12 d’agost de 2010.- Amb motiu de la celebració, aquests dies, de nombroses festes majors en municipis que organitzen actes amb bous com a protagonistes, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, ha donat avui un missatge “d’absoluta normalitat” pel que fa a aquestes celebracions tradicionals.

 

“Avui estem més prop que mai de disposar d’una llei que regula la festa i que tanca definitivament el debat obert i les indefinicions que actualment disposa el marc legal vigent”, ha afirmat Salvadó. Segons el delegat del Govern, “en cap dels casos el debat sobre les corrides ha de generar incerteses a l’entorn de la nostra festa”.

La Delegació Territorial i el Govern de Catalunya continuen treballant per tal que la llei dels bous tradicionals de les Terres de l’Ebre s’aprovi abans que acabi aquesta legislatura, un cop el consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat, rebutjant el recurs presentat pel PP contra la llei, que el text s’ajusta a les disposicions de l’Estatut de Catalunya.

L’aplicació del manual de bones pràctiques als actes amb bous a les Terres de l’Ebre suposa una notable millora de les condicions en què es desenvolupen aquestes festes, tan pel que fa a la seguretat de les persones com pel que fa al benestar dels animals que hi participen. Així es conclou de l’anàlisi de les dades sobre les diverses modalitats de festes taurines al territori entre l’any 2005 (primer de l’aplicació del manual de bones pràctiques) i l’any 2009.

 

 

 

En aquest sentit destaca el compliment de la recomanació segons la qual es limita la durada dels bous embolats a un màxim de 30 minuts i, la dels capllaçats, a un màxim de 60 minuts. Així, s’ha constatat una reducció del temps de durada dels espectacles (-20% per als bous capllaçats i -14% per als embolats) que redunda en benefici dels bous, atès que s’evita l’esgotament dels animals. També ha contribuït a la protecció dels animals el fet que es compleix la recomanació de no celebrar bous capllaçats entre les 12 del migdia i les 5 de la tarda, per tal d’evitar les hores de major insolació.

 

Amb les dades es constata també que el compliment del manual de bones pràctiques s’ha estès enormement: així, mentre que el primer any d’aplicació del manual, el 2005, hi va haver 15 bous embolats que van superar la mitja hora de durada recomanada, el 2009 només en va haver un que es va allargar més de trenta minuts. Quant als capllaçats, s’ha aconseguit que cap bou participi de l’espectacle durant més d’una hora.

 

En aquestes dues modalitats de bous un veterinari s’ocupa d’inspeccionar els animals abans de cada actuació i segueix com es desenvolupa la festa per tal de garantir que els bous no són objecte de cap tipus d’agressió. La participació de les penyes i agrupacions taurines, gràcies a les quals s’han eradicat les conductes inapropiades i la participació d’aficionats irrespectuosos amb l’animal i amb la festa, ha estat i continua sent fonamental en aquest punt. Al final de l’espectacle, a més, el mateix veterinari s’encarrega de confirmar el bon estat de l’animal i d’aixecar l’acta corresponent.

 

 

 

Actualment se celebren festes amb bous en 24 municipis i dues EMD de les Terres de l’Ebre, on hi ha 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d’emboladors. Aquests col·lectius representen més de 5.000 persones.

 

En la darrera sessió del Consell de Cultura Popular i Tradicional, celebrada el passat 1 de juliol, es va acordar declarar el bous de les Terres de l‘Ebre com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. L’acord suposa la inclusió dels bous en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i el reconeixement, per part del Govern de Catalunya, de l’autenticitat, la naturalesa popular i l’interès nacional de les festes amb bous, acabant un llarg recorregut cap a la normalització de la cultura popular i tradicional de les Terres de l’Ebre.