.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria anuncia un pla de xoc de mesures penals alternatives d'1,2 milions i fixa la justícia restaurativa a l'eix de l'acció de la conselleria

query_builder   1 desembre 2022 13:43

event_note Nota de premsa

La consellera de Justícia, Drets i Memòria anuncia un pla de xoc de mesures penals alternatives d'1,2 milions i fixa la justícia restaurativa a l'eix de l'acció de la conselleria

  1. El Departament de Justícia, Drets i Memòria té potencial per esdevenir motor de reducció de desigualtats
  2. Un dels principals objectius del Departament és arribar a la taxa de suïcidis zero a les presons catalanes
  3. S’aposta per un model d’execució penal basat en els drets humans i la seguretat
  4. S’implementarà la memòria democràtica als currículums educatius i es faculta la Generalitat per retirar símbols franquistes

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha anunciat un pla de xoc de mesures penals alternatives (MPA) per tal que la presó sigui el darrer recurs del circuit judicial. “Tenim la previsió d’invertir més d’1,2 MEUR en els pròxims dos anys per eliminar la llista d’espera”, ha exposat. Aquesta és una de les accions que la consellera ha explicat quan ha comparegut davant la Comissió de Justícia del Parlament, on també ha anunciat que s’aprovarà i implementarà el Pla estratègic d’atenció a les víctimes del delicte.

La consellera ha iniciat la intervenció estenent la mà als diferents grups parlamentaris i explicitant la intenció de governar des dels grans consensos en una matèria que, considera, “té el potencial d’esdevenir un motor de reducció de les desigualtats”. “Aquesta és una de les principals orientacions que li volem donar a l’acció de Govern”, ha afegit.

Justícia restaurativa i mediació: justícia més democràtica i moderna

La justícia restaurativa, en contraposició a la retributiva, és una de les línies estratègiques de la conselleria: “Tenim l’obligació d’explorar aquest camí amb la bandera garantista com a guia d’actuació”.

S’impulsarà l’Avantprojecte de llei de resolució de conflictes per posar la persona al centre de l’acció.

D’altra banda, la mediació és una pràctica que s’està impulsant en les darreres dècades des de diferents camps i que permet que, abans de judicialitzar un conflicte, hi pugui haver marge per a l’acord entre les parts. En aquest sentit, Ubasart i González ha destacat el nou conveni amb el Consell de l’Advocacia Catalana sobre la justícia gratuïta, on s’han introduït nous mòduls de mediació. També es contractarà personal tècnic especialitzat.

Objectiu: suïcidis zero a les presons

Pel que fa al sistema penitenciari, la consellera ha defensat un model orientat a la reinserció i la seguretat amb un respecte escrupolós pels drets humans i la dignitat de les persones: “actiu en la interacció i el tractament, en la progressió de graus i en l’aposta pel medi obert”. Segons la consellera, la justícia i la política penitenciària són polítiques socials i, “com més i millor reinserim, hi haurà menys reincidència i menys criminalitat”.

La consellera ha reconegut que la pandèmia ha afegit complexitat a la gestió dels centres i ha explicitat que es dedicaran recursos a revertir la situació.

La proposta passa, en primer lloc, per abordar com a prioritat la problemàtica de la salut mental als centres penitenciaris. En aquesta línia, ha destacat el conveni signat amb Salut per a la prevenció dels suïcidis. “Volem aconseguir una taxa de suïcidis zero als centres penitenciaris”.

En segon lloc, ha avançat que es treballarà per millorar les condicions dels treballadors penitenciaris en la mesura que ho permeti el pressupost.

La titular de Justícia, Drets i Memòria ha detallat que s’implementa la perspectiva de gènere com a eix de treball i, molt especialment, en l’àmbit de l’execució penal. En aquest punt, està previst implementar un pla d’igualtat per als cos de tècnics especialistes, finalitzar una enquesta sobre violències masclistes patides per professionals, i treballar conjuntament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes per trobar-hi solucions.

Modernització i eficiència de la Justícia, una prioritat

Gemma Ubasart ha assenyalat que la digitalització i l’agilització dels jutjats a Catalunya és el gran repte que té el Departament i s’hi destinaran 40 MEUR provinents dels fons Next Generation. Actualment, totes les jurisdiccions ja tenen implementat el sistema d’e-justica.cat, excepte la jurisdicció penal: “A finals de 2024, el tindrem a punt”, ha sentenciat la consellera.

La consellera ha explicat al Parlament que les demandes i els escrits en l’àmbit civil es podran presentar de manera telemàtica des de la Seu judicial electrònica de Catalunya. Es preveu finalitzar la implementació del sistema de cita prèvia als registres civils al llarg de l’any vinent, durant el qual, a més, s’implementarà la nova oficina judicial a cinc nous partits judicials.

Un altre punt que ha volgut destacar la consellera fa referència al paquet de tres lleis d’eficiència de l’Estat, actualment en tràmit parlamentari. En concret, la llei d’eficiència organitzativa preveu l’eliminació dels jutges de pau, una figura molt arrelada a Catalunya, que actuen essencialment com a mediadors. “Estem negociant amb el govern espanyol poder mantenir les funcions d’aquesta figura”, ha dit.

D’altra banda, el Departament consolidarà com a programa anual del Departament les beques per a opositors a jutges i fiscals catalans. L’objectiu és, sobretot, fomentar vocacions entre els millors estudiants de Dret de Catalunya i, alhora, reduir l’índex de rotació a la judicatura. També, amb l’objectiu d’evitar que els nous jutges i fiscals que provenen de la resta de l’Estat marxin de Catalunya, el Departament definirà un pla d’acollida i acompanyament que els facilitaria l’aprenentatge de la llengua catalana i el dret civil propi.

Pel que fa al català, Ubasart ha dit que amb el CEJFE “hem iniciat un cicle de formació per aportar noves perspectives” i ha anunciat un nou pressupost per al 2023 on s’incrementaran les actuacions subvencionades per al foment del català, i se seguiran impulsant campanyes que ja estaven en marxa.

Ha destacat com a prioritat donar un nou impuls a la justícia gratuïta i augmentar les retribucions del torn d’ofici perquè els professionals puguin recuperar el nivell adquisitiu perdut amb les retallades d’exercicis anteriors.

Actuacions urgents en infraestructures

Pel que fa a les obres, es dona prioritat als partits judicials que necessiten actuacions urgents, com els jutjats de Martorell, on està previst començar les obres després de l’estiu, i el Fòrum Judicial de Tarragona.

A més, pel que fa a les adequacions dels espais ja existents, durant el primer trimestre de l’any vinent es disposarà d’un pla de millora per tal que víctimes de violència masclista i agressors no es trobin als jutjats.

La consellera també ha anunciat que ja han començat les obres del nou Centre Obert a la Zona Franca de Barcelona, que al llarg de l’any vinent ja s’haurà acabat el projecte funcional del nou Centre de Dones de Barcelona, que s’inaugurarà el nou Centre Obert de Tarragona i que finalitzaran les obres de les cobertes i el sanejament del Centre Penitenciari Quatre Camins.

Nova llei de memòria democràtica

La consellera ha explicat que s’estan enllestint els detalls de l’Avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya amb la idea que el tràmit parlamentari s’iniciï entre gener i febrer de l’any vinent. La principal novetat és que s’actualitza i harmonitza el corpus legal –memorial, fosses i reparació jurídica– en una sola norma. Aquest nou marc legal permetrà al Departament de Justícia, Drets i Memòria retirar simbologia franquista dels espais públics i s’incorporarà la memòria democràtica als currículums educatius.

En matèria de fosses, la consellera ha avançat que s’incrementaran de manera notable els recursos per a la localització i la identificació de desapareguts i es presentarà aquests dies el nou mapa de fosses.

Ubasart ha insistit en la seu de Via Laietana, un espai de tortures durant el franquisme per a resignificar-lo com a nou espai de memòria i, en aquest sentit, ha manifestat que “volem treballar de forma discreta però efectiva amb el govern espanyol per tal d’aconseguir-ho”.

Aprofitar totes les escletxes en el Codi civil

Pel que fa al Codi civil, s’aprofitaran totes les escletxes competencials per tal d’utilitzar-lo com a eina de promoció i garantia de drets, i s’estudiaran els marges que hi ha en l’àmbit de l’habitatge i la perspectiva de gènere. Entre d’altres, el Departament abordarà la regulació dels contractes d’arrendament de béns, el suport a la capacitat jurídica de persones amb discapacitat o les diferents formes de filiació, i explorarà la regulació i l’impuls d’experiències de col·laboració publicocomunitària.

El Centre d’Estudis Jurídics: centre de referència

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), centre de referència de formació i recerca del Departament, “es vol convertir en un espai de referència en dret penitenciari i desenvolupament dels drets de les persones internes”, ha apuntat la consellera. També, la titular de Justícia ha dit que en aquesta legislatura es treballarà perquè s’obri a experts i centres de recerca de l’Administració pública i de les universitats catalanes per “poder aportar idees innovadores, experimentals, noves visions que ens permetin abordar temes de maneres plurals”.

2  

Imatges

La consellera Ubassart en un moment de la compareixença al Parlament

La consellera Ubassart en un moment de la compareixença al Parlament 195500

La consellera Ubassart en un moment de la compareixença al Parlament (1)

La consellera Ubassart en un moment de la compareixença al Parlament (1) 225820