.

El dia 12 comencen les tasques d'intervenció a la fossa on està enterrat Cipriano Martos

query_builder   4 desembre 2022 10:14

event_note Nota de premsa

El dia 12 comencen les tasques d'intervenció a la fossa on està enterrat Cipriano Martos

  1. Cipriano Martos va morir el 1973, després d’haver estat detingut a Reus i haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori sota tortura de la Guàrdia Civil

El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, posa data a les excavacions arqueològiques que s’han de dur a terme a la fossa de beneficència del cementiri de Reus (Tarragona). La intervenció, que començarà dilluns, 12 de desembre, pretén recuperar les restes de Cipriano Martos, militant antifranquista que va morir assassinat per la Guàrdia Civil després d’haver estat detingut i acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

La Direcció General de Memòria Democràtica adverteix, però, que trobar les primeres restes potser no serà imminent, en tant que es tracta d’una fossa comuna en la qual els arqueòlegs, en primer lloc, han de condicionar l’espai. Un cop que s’hagin dut a terme els treballs de preparació del terreny, s’iniciarà l’excavació amb maquinària, per extreure’n les primeres capes de terra; aquesta tasca pot durar uns dies, fins que apareguin les primeres restes òssies. Posteriorment, es retiraran els individus que hi pugui haver i, a més, s’identificaran les totes les restes que puguin correspondre a Cipriano Martos, d’acord amb les característiques antropològiques (sexe, dimensions, ferides).

Un cop acabada la intervenció, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques i encreuar-ne les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. L’objectiu final sempre és identificar les restes i retornar-les als familiars.

Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus el setembre de 1973, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

Qui era Cipriano Martos?

Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus.

Actuacions en fosses

En xifres totals, a Catalunya s’han intervingut 75 fosses, 12 de les quals aquest 2022, i s’hi han recuperat les restes de 845 individus en total (356 dels quals s’han reinhumat). Les intervencions arqueològiques s’han executat enguany en els municipis següents: la Pobla de Massaluca (Terra Alta), Prades (Baix Camp), Ascó (Ribera d’Ebre), Montclar (Agramunt, Urgell), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Vilanova de Meià (Noguera), la Bisbal de Falset (Priorat), l’Albagés (Garrigues), dues intervencions a la Torre de Capdella (Pallars Jussà), Montferrer i Castellbó (Alt Urgell) i Bellprat (Anoia).

Les actuacions per recuperar i identificar persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que du a terme la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya tenen com a objectiu complir els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició que estableix el dret internacional. Les intervencions en fosses busquen recuperar, analitzar i identificar les restes localitzades i retornar-les als familiars, o bé donar-los una sepultura digna.

Les actuacions poden ser en fosses localitzades en indrets diversos, com ara cementiris, espais propers als hospitals de campanya o als centres de cures dels camps de batalla i fosses comunes o individuals escampades als mateixos camps de lluita; fins i tot, hi ha restes que no van rebre sepultura. Des de 2017, les actuacions es recullen en els plans de fosses. Actualment s’està desplegant el Pla de fosses 2020-2022.

Per obtenir més informació sobre els criteris d’actuació, consulteu el web dels plans de fosses.

1  

Imatges

.

. 3236393