La consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, ha presentat avui al Consell Executiu les xifres del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua, que s’ha tancat amb rècord d’aportacions de la ciutadania: 311.

El procés participatiu es va tancar divendres passat, 30 de setembre, i les aportacions rebudes poden suposar prop de 3.000 propostes concretes, tot i que la xifra encara pot créixer un cop s’enllesteixi el recompte definitiu. Es tracta del procés de participació ciutadana de la Generalitat que ha rebut, amb diferència, més aportacions en els darrers anys.

En el seguit d’accions que des de febrer s’han portat a terme per recollir la visió de la ciutadania, fins ara hi ha hagut 17 sessions informatives amb presència del secretari de Política Lingüística, que han aplegat 1.164 participants. També s’han realitzat 12 sessions deliberatives de caràcter sectorial amb 278 participants, dues jornades de debat amb 521 participants i 21 sessions de proximitat autoorganitzades per col·lectius diversos arreu del territori.

Les més de 300 propostes individuals i col·lectives rebudes s’han recollit tant a través de la participació directa en el web com mitjançant l’organització de taules de debat, sessions deliberatives, presentacions territorials, reunions puntuals amb entitats de relleu de sectors concrets o jornades de debat amb professionals. El procés de participació i la recollida de propostes, a més de les sessions deliberatives, s’ha portat a terme amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.

Les aportacions rebudes fins ara aborden preocupacions clau per al futur del català com són: les administracions públiques; l’educació i la recerca; l’àmbit socioeconòmic i laboral; la cohesió i l’acolliment; la cultura; l’audiovisual i els mitjans de comunicació; el lleure; l’esport i el món associatiu; els àmbits estatal, europeu i internacional; la salut i l’atenció sanitària; el món digital i les tecnologies; la qualitat de la llengua i les relacions entre els territoris de parla catalana.

Quant a l’àmbit territorial, una primera mirada a les 311 propostes rebudes revela que 260 fan referència al conjunt de Catalunya; 27 a àmbits més reduïts (locals o comarcals); 16 a la ciutat de Barcelona i la resta es reparteixen entre el conjunt dels territoris on es parla català, l’estat o l’àmbit internacional

Pel que fa a com han estat elaborades les propostes, 109 són d’elaboració col·lectiva (sessions de deliberació, jornades, etc.); 97 són individuals; 87 són recollides o elaborades per entitats (36 de les quals, entitats especialitzades en temes lingüístics) i 16 han estat compilades per organismes públics.

Un cop acabada la recollida de propostes del procés participatiu, entre el 3 i el 24 d’octubre es procedirà a sistematitzar i tractar les propostes que seran presentades en una Taula que es reunirà entre el 24 i el 31 d’octubre i que està formada pel Consell Social de la Llengua, diverses entitats i els partits polítics que donen suport al pacte. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions, que desembocaran en l’esborrany que enllestirà el Departament de Cultura i a partir del qual els partits polítics consensuaran el pacte definitiu entre desembre de 2022 i març de 2023.

Pressupostàriament, el procés participatiu ha suposat una inversió pública de 219.445 euros, dels quals 176.960 euros han estat per donar-lo a conèixer, fomentar la participació i editar materials; 28.191 euros han servit per a la logística de les diverses sessions i 14.294 euros per a la dinamització de les deliberacions. Les dues primeres partides corresponen al Departament de Cultura i la darrera al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.