El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, el president de la Diputació de Lleida i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert i el president del Consell Comarcal de la Noguera, Vicent Font, han inaugurat avui els Espais de memòria del cap de pont de Balaguer, diverses edificacions que testimonien els enfrontaments que van tenir lloc al 1938 entre l’exèrcit franquista i el republicà al front del riu Segre. Els espais, rehabilitats i senyalitzats pel Memorial Democràtic de la Generalitat, estan ubicats als municipis de la Sentiu de Sió (Tossal de les Forques i ermita de Guardiola), Bellcaire d’Urgell (Lo Morinyol i el Pedrís), Montgai (trinxeres dels Tossals) i Preixens (fortificacions del canal d’Urgell).

 

El conseller Saura ha explicat que “hem fet una política de recuperació de la memòria per vàries raons, en primer lloc aquí per recuperar i no fer malbé vestigis importants des del punt de vista patrimonial, de refugis, de búnquers, de trinxeres. I en segon lloc per sensibilitzar la població, perquè la gent sàpiga que les llibertats, els drets, la democràcia i l’autogovern que tenim ningú ens ho ha regalat sinó que són producte de la lluita”.

 

Saura ha recordat que “dels 71 projectes que s’estan fent a Catalunya de recuperació de la memòria democràtica, més de 20 són a la demarcació de Lleida” i ha destacat l’esforç econòmic del govern.

 

La comarca de la Noguera comptava fins ara amb la rehabilitació i senyalització de dos espais memorials ja integrats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que depèn del Memorial Democràtic: el Merengue i els búnquers de Foradada. Amb la recuperació d’aquests nous espais la comarca comptarà amb una gran quantitat de patrimoni memorial de la Guerra Civil al front del Segre recuperat i senyalitzat, i a través del qual els visitants poden conèixer i reflexionar sobre aquesta part de la història recent de Catalunya.

 

Durant la Guerra Civil (abril 1938), després del trencament del front d’Aragó, l’exèrcit franquista va arribar a les comarques de Lleida i es va establir en una línia que segueix els rius la Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, on es va estabilitzar fins al desembre de 1938. Entorn a Balaguer i part de la comarca de la Noguera, l’exèrcit franquista va establir un cap de pont per tal de protegir la zona dels atacs de l’exèrcit republicà. Durant aquests vuit mesos es van construir tot un seguit de fortificacions defensives, moltes de les quals han perdurat en el temps entorn al cap de pont de Balaguer.

 

 

 

L’ermita de la Mare de Déu de la Guardiola, als afores de La Sentiu de Sió, restà en primera línia de front quan les tropes franquistes van formar el cap de pont de Balaguer, a principis d’abril de 1938. Tant l’Ermita com l’espai comprés entre aquesta i “lo Morinyol” (cota 361), foren escenari d’enfrontaments acarnissats, en les dues ofensives iniciades pel Exèrcit de la República als mesos d’abril i maig de 1938. L’ofensiva del mes de maig tenia com a objectiu eliminar el cap de pont mitjançant l’ocupació de les cotes, posicions dominants que constitueixen l’eix central del mateix. Els combats es van iniciar el dia 22 i van durar set dies. Després de conquerir “Lo Morinyol”, les tropes republicanes van dirigir els atacs cap a la Sentiu i la Torre de la Serra per tal d’ocupar la cota 347. La resistència a les posicions franquistes recolzada amb l’artilleria i bateries antitancs va refusar l’atac i des d’aleshores el front restà estabilitzat durant set mesos. Els combats van tenir les mateixes característiques a la zona nord del cap de pont, entre l’Ermita i el Merengue. L’exèrcit franquista es va mantenir ferm en les seves posicions i, en aquest sector tan sols va perdre “Casa París”, indret que no alterà el desenvolupament posterior de la contesa.

Al maig de 1938, l’Exèrcit de la República va endegar una ofensiva amb l’objectiu d’eliminar el cap de pont de Balaguer. Des d’aquestes posicions situades entre la vall de Camarasa i Monteró es va protegir l’avenç de les forces que pretenien desallotjar a les unitats franquistes instal·lades a la zona del Merengue i a la posició del marge esquerre de la presa de Sant Llorenç de Montgai i, posteriorment, progressar cap a Balaguer i a l’altra banda de riu Segre. Acabada l’ofensiva, el 29 de maig, l’Exèrcit de la Republicà només va aconseguir conquerir una petita franja de terreny entre el barranc Salat i la presa de Sant Llorenç sense que les posicions franquistes restessin alterades.

 

En aquesta zona es conserven nombroses defenses republicanes (búnquers, trinxeres i refugis) construïdes per aturar l’avenç de les tropes franquistes. Aquestes fortificacions foren utilitzades per l’Exèrcit de la República en l’ofensiva de maig de 1938 per protegir a les unitats de la 27 Divisió en el seu atac cap al sector de la cota 308 i el Merengue. L’operació va fracassar i el front va restar estabilitzat durant set mesos fins que el 28 i el 29 de desembre, les divisions franquistes 84 i 53 van trencar la resistència republicana (72 Divisió) ocupant la zona compresa entre Monteró i Palous. D’immediat van progressar cap a l’interior de Catalunya en direcció a Camarasa i Cubells, poblacions conquerides els dies 30 i 31 de gener de 1939. Des d’allà van enllaçar amb les unitats que des del cap de pont de la Baronia de Sant Oïsme avançaven en direcció al sud d’Artesa de Segre.

 

 

Des de la zona de “lo Morinyol” (cota 361), les tropes rebels controlaven una àmplia zona que s’estenia, per l’esquerra, fins a la Sentiu de Sió i, per la dreta dominava la carretereta de Balaguer a Tàrrega. Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República, es va marcar com a objectiu aquest indret per tal d’eliminar el cap de pont de Balaguer. El 22 de maig de 1938, la infanteria de la 72 Divisió republicana, després d’un intens bombardeig de l’artilleria i aviació, va aconseguir conquerir aquesta posició, defensada per la 54 divisió franquista, i ocupar també les cotes 328 i 347. La reacció de l’exèrcit franquista fou immediata. La mateixa tarda reconqueriren la cota 347 després d’haver-la perdut i guanyat sis cops aquell dia i al vespre recuperaren la cota 328. La lluita fou ferotge i els comunicats de l’exèrcit franquista parlen de 500 morts republicans enfront dels 19 morts de l’exèrcit franquista. Una setmana després, en finalitzar l’ofensiva republicana, aquests només havien pogut ocupar la cota 361 (“lo Morinyol”).

 

 

L’antiga Ermita del Pedrís fou fortificada pels franquistes i es convertí en objectiu de l’Exèrcit de la República durant les dues ofensives, que es van iniciar sobre el cap de pont de Balaguer a l’abril i maig de 1938. La segona ofensiva, entre el 22 i el 29 de maig, fou portada a terme pel XVIII Cos d’Exèrcit de la República, des d’aquesta posició elevada que enllaçava en direcció sud, per Vallfogona de Balaguer, cap al riu Segre i, en direcció nord, cap al Morinyol. Tot i que la infanteria (72 divisió republicana), comptava amb l’ajut de l’artilleria i l’aviació, no van aconseguir trencar les línies enemigues i ocupar l’ermita. Els combats van adquirir una gran duresa i desgast. El dia 26, les unitats de la 46 Divisió republicana de l’Agrupació Autònoma de l’Ebre, que havien rellevat les de la 72 Divisió, van reprendre els atacs sota el comandament del major de milícies Valentín González “El Campesino”. Aquestes forces, amb 32 tancs i l’acció de l’aviació, van aconseguir algun avenç, però la reacció franquista fou definitiva i va obligar els atacants a retirar-se després de deixar sobre el terreny una gran quantitat de morts i quatre tancs. En els dies següents, fins al 29, els intents d’ocupar les posicions de la zona feixista van ser infructuosos. Un cop finalitzada l’ofensiva en el sector de l’Ermita, el número de baixes va ser nombrós. Enfront dels 24 morts franquistes, segons els seus comunicats d’operacions, es van comptabilitzar diversos centenars de morts republicans.

 

 

Preixens està ubicat en una estratègica situació al voltant de la carretera que de Tàrrega a Artesa de Segre i que era de vital importància per al subministrament, durant els mesos d’activitat del front de guerra, de les forces republicanes desplegades al llarg del Segre i la Noguera Pallaresa. Als voltants del poble es conserven, en un excel·lent estat, nombroses restes de fortificacions de l‘antiga línia fortificada L1, construïdes per protegir la carretera en el seu pas per la vall del riu Sió i el canal d’Urgell en les proximitats d’Agramunt. Durant l’ofensiva franquista sobre Catalunya iniciada a finals de desembre de 1938, aquestes fortificacions no van ser utilitzades en cap moment, ja que els soldats republicans de la 72 Divisió, davant l’amenaça de ser encerclats per les forces enemigues del Cos d’Exèrcit del Maestrazgo, que provenien del sud d’Artesa de Segre, van optar per retirar-se. Finalment, Preixens fou ocupat per les forces franquistes el dia 12 de gener de 1939.

 

 

La intensitat del combats desenvolupats el 27 de maig de 1938 a la zona del Tossal de les Forques i la Serra Gran (cota 292) defensades per la 54 Divisió de l’exèrcit franquista fou extrema. Davant la cota 292, els rebels tenien una posició avançada a la Casa París que fou atacada des de primera hora del matí per unitats d’infanteria republicana de la 27 i 60 Divisió lluitant aferrissadament, en diverses ocasions cos a cos, fins que a la una del migdia els franquistes, davant la impossibilitat de rebre reforços, es van retirar de la posició. El combat va acabar amb un balanç de 5 oficials, 2 suboficials i 55 soldats franquistes morts; pel que fa a l’Exèrcit de la República, el recompte dels franquistes parla de la mort d‘un comandant, un tinent rus d’estat major i 203 soldats.

 

D’aquestes trinxeres franquistes, cal destacar el sistema d’encofrat extern de les seves parets a base de sacs plens de terra i que conjuntament amb el mur de formigó augmentaven la protecció de l’element defensiu. En un dels nius de metralladora, es pot veure com es va construir el sostre, amb volta i encofrat amb sacs plens d’una barreja de grava, arena i ciment i, petrificats per l’acció de l’aigua. En aquestes restes s’aprecia la trama del teixit del sac i al terra els punts on estava situat el trípode de la metralladora.

 

La formació del cap de pont de Balaguer per les tropes feixistes del general Franco constituí una seriosa amenaça pel Govern de la República atès que des d’aquesta zona de la Noguera existien pocs entrebancs orogràfics per arribar a Barcelona. Entre abril i desembre de 1938, aprofitant l’estabilització del front al llarg dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Exèrcit de la República va construir una sèrie de línies de defensa per evitar l’avenç franquista. Al terme de Montgai, cota 379, es conserven diverses defenses que van ser utilitzades com a observatori d’artilleria del XVIII Cos d’Exèrcit de la República. Des d’aquest punt es podia controlar un ampli territori comprès entre Lleida i les serres del Prepirineu. Aquesta cota, per la seva situació, esdevé un punt d’informació ideal per explicar els esdeveniments que van tenir lloc a finals de desembre de 1938, quan les forces franquistes van iniciar la conquesta dels importants nusos de comunicació de les Borges Blanques i Artesa de Segre com a preludi de l’ocupació final de Catalunya. El 23 de desembre, les forces italianes del Corpo di Truppe Volontarie (CTV), al servei del general Franco, van trencar les línies republicanes pel cap de pont de Seròs i van avançar cap a Mollerussa i Montblanc contactant, el 9 de gener, amb forces de la 54 División franquista al sud de Miralcamp. Simultàniament, unitats dels Cossos d’Exèrcit de Urgel i Maestrazgo, situades als caps de pont de la Baronia - Montsec i Tremp, es van dirigir cap al sud conquerint Artesa de Segre el dia 4 de gener. El dia 7, les forces republicanes (XVIII Cos d’Exèrcit) situades davant el riu Segre, entre Mollerussa i Cubells, es van veure obligades a retirar-se per por de ser encerclades. Aquesta circumstància va ser aprofitada per unitats del V Cos d’Exèrcit franquista, situades al cap de pont de Balaguer, per progressar en direcció est i sud ocupant, sense pràcticament oposició, el Pla d’Urgell.