Simulacre aeroport el Prat

L'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i Protecció Civil de la Generalitat realitzen un simulacre general d'accident aeronàutic

query_builder   21 novembre 2022 16:11

event_note Nota de premsa

L'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i Protecció Civil de la Generalitat realitzen un simulacre general d'accident aeronàutic

  1. L’exercici ha simulat, per primera vegada, la caiguda d’una aeronau a la zona pantanosa del Delta del Llobregat minuts abans d’aterrar
  2. En aquest simulacre hi ha hagut un balanç de 2 morts i 12 persones ferides de diversa consideració
  3. S’han activat de forma coordinada el Pla d’Autoprotecció de l’Aeroport i el Pla d’Emergències Aeronàutiques de Catalunya AEROCAT de la Generalitat de Catalunya

Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat han realitzat aquest matí un simulacre general d’emergència aeronàutica que contempla un conjunt de normes i procediments coordinats del Pla d’Autoprotecció de l’aeroport i de la seva inclusió en el Pla d’Emergències Aeronàutiques de Catalunya AEROCAT, que Protecció Civil de la Generalitat ha activat.

L’objectiu de l’exercici, a banda de posar a prova la resposta coordinada de tots els organismes i cossos implicats en un accident d’aquestes característiques, també ha estat practicar la intervenció a la zona pantanosa del Delta del Llobregat, així com provar el material (mòduls de foam) pel rescat en zones humides i l’actuació i coordinació dels diferents mitjans aquàtics.

El simulacre també ha servit per valorar la implantació de les accions de millora que es van detectar en simulacres anteriors per part de la Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) i Aena i per provar, per primer cop, la recepció d’imatges del dron de Mossos d’Esquadra en temps real i simultàniament a les diferents sales. Tanmateix ha estat la primera vegada que se simula l’accient als aiguamolls i s’ha pogut comptar amb la col·laboració del Consorci del Delta del Llobregat per fer-ho possible.

Al simulacre hi han intervingut, a més, d’Aena Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i Protecció Civil de la Generalitat, la Subdelegación del Gobierno en Barcelona, l’Ajuntament del Prat de Llobregat, Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, SEM, Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (Departament de Justícia), Agents Rurals, Guardia Civil, Cuerpo Nacional de Policia i altres organismes.

Escenari del simulacre

L’accident s’ha produït durant l’aproximació a l’aeroport d’un vol amb destí Barcelona. L’aeronau, en l’aproximació final a la pista 24R, ha informat de l’explosió als 2 motors, la qual cosa ha provocat la caiguda de l’aeronau a l’estany de Cal Bitxot, al Delta del Llobregat. L’accident s’ha ubicat, concretament, a l’àrea de Cal Tet (estany de Cal Bitxo).

L’accident simulat ha deixat un balanç de 2 víctimes mortals i 12 persones ferides de diversa consideració, entre ells membres de la tripulació. Pel que fa a les tasques de recerca, aquestes s’han centrat en les 12 persones ferides i 2 persones mortes, que s’han simulat amb uns ninos.

Actuació operativa

Un cop els cossos d’emergència han rebut l’avís de l’accident, s’han desplaçat al lloc.

Els bombers de l’Aeroport formen part del primer grup d’intervenció, que alertats per la Torre de Control, han arribat al punt de l’exercici. Posteriorment, Aena ha establert el lloc de comandament avançat, a l’espera que es fessin càrrec de la direcció de l’emergència els responsables de l’AEROCAT. En total, 40 persones del gestor aeroportuari han participat al simulacre.

Els Bombers de la Generalitat hi han participat amb 10 dotacions, entre les quals vehicles d’aigua, l’autoescala, el furgó de salvament de persones, la unitat mitjana de comandament, la unitat aquàtica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i vehicles lleugers de coordinació i comandament.

Els efectius han assegurat la zona i han iniciat la maniobra de rescat de les víctimes immediates, a qui han evacuat fora de la zona d’intervenció per traslladar-les i ser rebudes pels efectius sanitaris. A més s’han realitzat tasques d’extinció i de recerca i rescat de víctimes, tan a l’interior com a l’exterior del fusellatge, així com també a l’estany per part dels GRAE Subaquàtics. Han muntat una plataforma d’aproximació al fusellatge per facilitar l'accés i extracció de les víctimes, així com el material d’intervenció. Finalment s’ha donat el relleu i tota la informació al grup d’ordre.

Per facilitar la gestió i distribució de les dotacions, els Bombers de la Generalitat han ubicat un Punt de Trànsit davant del cementiri del Prat de Llobregat i s’ha establert també un Centre de Comandament al pàrquing de Can Tet, des d’on s’han fet tasques de coordinació entre els actuants i de seguiment operatiu de l’emergència. A més, el Cap Operatiu s’ha desplaçat al Comitè de Crisi que s’ha creat a les instal·lacions de l’aeroport.

Els Bombers de Barcelona també han participat al simulacre amb una dotació del grup de salvament aquàtic i un vehicle de comandament.

Els Mossos d’Esquadra han treballat a la zona amb l’objectiu de garantir la seguretat ciutadana i l’ordre públic. Des del Centre de Comandament Avançat i la Sala de Crisi s’han coordinat amb la resta de serveis d’emergències per tal d’activar els recursos necessaris. Sota la direcció de l’Àrea de Seguretat Aeroportuària han participat efectius de Mossos d’Esquadra de Seguretat Ciutadana, de Trànsit, de Recursos operatius (ARRO), de la Unitat de Drons i Unitat Tècnica de Seguretat Aèria, de la Unitat Aquàtica i de la Unitat de Gestió de Recursos de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat (DTSE). 

L’actuació dels Mossos d’Esquadra s’ha centrat en el control dels accessos a la zona, en la intervenció al lloc, en la direcció del Centre de Comandament Avançat i la participació en el Comitè Tècnic i Comitè de Crisi per analitzar, avaluar la situació i donar suport a la presa de decisions al Comitè de Crisi.

Els agents de l’Àrea de Seguretat Aeroportuària (ASA) s’han encarregat d’acompanyar i donar suport als operatius a la zona i, conjuntament amb els agents de Trànsit, han controlat l’accés de la resta d’equips d’emergències al lloc de l’incident i al Centre de Comandament Avançat.

La Unitat Aquàtica ha participat en les tasques de recuperació de possibles víctimes mortals a la zona d’impacte i en la custòdia de la caixa negra que, un cop recuperada, ha estat traslladada a seu judicial per la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria, que investiga les causes de l’accident.

De la seva banda, la Unitat de Drons ha permès la distribució d’imatges a temps real als diferents centres de comandament (CECAT, Sala de crisi, Centre de Comandament Avançat i Sala Bombers) per tal de facilitar el seguiment i evolució de les tasques i agilitzar la presa de decisions operatives. Així mateix, s’ha establert un dispositiu antidrons.

Des del Centre de Comandament Avançat, els comandaments de Seguretat Ciutadana de l’ASA s’han coordinat amb la resta de serveis d’emergències per poder activar els recursos necessaris en l’actuació i, una vegada comprovada l’existència de víctimes mortals, s’han fet càrrec de la direcció.

L’Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius (ATDIS) de la DTSE de la Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat ha col·laborat en la coordinació i el suport als comandaments dels serveis de la PGME actuants.

El Cos d’Agents Rurals ha participat en el simulacre de l'aeroport del Prat amb 5 operatius (dues patrulles i un comandament) i dos observadors. En concret, el Cos ha treballat conjuntament amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, policies locals i serveis de seguretat privats de la instal·lació aeroportuària en el Grup d’Ordre fent tasques de seguretat ciutadana, ordenació del trànsit, així com per garantir l’accés als operatius a les zones del medi natural, entre altres.

En dur-se a terme a l’estany de Cal Bitxot, Agents Rurals també ha vetllat perquè la celebració del simulacre sigui compatible amb la preservació de la biodiversitat d’aquesta zona del delta del Llobregat, tant prèviament a l’hora de decidir el punt exacte on es duria a terme, com durant el seu desenvolupament, evitant qualsevol afectació a la fauna i la flora.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha estat el responsable de l’assistència sanitària dels afectats de l’accident d’avió, en col·laboració amb els professionals sanitaris del mateix Aeroport.

La primera unitat SEM en arribar al lloc de l’impacte, ha ampliat la informació a la Central de Coordinació Sanitària CECOS per tal d’activar el protocol d’Incident de Múltiples Afectats, dimensionant d’aquesta manera els efectius per tal de fer front a l’incident.

El SEM, en col·laboració delsequips sanitaris de l’Aeroport, s’ha encarregat de la realització del triatge inicial bàsic START, en un punt segur habilitat per Bombers a la zona de l’impacte. Des d’aquest punt han estat traslladats a l’Àrea Sanitaria on s’ha realitzat el triatge avançat META, atenció i estabilització dels afectats.

Un representat del SEM s’ha integrat a la Sala de Crisis de l’Aeroport i 1 Comandament Territorial al Centre de Comandament Avançat juntament amb els altres cossos d’emergències.

Del total de les 14 persones afectades, hi ha hagut 2 víctimes mortals, 5 ferits crítics; 5 greus i 2 lleus.

Al simulacre hi han participat 37 professionals i s’han mobilitzat 17 unitats: 6 unitats de Suport Vital Bàsic (SVB), 4 de Suport Vital Avançat (SVA), 2 unitats especialitzada d’intervenció i Suport (UIS), l’Equip Comandament Operatiu ECO2,2 unitats de logística, 1 Comandament Territorial, la unitat de Coordinació Operativa (UCO) i el directiu de guàrdia.

La Guàrdia Civil ha format part de la sala de Crisis, on ha arribat la informació, s'ha establert la coordinació i s’han pres les decisions al més alt nivell. Així mateix, han estat presents al lloc de comandament avançat i a la zona d'accident simulat, per a col·laborar en la reacció més immediata, tenint en compte que els fets succeeixen al costat de l'Aeroport, infraestructura que depèn de l'Estat. També s’han fet càrrec de la sala d'afectats i ferits que no necessitin hospitalització, i de la sala de familiars,

La Policia Nacional s'ha ocupat de la identificació de tots els passatgers i comprovació de la seva situació administrativa a Espanya. També han estat l'operador habilitat de contacte directe amb consolats i ambaixades per a informar-los de la situació dels seus súbdits, què estava passant amb ells i informar-los d'on se'ls havia derivat després de ser atesos (hospitals, centres…).

A més, la Policia Nacional ha estat present a tots els llocs operatius que s'han habilitat per a qualsevol necessitat que sorgís.

Al Centre de Comandament Avançat s’han desplaçat dos policies amb un vehicle i un equip de transmissions; a la Sala de crisi un responsable policial més dos assistents, un amb comandament (Inspector o Sotsinspector) i un policía; a la sala d'afectats dos policies amb vehicle i equip de transmissions; i a la sala de familiars dos policies amb vehicle i equip de transmissions.

Activació de l’AEROCAT

Protecció Civil de la Generalitat ha activat el pla d’emergències AEROCAT, ha fet els avisos corresponents i ha convocat el Comitè Tècnic del pla a la sala de Crisis de l’aeroport.

El Comitè Tècnic del Pla, presidit per la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany, i codirigit per la directora de l’Aeroport, Sonia Corrochano, ha coordinat l’emergència i les actuacions, incloent els serveis aeroportuaris. Al Comitè Tècnic també hi ha estat present la subdirectora general de coordinació i gestió d’emergències, Imma Solé.

Per la seva banda, el subdirector general de Programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha fet les funcions de Persona de Contacte amb víctimes i familiars d’accidents (PECO) i s’ha desplaçat a l’Aeroport per coordinar-se amb el Representant de l’Aeroport per l’Assistència a les Víctimes (RAAV), comprovar l’adequació de les sales habilitades i contactar amb la companyia per la gestió del llistat de passatgers.

Al CCA de l’accident s’hi ha desplaçat un vehicle amb dos tècnics de l’Operativa territorial de Protecció Civil, i hi ha hagut també 2 observadors a la sala de crisis i 1 al CCA. El personal desplaçat al CCA s’ha encarregat d’informar el CECAT de l’evolució de l’emergència i garantir les necessitats logístiques dels cossos operatius.

Al simulacre d’avui s’ha activat també la sala de familiars i la sala d’afectats però sense figuració externa ni participació de mitjans externs.

Des del CECAT de Protecció Civil s’ha coordinat la petició dels operatius per crear un canal de la Xarxa RESCAT compartit entre membres del CCA i la sala de crisi per tal de facilitar la comunicació entre els dos òrgans en una situació d’emergència.

Agents de la Policia local del Prat de Llobregat han participat al simulacre d’accident aeri formant part del grup d’ordre, integrat per agents de diferents cossos policials (també Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, agents rurals...).

Els agents s’han encarregat concretament de controlar els accessos dins del perímetre de seguretat establert a l’entorn de la zona de l’accident simulat i facilitant la gestió del trànsit i l’acompanyament dels vehicles d’emergència a les entrades i sortides de la zona de l’accident.

L’Ajuntament del Prat de Llobregattambé ha activat el Pla d’emergències municipal i el CECOPAL (centre de Coordinació Operativa Municipal), com es faria davant d’una situació real. També s’han practicat sistemes d’avís a la població per part de la policia local (trucades a organismes/entitats/edificisparticulars situats en zones de risc...), en funció dels riscos detectats a l’entorn de la zona de l’accident simulat determinats pel conjunt de cossos d’emergència.

En aquest exercici no s’ha desplegat l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) del Departament de Justícia tot i que hi ha participat el seu director, Eneko Barberia, com a membre de la Sala de Crisis. Ha estat el responsable de calcular i seleccionar els recursos humans i logístics necessaris i d'activar el protocol medicoforense i policial per a successos de víctimes múltiples. El primer que ha fet ha estat avisar el Jutjat de guàrdia i la Guàrdia Civil que ha de recollir el metge forense de guàrdia.

En aquestes situacions, els professionals de l'IMLCFC fan els aixecaments dels cadàvers de les víctimes de l'accident, per establir les causes i la data de la mort. Per fer-ho han d'examinar els cossos i les restes, i han d'extreure les mostres biològiques en el lloc dels fets. També entrevisten les famílies per tal d'obtenir informació anterior a la mort de les víctimes que pugui ajudar a identificar-les.

Es pot trobar tot el material en formats text, àudio, foto i vídeo del pool de l'ACN als serveis habituals de l’Agència i també al seu web, entrant amb aquestes credencials:

  1. www.acn.cat/pool
  2. Usuari: acnpool
  3. Contrasenya: acnpool2022