agost de 1940, al Camp de la Bota, i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

Pere Gorchs Buxó: militant de la CNT. Va ser detingut el març de 1939. Un mes més tard se li va fer un consell de guerra i se’l condemnà a vint anys de reclusió temporal. Se li va commutar la pena, però se’n desconeixen les circumstàncies i l’any que va quedar en llibertat.

Joan Guiteras Barnils: militant de la Unió de Rabassaires. Se li va fer un consell de guerra el març de 1939 i se’l va condemnar a pena de mort. Va ser afusellat la matinada del 6 de juny de 1939, al Camp de la Bota, i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc.

Jaume Guiteras Benet: fill de Joan Guiteras, pagès i militant de la Unió de Rabassaires. Fou detingut el març de 1939 i sotmès a un consell de guerra el juny de 1939. Va ser condemnat a quinze anys de presó temporal. El maig de 1943 va sortir en llibertat condicional.

Ramon Homs Montmany: militant de la Unió de Rabassaires. Va ser detingut el març de 1939 i sotmès a un consell de guerra l’abril de 1939, El van condemnar a dotze anys i un dia de reclusió temporal. El 1940 se li commutà la pena a sis anys i un dia.

Àngela Masferrer Bayés: militant de la UGT i miliciana del Comitè Antifeixista. Va ser detinguda l’abril de 1939 i se li va fer consell de guerra el juny de 1939. Va ser declarada culpable amb una pena de dotze anys i un dia de reclusió. Va obtenir la llibertat condicional el febrer de 1943.

Ramon Padrós València: militant del PSUC i comissari a l’exèrcit republicà. Va ser detingut l’agost de 1939, sotmès a un consell de guerra el febrer de 1940 i condemnat a quinze anys de reclusió temporal. El maig de 1943 obté la llibertat condicional. Va ser obligat a marxar del poble.

Maria Puig Casadevall: militant de la UGT. Va ser detinguda l’abril de 1939 i el juny de 1939 va ser condemnada a quinze anys de reclusió temporal. Aquesta pena se li va commutar, posteriorment, per vuit anys de presó major.

Esteve Valldaura Puigferrat: miltant de la Unió de Rabassaires i del PSUC. Va ser detingut el febrer de 1939, sotmès a un consell de guerra i condemnat a vint anys de presó. El 1943 va obtenir la llibertat condicional.

Josep Valldaura Puigferrat: germà d’Esteve Valldaura, fou militant de la Unió de Rabassaires i del PSUC. Va ser condemnat a vint anys de reclusió temporal, al mateix consell de guerra que el seu germà. el març de 1952 encara complia presó.

Joan Vilaseca Nonó: alcalde de Tona per ERC entre l’octubre de 1936 i l’abril de 1938. Presoner de guerra, va estar internat en uns camps de concentració, a Lleó i a Avilés. Va passar per les presons d’Oviedo, Vic i Barcelona. El maig de 1943 se’l va sotmetre a un consell de guerra i se’l condemnà a una pena de catorze anys i vuit mesos de presó. El juny de 1943 li van atorgar la presó atenuada.

Actes d’anul·lació de judicis sumaríssims

El Departament de Justícia anima totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes, i a fer efectiva, així, la reparació jurídica dels seus familiars. El Departament de Justícia ha rebut, des de 2017 fins a 2021, un total de 6.097 peticions del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia o bé trucant al telèfon 012.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.

Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

1  

Imatges

Fons fotogràfic l'Abans, Arxiu municipal de Tona.

Fons fotogràfic l'Abans, Arxiu municipal de Tona. 3685