El Consell Executiu ha acordat sotmetre a consulta pública prèvia la memòria preliminar del futur Conservatori del Litoral de Catalunya, que estarà disponible per a tota la ciutadania durant tres mesos al Portal de la Transparència. L’objectiu del Conservatori serà la compra de sòl al litoral per preservar-lo de la urbanització, restaurar-lo si cal i gestionar-lo adequadament. La seva creació es desprèn de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020.

Aquesta figura s’emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l’espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d’algunes excepcions, fer-los accessibles a la població.

En el cas català, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha estudiat diverses possibles alternatives per impulsar un instrument amb vocació i línies d’actuació similars. La iniciativa hauria de donar resposta als objectius següents:

1. Identificar les àrees d’intervenció prioritàries en el litoral mitjançant l’adquisició pública de sòl.
2. Realitzar la prospecció de mercat i la gestió immobiliària que comporta.
3. Impulsar les obres de restauració, equipament i infraestructura necessàries per a la protecció i ús públic ordenat dels indrets.
4. Definir, encomanar i supervisar la gestió dels llocs, mitjançant encàrrec a un mitjà propi de la Generalitat, contractació externa o acord de custòdia amb un altre ens.
5. Establir possibles nous supòsits expropiatoris o el dret de tempteig i retracte.
6. Definir els espais de governança necessaris.
7. Tot i que no és imprescindible, s’hi pot afegir l’objectiu d’assegurar el finançament mitjançant l’afectació d’algun impost o taxa existent o la creació d’un de nou.

Per assolir aquests objectius, el Govern ha elaborat una memòria preliminar que inclou diverses possibilitats, com ara crear un nou ens públic, un nou consorci o adscriure les funcions de conservatori del litoral a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) o a l’Agència de la Natura de Catalunya. En qualsevol de les alternatives, es preveu un finançament específic i addicional i un espai de governança amb els actors interessats en la protecció del litoral. La consulta pública prèvia que ara s’inicia servirà, entre altres, per escoltar l’opinió de la ciutadania i les entitats al respecte.

Més de 500 quilòmetres de costa

Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori, però on viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat. Es tracta, doncs, d’un territori fràgil i sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques que posen en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d’ús, i ambientals, amb l’amenaça als hàbitats i les espècies d’interès comunitari.

El Govern ha desplegat diversos instruments de protecció de la costa al llarg dels anys, des dels Plans directors urbanístics del sistema costaner, pioners en la protecció de franges concretes del litoral. Els instruments més recents són els Plans directors urbanístics (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que analitzen tots els sòls de la costa on encara es podria construir per desclassificar-los, modificar-ne els paràmetres d’ordenació o bé permetre-hi l’edificació, si és congruent amb l’entorn.

Així, el de la Costa Brava va impedir la construcció de més de 15.000 pisos en el litoral de Girona. Actualment, es troba en redacció el PDU de revisió de sòls no sostenibles de tota la resta de la costa, entre Malgrat de Mar i Alcanar, a excepció del litoral metropolità de Barcelona, on la Generalitat no té competències urbanístiques.

El Departament de Polítiques Digitals i Territori també treballa en l’elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral, que possibilitarà l’ordenació racional de les activitats en la franja costanera, la conservació de les platges naturals, l’adaptació al canvi climàtic i la regulació de l’accés segons la capacitat de càrrega de cada tram de platja.