El Consell de Govern ha aprovat definitivament avui el Pla territorial de les Terres de l’Ebre. Aquest és el penúltim Pla que quedava per aprovar per tal de completar el planejament territorial de Catalunya, que finalitzarà amb l’aprovació definitiva del Pla de les comarques gironines després de l’estiu.
Aquests darrers anys, el Govern ha posat a punt els instruments de planejament de tots els territoris, amb l’aprovació dels plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana de Barcelona i, ara, les Terres de l’Ebre. S’espera que el Pla de les comarques gironines es pugui aprovar després de l’estiu.
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre té els objectius següents:
- Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.
- Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.
- Proposa millores a totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.
- Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.
- Incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren tramvia.
- Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.
- Integra les Directrius del paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest, vinculades al Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que també s’ha aprovat avui.
A més, també s’ha aprovat definitivament el Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, que completa el desplegament dels instruments d’ordenació territorial i gestió del paisatge a les comarques ebrenques. L’objectiu d’aquest Catàleg és inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de les Terres de l’Ebre.
Un document que compta amb la participació del territori
Les Terres de l’Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Des de llavors, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogràfiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques. D’altra banda, el Govern ha volgut desenvolupar nous projectes de gran abast, sobretot en matèria d’infraestructures i de sòl per a activitat econòmica.
És per aquests motius que el Govern va impulsar la redacció d’un nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre, que ha permès reconsiderar la població de referència, replantejar les necessitats d’habitatge i de sòls per a activitats econòmiques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.
El Pla es va concebre des de l’origen com un document obert, redactat amb la plena implicació de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. Per a això, abans de l’aprovació inicial, ja es va exposar a consulta pública durant tres mesos per tal d’estimular el debat i que tothom pogués fer-hi els suggeriments, observacions o matisacions que considerés oportuns. Durant aquell període, es van rebre un total de 75 aportacions d’administracions públiques, cambres de comerç, entitats i particulars, que es van incorporar al text en la mesura del possible.
Després de l’aprovació inicial, el text es va sotmetre a informació pública durant un període de dos mesos. Durant aquest temps s’han rebut 96 escrits diferents amb al·legacions de persones físiques o jurídiques, la major part de particulars, que s’han estudiat i s’han incorporat, en la mesura del possible, al text que el Govern ha aprovat definitivament avui.
Així, s’ha ajustat el règim de protecció de diversos espais oberts, s’ha concretat l’estratègia assenyalada a diferents àrees residencials aïllades i s’han considerat algunes noves variants viàries com a traçats en estudi.
Avenç en el planejament territorial
Amb l’aprovació del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, només quedarà pendent del vistiplau definitiu el Pla territorial de les comarques gironines per tal de completar el planejament territorial de Catalunya.
Aquests darrers anys, el Govern ha posat a punt els instruments de planejament de tots els territoris, amb l’aprovació dels plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), Comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana de Barcelona i, ara, les Terres de l’Ebre. S’espera que el Pla de les Comarques gironines es pugui aprovar després de l’estiu.
L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país.
Per comarques, la Terra Alta se singularitza pel seu caràcter rural i l’escàs poblament, mentre que la Ribera d’Ebre s’ha caracteritzat per l’especialització energètica. Per la seva banda, el Baix Ebre i el Montsià s’han beneficiat del fet que les travessi el corredor d’infraestructures del Mediterrani i concentren els nuclis de població més grans.
Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap prescripció del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia el 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli per l’encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals.
Per tal d’impulsar una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:
- El sistema d’espais oberts
- El sistema d’assentaments urbans
- El sistema d’infraestructures de mobilitat
D’altra banda, aquest és el primer Pla territorial que inclou les Directrius del paisatge específiques corresponents, derivades del Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre.
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre es configura com una eina per a preservar els espais de valor natural, de connectivitats ecològica, localització, agrari i paisatgístic, garantir-ne la connexió i evitar la urbanització de zones amb risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir-ne l’ocupació per a usos que poden localitzar-se en altres indrets.
Fruit de la informació pública, s’han realitzat canvis en el grau de protecció atorgat a diversos espais, en alguns casos incrementant-lo (àmbit de les Moles) i, en uns altres, flexibilitzant-lo (franja de sòl de l’Horta de Sant Llàtzer, a Tortosa; diversos sòls al Pla de la Galera; sòls al nord de la futura autovia A-7, entre l’Aldea i el Perelló). Igualment, s’estableixen mesures específiques per garantir la connectivitat biològica entre el delta de l’Ebre i els espais muntanyosos de l’interior.
El projecte de Pla distingeix diferents graus de protecció del sòl no urbanitzable:
a) Protecció especial: inclou tant els espais naturals protegits per la normativa ambiental, com els d’interès regional, comarcal o local, els connectors ecològics que els relliguen i els espais que, sense tenir un valor natural especial, sí que el tenen de localització. En total, el 65,41% del total de les Terres de l’Ebre està inclòs en aquest grau de protecció.
Dins d’aquesta categoria es troben, a més del riu Ebre, les zones incloses al PEIN, com ara els Ports, les serres de Pàndols-Cavalls, els Aligars-serra Fulletera i les de Cardó-Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, el delta de l’Ebre i les seves illes o la serra de Llaberia, entre d’altres. Igualment, tenen un règim de protecció especial les àrees ZEPA, les zones humides i els espais litorals més valuosos ambientalment, entre els quals els inclosos als plans directors urbanístics del sistema costaner vigents (PDUSC-1 i PDUSC-2).
També s’han incorporat a aquesta tipologia de protecció diversos espais amb funció de connectors naturals entre el Delta i la plataforma continental i s’han definit dos espais més com a separadors urbans, entre l’Aldea i Camarles i entre Tortosa i Campredó (en aquest darrer cas, com a recomanació).
b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta tipologia, el 5,69% del total de l’àmbit de les Terres de l’Ebre, ho són per les consideracions següents:
- Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. El Pla delimita tres reserves de sòl d’aquesta mena: una a banda i banda del límit entre els municipis de l’Aldea i Camarles, en terrenys contigus al polígon industrial de Catalunya sud; la segona, en proximitat del port d’Alcanar i la darrera, a continuació de l’estació de tren de Móra la Nova, a la partió de termes entre aquest municipi i el de Garcia.
- Per raons d’interès agrari o paisatgístic: proposa la protecció de diferents àrees agrícoles o que aporten paisatges significatius o identitaris, com ara els terrenys situats a les planes fluvial i deltaica de l’Ebre que no tenen protecció especial.
c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial, que representen el 26,02% de la superfície de l’àmbit del Pla.
