La consellera Jordà, durant la seva compareixença al Parlament d'avui

Consellera Jordà: "La dècada perduda de les renovables s'ha acabat"

query_builder   2 novembre 2022 17:32

event_note Nota de premsa

Consellera Jordà: "La dècada perduda de les renovables s'ha acabat"

· La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha fet balanç al Parlament del primer any d’aplicació del decret llei 24/2021, que ha permès que ja s’estiguin tramitant més de 1.800 MW d’energies renovables

· Durant el 2022 s’autoritzaran més de 100 MW d’energies renovables, davant dels 9 MW dels darrers 10 anys

· En els propers mesos entraran en servei 4 nous parcs eòlics, que totalitzen 101 MW de potència, i la Generalitat en tramita 7 més, que sumen 254 MW


La consellera Jordà, durant la seva compareixença al Parlament d'avui{"name":"2022/11/02/16/32/3ffad098-2714-41bd-837d-e3a101103c56.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":150466}

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha assegurat avui que “la dècada perduda de les renovables a Catalunya s’ha acabat”. La consellera ha fet balanç del primer any de vigència del decret llei 24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, davant la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, i ha conclòs que les dades mostren que el Govern “està posant el país al dia en matèria de transició energètica”.

Jordà ha detallat que en l’actualitat a Catalunya hi ha 1.830 MW en procés d’informació pública, davant dels 60 MW que hi havia abans de l’entrada en vigor del decret llei 24/2021 o dels 30 MW que hi havia a l’inici de la legislatura. Aquesta xifra multiplica per 1,5 tota la potència renovable instal·lada al país des dels anys 90. A més, enguany ja s’ha atorgat l’autorització administrativa a 80,5 MW -és a dir, que quests projectes ja estan en condicions de ser construïts. “El 2022 serà el primer any de la darrera dècada en què s’autoritzaran més de 100 MW d’energies renovables”, ha avançat la consellera.

D’aquests 80,5 MW, repartits en una trentena de projectes, més d’un 80% responen al model d’energia distribuïda en el territori, de fins a 5 MW, que són aquells pels quals aposta el decret llei 24/2021. De fet, les mesures de simplificació que incorpora la norma han possibilitat que s’hagi tramitat un parc fotovoltaic en poc més de quatre mesos. En els darrers deu anys només s’havien autoritzat 9 MW d’energies renovables a Catalunya.

Del total de la potència que ja està en fase d’informació pública, 254 MW corresponen a 7 projectes d’energia eòlica i la resta, a projectes d’energia fotovoltaica. En aquest sentit, Jordà ha recordat que en els propers mesos es posaran en servei 4 parcs eòlics, que sumen 101,29 MW, després que en els darrers deu anys només s’hagi posat en servei un aerogenerador.

La consellera ha destacat que les dades demostren que el decret llei 24/2021 és un bon instrument per contribuir a materialitzar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic. “Hem començat una revolució que no té aturador”, ha advertit Jordà, que ha remarcat que encara queda molta feina per fer per respondre a l’emergència climàtica i a la crisi energètica, i per contribuir a assolir la descarbonització de la societat catalana l’any 2050. “Les dades són bones, però encara no són suficients; hem de tenir en compte que estem revertint una situació de 10 anys d’aturada”, ha advertit.

En la seva intervenció, Jordà ha posat l’evolució de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya com a mostra del compromís tant del Govern com de la ciutadania i de les empreses amb la transició energètica i les energies renovables. En els primers nou mesos de l’any 2022 s’han instal·lat a Catalunya 25.711 instal·lacions d’autoconsum, més del doble que en tot l’any 2021, i 208 MW de potència, més que l’acumulada en el període 1995-2021 per a totes les tecnologies d’autoconsum. A més, a l’octubre ja s’han superat les 50.000 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Aquestes bones xifres es deuen tant al marc normatiu favorable i als incentius que ha establert el Govern com a l’interès dels usuaris, domèstics i industrials, per generar la seva energia de manera més neta i competitiva.

Noves bases per al desenvolupament de les renovables

Durant la compareixença, Jordà ha explicat que el Govern ha aplicat en el darrer any i mig un conjunt de mesures per assentar les noves bases sobre les quals s’han de desenvolupar les energies renovables a Catalunya. A més de la modificació del decret llei 24/2021, per agilitar i ordenar la tramitació de projectes d’energies renovables a Catalunya, la consellera ha recordat que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha engegat en el darrer any un conjunt de mesures destinades a impulsar i facilitar el creixement de les energies renovables a Catalunya.

Bona part d’aquestes mesures estan dirigides a aconseguir la participació i la cohesió territorial en la implantació de les energies renovables. “La transició energètica no es pot imposar des de cap despatx, la volem fer des del territori, amb el territori”, ha insistit la consellera. Per això, ha detallat que el Govern ha impulsat, amb una subvenció de 3,6 milions d’euros, la creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, que entre d’altres tasques hauran de donar suport als municipis davant la implantació de projectes d’energies renovables.

Aquestes oficines comarcals participaran en l’elaboració del Pla territorial sectorial d’implantació de les energies renovables, que es va iniciar el mes de maig, i que tindrà com a funció determinar la distribució arreu del territori de les instal·lacions d'aprofitament de les energies renovables necessàries per a fer efectiva la transició energètica a Catalunya. Jordà ha posat sobre la taula que les necessitats energètiques de Catalunya requereixen també de “projectes grans, amb ocupació de grans extensions del territori”, i ha advocat per “actuar amb celeritat, però fer-ho de manera acurada per impactar el mínim possible en el sòl no urbanitzable i en terrenys agraris de capacitat agronòmica elevada, així com també per protegir la biodiversitat”.

Una altra iniciativa en aquest àmbit ha estat la constitució, el mes de març, de la Taula de diàleg social de les energies renovables. Conformada per una cinquantena d’agents socials de tots els àmbits, la funció d’aquest òrgan és identificar i analitzar mesures de compensació entre els territoris rurals i les zones urbanes densament poblades en què no es pugui garantir assolir el 50% de la seva demanda elèctrica amb generació elèctrica renovable de proximitat en l’horitzó de l’any 2030.

Finalment, la consellera també ha fet referència a la creació de L’Energètica, l’empresa pública que s’ha creat per incidir en el mercat de l’electricitat, ja que tota l’energia que promourà i gestionarà serà d’origen renovable, ja sigui fomentant l’autoconsum en els edificis públics –i donant peu a noves formes de consum, com les comunitats energètiques- o assumint la gestió d’aquelles centrals hidroelèctriques a les quals els caduqui la concessió. En aquest sentit, Jordà ha recordat que la modificació del decret llei 24/2021 ha fet possible la revisió i revocació de concessions de centrals hidroelèctriques de les conques internes, que el departament ja està efectuant. De moment, ja estan en marxa 3 expedients de revocació de centrals hidroelèctriques de Sant Quirze de Besora, Ripoll i Bescanó, que passaran a ser de gestió pública.

1  

Imatges

La consellera Jordà, durant la seva compareixença al Parlament d'avui

La consellera Jordà, durant la seva compareixença al Parlament d'avui 150466