Vistes de Barcelona des del MNAC

PREVISIONS MACROECONÒMIQUES 2022-2023

El Govern estima que el PIB català creixerà un 4,4 % el 2022 i un 1,7 % el 2023

query_builder   20 octubre 2022 10:43

event_note Nota de premsa

PREVISIONS MACROECONÒMIQUES 2022-2023

El Govern estima que el PIB català creixerà un 4,4 % el 2022 i un 1,7 % el 2023

  1. Les previsions segueixen emmarcades en un context d’elevada incertesa, on la crisi energètica i l’evolució dels preus esdevenen els principals riscos
  2. L’avanç del PIB del 2022 recull l’impuls del turisme estranger i la inversió, i el del 2023 la moderació de la demanda interna
  3. El mercat de treball mostraria més resiliència que l’activitat, un fet que permetria reduir la taxa d’atur fins al 9,5 % el 2022 i el 9,4 % el 2023, les taxes més baixes des del 2008

El Departament d’Economia i Hisenda ha publicat avui l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2022-2023, que preveu un creixement del PIB del 4,4 % l’any 2022 i de l’1,7 % l’any 2023. Les noves estimacions recullen l’impacte de la crisi energètica, amb unes pressions inflacionistes més elevades i persistents del que s’esperava, l’enduriment de les condicions de finançament i la davallada de la confiança dels agents privats. En conjunt, es preveu un alentiment de la recuperació respecte de les previsions presentades pel Govern el passat mes d’abril, en línia amb les previsions dels principals organismes de referència. No obstant això, s’espera que el creixement de l’economia catalana se situï per sobre del de la zona euro i grans economies com Alemanya, França, Itàlia o els EUA.

Vistes de Barcelona des del MNAC
Vistes de Barcelona des del MNAC
{"name":"2022/10/20/10/31/eb83d0a1-f5be-4d75-8756-cc0cea161e2f.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":328215}

Aquestes projeccions s’emmarquen en un context on encara predomina una elevada incertesa, amb riscos orientats a la baixa pel que fa a l’activitat econòmica. El mercat de l’energia constitueix el principal risc de les perspectives econòmiques a escala europea, en especial pel que fa a la senda del preu del gas i l’electricitat. En segon lloc, la pèrdua de renda real dels agents privats i la davallada de la seva confiança pot impactar en el ritme de recuperació de la demanda interna, però també de l’externa. I, finalment, també convé apuntar els problemes d’aprovisionament global, que tot i trobar-se en una senda de moderació, podrien persistir o tornar a repuntar si les tensions geopolítiques empitjoren.

La informació econòmica més recent suggereix una desacceleració de l’activitat durant el tercer trimestre, amb un afebliment tant dels indicadors de consum (com el comerç al detall, la despesa amb targetes i les matriculacions de turismes) com dels principals indicadors d’activitat, en un context d’encariment dels costos intermedis i d’augment generalitzat dels preus. Amb tot, també hi ha aspectes que han superat expectatives com la resiliència del mercat de treball, i sobretot el turisme, amb una bona temporada d’estiu que ha permès situar les pernoctacions de turisme estranger només un 5,9 % per sota dels nivells prepandèmia a l’agost.

Quadre de previsions macroeconòmiques{"name":"2022/10/20/10/33/c66a9328-dcf4-4f96-980a-458ca30bb676.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":90166}


L’escenari per al 2022

El PIB català augmentaria un 4,4 % el 2022, 0,5 punts per sota de la previsió de l’abril. Aquest creixement recull tant la recuperació de la demanda interna com de la demanda externa, amb aportacions de 2,3 punts i 2,1 punts, respectivament. L’aportació de la demanda interna reflecteix l’augment del consum de les llars (amb un creixement de l’1,9 %), de les administracions públiques (de l’1,3 %)i de la formació bruta de capital (del 6,0 %). El consum de les llars modera el seu creixement com a resultat de l’acceleració de la inflació, però s’espera que aquestes pressions inflacionistes perdin força a partir de la primavera del 2023. La inversió creixeria un 6,0 %, un augment que estaria relacionat amb el desplegament progressiu del programa Next Generation EU, però també amb una anticipació d’algunes decisions d’inversió, a la vista de l’augment dels costos de finançament derivats del canvi en la política monetària del BCE.

Pel que fa al consum de les administracions públiques, es preveu un augment de l’1,3 %, que reflecteix una progressiva desacceleració de la despesa pública després del pic de la crisi sanitària. Les exportacions totals de béns i serveis avançarien un 15,9 %, impulsades enguany per la recuperació intensa del turisme estranger, mentre les importacions creixerien un 10,2 %.

Les previsions sobre el mercat de treball suggereixen un comportament més resilient que l’activitat. Per a l’any 2022, les previsions apunten a un augment moderat de l’ocupació equivalent a temps complet (2,5 %) després del rebot del 2021 (7,9 %), fet que suposaria la creació de 85.000 llocs de treball i permetria superar l’any 2022 els nivells d’ocupació previs a la pandèmia. Aquesta dinàmica, juntament amb l’increment de la població activa, condueix a una disminució de la taxa d’atur, fins al 9,5 %.


L’escenari per al 2023

Les previsions d’activitat per al 2023 suggereixen un avanç del PIB de l’1,7 %, 1,2 punts per sota de les previsions de l’abril, una revisió a la baixa que se situa en línia amb les principals economies de l’entorn. La demanda interna lidera el creixement de l’any 2023, amb una aportació d’1,7 punts. El consum de les llars manté un increment moderat, de l’1,8 %, en un context advers per la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació i pel refredament de les expectatives arran de l’augment dels tipus d’interès. A mesura que la inflació retorni als seus nivells habituals, s’espera una recuperació progressiva del consum de les llars que es reforçaria per la solidesa del mercat de treball.

Les expectatives per a la formació bruta de capital, amb un augment del 3,6 %, es rebaixen per l’elevada incertesa, l’empitjorament de les condicions de finançament i la persistència d’alguns colls d’ampolla. El creixement del consum de les administracions públiques manté la desacceleració iniciada el 2021, amb un augment del 0,5 %. Per la seva banda, la demanda externa se situa en equilibri, amb una aportació a l’avanç del PIB de 0,1 punts, després de dos anys amb aportacions destacades: el 2021 gràcies a la recuperació plena del comerç de béns i el 2022 sota l’impuls de la recuperació dels fluxos turístics amb l’estranger, que s’aproparien als nivells prepandèmia. D’aquesta manera, per al 2023 s’espera que l’augment de les exportacions de béns i serveis es moderi fins al 2,8 %, un ritme similar al que mostrarien les importacions (3,3 %).

Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2023 suggereixen un creixement de l’ocupació equivalent a temps complet de l’1,2 %, que es tradueix en la creació de gairebé 42.000 llocs de treball. La taxa d’atur romandria gairebé estable, amb una lleugera disminució fins al 9,4%, la taxa més baixa des del 2008.

El document de previsions macroeconòmiques es pot consultar en aquest enllaç:

Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023

2  

Fitxers adjunts

Infografia. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023

Infografia. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023
PDF | 122474

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 88552