Fito Conesa

Fito Conesa guanya la 9a Edició del Premi de Videocreació amb el projecte 'Anòxia. Un preludi constant'

query_builder   7 novembre 2022 08:45

event_note Nota de premsa

Fito Conesa guanya la 9a Edició del Premi de Videocreació amb el projecte 'Anòxia. Un preludi constant'

  1. Anòxia serà una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani


Retrat del guanyador, Fito Conesa
Retrat del guanyador, Fito Conesa. Foto : Enrique Martínez Bueso
{"name":"2022/11/07/08/40/fd493cfd-ef81-47c7-b6fc-f491c00cd845.jpg","author":"Enrique Martínez Bueso","type":"0","location":"0","weight":2397237}


L’artista visual Fito Conesa és el guanyador de la 9a Edició del Premi de Videocreació, una coproducció d’un projecte de videocreació entre Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d'Art la Panera, Lleida;Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta i Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat.

El projecte guardonat porta per títol: Anòxia, un preludi constant i s’inaugurarà l’any vinent en el marc del Festival LOOP 2023.


Anòxia, un preludi constant’

Entendre la prohibició com a part de la norma converteix el conflicte en quotidià. Fa dècades que els metges recomanen no banyar-se en al Mar Menor en algunes situacions. Des de fa anys a la badia de Portmán (Múrcia) s'hi està expandint una capa de pedra negra, que en una mena de consens-dictadura hem decidit batejar com a "negra pedra volcànica" per intentar així submergir el record de la mineria en una alineació ambiental transitòria.

Els vaixells travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com qui uneix números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s'esquerda. El negacionisme del capitalisme tardà és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d'entendre l'acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.

Anòxia. Un preludi constant és una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani.

Per una banda, ens aproxima a la degeneració ecosistèmica i a l'ecocidi imminent; per un altre, ens dibuixa la xarxa de carreteres de pagament que els grans creuers tracen sobre les posidònies; finalment, també és un cant que interpel·la l'espectador i l’acosta a una situació present de conseqüències ja sabudes però mal gestionades. En resum: Anòxia. Un preludi constant és una òpera que, de manera gradual, va relatant algunes de les problemàtiques més evidents a les quals s'ha sotmès el mar Mediterrani; un cant visual que expandeix la nostra qüestionable convivència i narra en glissandos tèrmics les foscors que s’esdevindran però que no s’embassa en la fatalitat com a única melodia possible. És un treball audiovisual construït en diverses fases, amb veus diverses, sensibilitats múltiples i complicitats reals; una naumàquia en tres actes. L'Obra serà gravada en format cinemascope i amb una durada de 25 a 30 minuts.

L'anòxia és la manca -o gairebé manca- d'oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d'un organisme o en un sistema aquàtic.


Fito Conesa (Cartagena 1980)

És artista i programador. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha treballat impartint i elaborant tallers per al departament educatiu de la Fundació “la Caixa”. Va formar part de l’equip tutorial de la Sala d’Art Jove (2012).Els seus treballs han estat exposats en diferents museus i festivals com Oslo Screen Festival 2010, Barcelona Loop Fair 2009-2012, Festival Internacional de Poesia de Barcelona, Centre Cultural Espanyol de la República Dominicana, Matadero Madrid, CaixaForum (Lleida, Tarragona, Barcelona).

Ha participat en diverses publicacions com Zeitgeist: Variations & Repetitions (Save as… publications, 2010), Unique Window Display (Loft Publications, 2009) i Suite for Ordinary Machinery (Save as… publications, 2008). Amb aquesta última va passar a formar part dels fons de la biblioteca dela Tate Modern (Londres), el Museu d’Art Contemporani Reina Sofia i el MACBA.

Des de 2014 fins a la tardor de 2017 va dirigir i coordinar l'Habitació 1418, el projecte del CCCB i el MACBA per a joves de 14 a 18 anys.


Premi de Videocreació

Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen aquest premi amb la comesa de promoure la feina d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, reforçant la visibilitat en el territori i la presència internacional de les arts visuals.

En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte X-Ville en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra Wonders en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edició per «COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]»; María Ruido en la 4a Edició pel projecte Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía), Isaki Lacuesta per l’obra Jo soc allò prohibiten la 5a Edició, Mabel Palacín pel projecte Lladres en la 6a Edició i les artistes Lúa Coderch i Mireia Sallarès guanyadores ex aequo de la 7a Edició pels projectes: Palau de vent i Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por respectivament i, per últim, en la 8a edició, l’artista Alex Reynolds per l’obra Billie y Nilo.