- El Govern ha estat informat de l’entrada en vigor de Normes de planejament urbanístic per a 39 municipis que no comptaven amb cap mena d’ordenació urbanística general
- Amb l’aprovació de les normes d’aquests municipis, ja no en queda cap sense un planejament mínim arreu de Catalunya
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha informat el Govern de l’entrada en vigor de Normes de planejament urbanístic per a 39 municipis del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Comarques gironines que no comptaven amb cap mena d’ordenació urbanística general.
El Departamant de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va redactar les Normes bàsiques per a aquestes 39 poblacions en col·laboració amb els ajuntaments. Aquestes Normes permeten, al menys, delimitar el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, contenen unes ordenances d’edificació bàsiques i plànols d’ordenació per a cada terme municipal. Igualment, preveuen reserves d’equipaments i d’espais lliures, delimiten polígons d’actuació urbanística i sectors de millora urbana. És a dir, constitueixen una eina de planejament bàsica per a un municipi mentre aquest tramita el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Aquestes Normes de planejament són d’aplicació per un termini màxim de 4 anys, durant el qual els municipis afectats hauran d’haver aprovat el POUM o bé hauran d’haver tramitat les seves pròpies Normes de planejament pel procediment ordinari.
El Govern va aprovar el mes de març passat la urgència per a tramitar les Normes de planejament d’aquests 39 municipis. Posteriorment, es van sotmetre a audiència dels ajuntaments per tal que fessin aportacions i suggeriments.
Un cop acomplert aquest tràmit, el Govern ha signat ara la resolució que permet l’entrada en vigor immediata de les Normes dels municipis del Camp de Tarragona. Successivament a l’aprovació dels Plans territorials parcials de les Terres de l’Ebre –acordada avui- i de Comarques gironines, signarà l’entrada en vigor de les Normes dels municipis d’aquests darrers àmbits.
Es tracta de 22 municipis de l’àmbit del Camp de Tarragona; 11 de les Terres de l’Ebre, i altres 6 de les Comarques gironines:
Camp de Tarragona
COMARCA
|
MUNICIPI
|
Baix Camp
|
Arbolí
|
Baix Camp
|
Colldejou
|
Baix Camp
|
Febró, la
|
Baix Camp
|
Riudecols
|
Conca de Barberà
|
Forès
|
Conca de Barberà
|
Passanant i Belltall
|
Conca de Barberà
|
Rocafort de Queralt
|
Conca de Barberà
|
Savallà del Comtat
|
Conca de Barberà
|
Senan
|
Conca de Barberà
|
Vallclara
|
Priorat
|
Bellmunt del Priorat
|
Priorat
|
Bisbal de Falset, la
|
Priorat
|
Cabacés
|
Priorat
|
Figuera, la
|
Priorat
|
Guiamets, els
|
Priorat
|
Lloar, el
|
Priorat
|
Margalef
|
Priorat
|
Masroig, el
|
Priorat
|
Molar, el
|
Priorat
|
Pradell de la Teixeta
|
Priorat
|
Vilella Alta, la
|
Priorat
|
Vilella Baixa, la
|
TOTAL
|
22
|
Terres de l’Ebre
COMARCA
|
MUNICIPI
|
Montsià
|
Freginals
|
Montsià
|
Galera, la
|
Montsià
|
Mas de Barberans
|
Ribera d’Ebre
|
Ginestar
|
Ribera d’Ebre
|
Palma d’Ebre, la
|
Ribera d’Ebre
|
Torre de l’Espanyol, la
|
Ribera d’Ebre
|
Vinebre
|
Terra Alta
|
Arnes
|
Terra Alta
|
Caseres
|
Terra Alta
|
Prat de Compte
|
Terra Alta
|
Vilalba dels Arcs
|
TOTAL
|
11
|
Comarques gironines
COMARCA
|
MUNICIPI
|
Gironès
|
Sant Andreu Salou
|
Gironès
|
Sant Martí Vell
|
Gironès
|
Viladasens
|
Pla de l’Estany
|
Sant Miquel de Campmajor
|
Selva
|
Osor
|
Selva
|
Susqueda
|
TOTAL
|
6
|
El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, obliga als municipis a dotar-se d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un document que concreta els usos del sòl, determina els llocs més adients per al desenvolupament del municipi, protegeix el sòl no urbanitzable i fa les reserves d’equipaments i infraestructures necessàries per al futur. Totes aquestes previsions han de respectar les figures de planejament superior, com ara els Plans territorials parcials que impulsa el Govern per a cadascun dels àmbits de planificació de Catalunya.
No obstant això, a principis de 2010, d’un total de 946 municipis catalans, encara en quedaven 143 sense planejament urbanístic general. L’aprovació dels plans territorials parcials que està duent a terme el DPTOP posa de relleu encara més la necessitat de què tots els municipis catalans tinguin al menys unes normes de planejament. Aquests plans territorials parcials contenen previsions sobre el desenvolupament urbà de tots el municipis dels seus respectius àmbits, la qual cosa queda compromesa si aquests nuclis no tenen encara concretat què és sòl urbà i què són espais oberts.
Actualment, ja estan aprovats definitivament la gran part dels Plans territorials -l’Alt Pirineu i Aran, Ponent-Terres de Lleida, Catalunya Central, Camp de Tarragona-. El Pla territorial de les Terres de l’Ebre s’aprovarà de manera imminent i el de les Comarques gironines durant estiu. Igualment, estan arovats els Plans directors territorials de l’Empordà i la Garrotxa.
És per aquest motiu que el PTOP va engegar la tramitació de Normes de planejament per als municipis de tots aquests àmbits que no tenien cap mena de planificació general. El passat mes d’abril van entrar en vigor les Normes per a un conjunt de 104 municipis i ara ho faran, progressivament, les de 39 més, a mesura que s’aprovin els Plans territorials del seu àmbit. D’aquesta manera, tots els municipis catalans comptaran amb unes normes mínimes d’ordenació.
Un total de 104 municipis amb Normes aprovades
És la segona vegada que el DPTOP fa servir el procediment extraordinari per a dotar els municipis de Normes de planejament. El desembre de 2009, el Govern ja va donar llum verd a la tramitació urgent de Normes per a uns altres 104 municipis. En aquest cas, es distribuïen de la següent manera: 25 de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran; 48 de Ponent-Terres de Lleida, 25 de les Comarques centrals i 6 de les Comarques gironines.
Les normes d’aquest primer paquet de 104 municipis van entrar en vigor el passat mes d’abril. Així, una vegada en vigor el conjunt de les Normes encarregades per als 143 ajuntaments, tots els municipis catalans compten al menys, amb planejament urbanístic general aprovat.