1. Els tocs manuals de campana han estat vinculats als esdeveniments socials amb funcions tant comunicatives com espirituals
  2. L’ofici de raier -transport fluvial de fusta- ha estat presentat sota la denominació genèrica en anglès timber rafting
  3. El transport tradicional de fusta per cursos fluvials aprofitava el corrent de l’aigua i responia a motius econòmics
Campaner. Sta Maria del Pi- BCN  {"name":"2022/12/01/12/48/648d04c7-024f-4282-8030-e3878d90167c.jpg","author":"Cultura - AND","type":"0","location":"0","weight":2146676}


Els tocs manuals de campana i l’ofici de raier –transport fluvial de fusta- han estat declarats patrimoni cultural immaterial (UNESCO) en la 17a reunió del Comitè Intergovernamental per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que se celebra a Rabat (Marroc) des del dia 28 de novembre i que es clourà el 3 de desembre.

La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i les pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació, aporten a les comunitats i als grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat considerat essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.

Aquestes declaracions com a Patrimoni Cultural Immaterial (UNESCO) s’afegeixen a les d’altres elements patrimonials catalans: l’art de la pedra seca, les festes del foc als Pirineus, la metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la bioesfera: l’experiència del Montseny, els castells i la Patum.

La candidatura espanyola del toc manual de campanes ha estat presentada pel Ministerio de Cultura y Deporte a sol·licitud de les associacions Hispania Nostra i Campaners d’Albaida que han treballat conjuntament l’expedient.

Raiers a Coll de Nargó{"name":"2022/12/01/12/49/d2f4a4da-e77c-4ebb-bd8d-9e3dd977b3e5.jpg","author":"CULTURA","type":"0","location":"0","weight":925224}



Polònia ha liderat els treballs de confecció del dossier de la candidatura de l’ofici dels raiers amb els ministeris de cultura d’Àustria, Alemanya, Letònia, Txèquia i l’Estat espanyol que, al mateix temps, s’ha coordinat amb les comunitats autònomes implicades (Catalunya, Navarra, Aragó, País Valencià i Castella-La Manxa). Des de Catalunya, el Departament de Cultura -a través del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural- ha dut a terme la tasca de coordinació amb les entitats representatives d’aquest sector, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa i l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre.

Raiers a la Pobla {"name":"2022/12/01/12/51/dfc15e2e-566b-4cf7-9f4e-3c98853c0c1a.jpg","author":"CULTURA ","type":"0","location":"0","weight":2145877}


Les campanes i el seu toc han estat presents des que l’ésser humà va aprendre a endurir l’argila amb foc. L’elaboració de les campanes així com els contexts i les persones que les toquen van lligats a temps i espais concrets, constituint un patrimoni immaterial propi.

La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals. Ha estat vinculat als esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d’altres esdeveniments.