Medi Ambient i Habitatge potencia la biodiversitat urbana

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat una campanya amb diverses actuacions per tal de potenciar la fauna urbana protegida i solucionar els problemes que sorgeixen. Entre aquestes actuacions a posat en funcionament una pàgina web (www.faunaenedificis.cat) per donar a conèixer la fauna urbana protegida i proporcionar informació sobre la normativa. També ofereix ajuda tècnica per resoldre situacions problemàtiques i possibilitar que es pugui participar activament en la conservació de la fauna. A més, i dins de la gestió per la conservació d’espècies protegides dins de l’entorn urbà, es treballa amb els ajuntaments per afavorir la biodiversitat en els nuclis urbans.

Als habitatges de les ciutats hi viuen una gran varietat d’espècies animals, moltes de les quals estan legalment protegides i que són grans consumidors d’insectes. Aquestes espècies aprofiten estructures de les edificacions com ara esquerdes, cambres de ventilació, forats a les parets, i envans pluvials, ampits, falsos sostres, forats de les persianes, entre d’altres espais, per fer-hi el niu o refugiar-s'hi, al ser estructures semblants a la que ells utilitzen en cingleres o espadats a la natura, fins al punt que en algunes espècies actualment hi nidifiquen mes en estructures humanes que en la natura, com son les orenetes, falciots, ballesters, etc.

La biodiversitat urbana constitueix un patrimoni natural molt important i millora la qualitat de vida a la ciutat. Coses tan senzilles com no tapar els forats de ventilació - o en tot cas disminuir els seu diàmetre perquè no hi entrin coloms però sí aquestes altres espècies- pot contribuir a la seva conservació. La pàgina web també recull consells de com instal·lar nius artificials perquè les espècies protegides es reprodueixin en els edificis, què cal fer si trobem un animal ferit o quines espècies viuen en l’àmbit urbà.

 

La fauna protegida present en els espais urbans (orenetes, falciots, ballesters, gralles, rat-penats), genera a vegades conflictes, ja sigui per les queixes dels ciutadans o per afectació directa mentre s’estan duent a terme enderrocs i obres de rehabilitació de façanes o interiors. Com a conseqüència d’això, aquests animals pateixen contínues pertorbacions de les que poden resultar ferits o morts, o bé afectar directament la seva reproducció a causa de la destrucció dels seus nius i refugis, o l’impediment d’accedir als nius per la col·locació de bastides o tanques publicitàries.

 

Cal afegir que els edificis construïts més recentment tenen unes característiques gens adients per les necessitats d'aquestes espècies, fet que es tradueix en la pèrdua de llocs potencials per a la nidificació i el refugi. Es per això que als nous dissenys ja assumits d’edificis ecosostenibles o bioclimàtics, que integren conceptes d’eficiència, estalvi energètic, etc. caldria afegir els conceptes de permeabilitat per a la fauna, tot integrant en la pròpia estructura de l’edifici cavitats o estructures que la fauna pugui utilitzar, i que integrat en els plànols de la construcció des dels inicis, no comporta cap encariment.

És fonamental tenir present que la majoria dels animals que es troben a la ciutat són fauna salvatge, malgrat que en un principi no sembli així perquè viuen en un entorn urbà. A més, quasi tots són protegits.

Entre els ocells urbans protegits i que nidifiquen en edificis, destaquen l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), l'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), el falciot negre (Apus apus) i el ballester (Apus melba). Tots són ocells insectívors de gran valor que contribueixen al control de les poblacions d'insectes, com ara el mosquit tigre. Altres ocells protegits que també podem trobar en entorns urbans són la gralla (Corvus monedula), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l'òliba (Tyto alba) oelmussol (Athene noctua), a més de molts ocells que es poden trobar en parcs o que estan de pas.

L'òliba i el mussol comú es troben en la categoria d'amenaça de “Vulnerable”, és a dir, per la seva raresa, s'enfronten a mig termini a un risc de desaparició a la natura. Les orenetes vulgar i cuablanca, el falciot negre, el ballester i la gralla no estan actualment amenaçades, però la seva proximitat a l'ésser humà podria comprometre amb el temps la viabilitat de les seves poblacions, a causa bàsicament de destorbs durant el seu període reproductiu, la baixa disponibilitat de llocs de nidificació amb les característiques arquitectòniques dels nous edificis o la destrucció de nius.

També cal destacar la presència dels ratpenats. Tots els nostres ratpenats  de Catalunya estan protegits per la llei i poden ser fissurícoles (s'amaguen en esquerdes o fissures) o cavernícoles (es pengen del sostre, en grups visibles). No fan niu ni roseguen, només aprofiten esquerdes existents (1-2 cm). Són per naturalesa inofensius. En realitat, són animals discrets, que tenen por dels humans i mantenen una distància prudencial. Finalment, no podem oblidar els rèptils (dragó comú, dragó rosat, sargantana ibèrica...) i els amfibis (reineta, tòtil...). En ser tots aquests animals espècies protegides, és important comunicar qualsevol problema o incidència que es doni. De la mateixa manera, es té el dret a ser informats sobre què es pot i què no es pot fer, i a ser assessorats en el problema a fi de resoldre'l.

Cal no confondre aquestes espècies amb els abundants coloms o gavians, tots ells espècies cinegètiques (i per tant no protegides) la gestió dels quals, en les zones urbanes, correspon als ajuntaments. Malgrat no estar protegides, cal vigilar molt en no tapar totalment els forats on crien, ja que poden compartir l’espai amb espècies protegides.

Des de fa temps, la Direcció General del Medi Natural duu a terme una línia de gestió per la conservació d’espècies protegides dins l’entorn urbà. Aquesta feina es va iniciar en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, que ja havia realitzat diverses actuacions al respecte, a través de l’entitat Galanthus, gestora del programa de seguiment i protecció de la fauna que es reprodueix en edificis de Barcelona. Seguint amb aquesta linea de col·laboració s’ha editat conjuntament un tríptic on s’informa de les espècies, els seus beneficis, i de les coses que els afecten. En aquest municipi, i gràcies a la col·laboració de l’Institut del Paisatge Urbà, s’ha pogut subvencionar part de les reformes en edificis amb molta fauna, tot compatibilitzant la millora de la façana i la conservació d’aquestes espècies, amb el disseny d’estructures i materials adients.

 

Des del Departament s’espera ampliar aquesta col·laboració a Ajuntaments d’altres municipis de Catalunya que s’han mostrat especialment interessats. Per això enviarà una carta a tots els municipis (via Associació de Municipis i Federació de Municipis) amb les recomanacions i eines de treball perquè s’apliquin les mesures per afavorir la biodiversitat en els nuclis urbans.

 

Donat que un dels problemes que es donen mes sovint es la de les rehabilitacions de façanes en plena època de cria, en l’escrit que s’envia als ajuntaments se’ls informa que evitin donar autoritzacions d’obres durant el període reproductor en aquells edificis on es conegui que crien espècies protegides. Així mateix se’ls facilita la base de dades existent sobre les principals colònies conegudes de fauna en zones urbanes (especialment orenetes) a Catalunya. Aquestes base de dades, gestionada per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), és consultable a la seva lloc web dins la campanya del “Projecte Orenetes”.

El coneixement d’aquest tema per part dels professionals del sector és sens dubte una de les formes mes eficients d’evitar el problema i trobar solucions factibles per totes les parts. És per això que el Departament s’ha posat en contacte amb els col·legis d’arquitectes, aparelladors, administradors de finques, etc. amb els quals mitjançant reunions, xerrades, etc. S’ha establert una relació per difondre el tema i col·laborar per a buscar solucions.

Més informació