El Govern ha acordat avui concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Abadia de Poblet, com a mostra del reconeixement i l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país.

 

La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern i expressa el seu reconeixement envers aquelles persones o institucions que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Amb les medalles anunciades avui, aquest reconeixement s’ha atorgat a 50 personalitats i 7 entitats des que es va crear el 1978. L’any passat van ser premiats el poble de Mèxic i el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya.

 

 

El Govern vol reconèixer a l’Institut d’Estudis Catalans la seva tasca d’alta recerca en els àmbits de la cultura catalana al llarg de més d’un segle. Així mateix, el Govern reconeix a l’Institut d’Estudis Catalans la constància de la voluntat d’exercir l’autoritat en relació amb el present i el futur de la llengua catalana, així com el propòsit d’excel·lir en totes les matèries científiques i humanístiques de què s’ocupa, a través de les seves seccions i societats filials.

 

L’Institut d’Estudis Catalans va ser fundat el 18 de juny de 1907 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona. Sota els principis de rigor científic, catalanitat i obertura a l'exterior, els seus objectius eren l'alta recerca en els àmbits de la cultura catalana, en especial, la metodologia històrica aplicada a les ciències humanístiques, l'estudi, la codificació i el desenvolupament de la llengua catalana i el conreu de la ciència en aquesta llengua.

 

Les vicissituds històriques del nostre país no van deixar d'afectar l'Institut, el qual, des del 1939 fins al 1976, es veié seriosament perjudicat per la repressió que va patir la cultura catalana. Tanmateix, gràcies a l'esperit de resistència i de fidelitat als objectius tradicionals, així com a la tasca dels seus membres i al suport de determinades entitats, l’Institut va sobreviure.

 

Poc després d'iniciada la transició política, l'Estat espanyol reconeixia l'Institut d'Estudis Catalans i n'aprovava els Estatuts per mitjà del Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, on consta que l'àmbit d'actuació de la institució s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes.

 

Al llarg de més d’un segle l’Institut d’Estudis Catalans s’ha consolidat i ha fet créixer el seu reconeixement i prestigi. El seu paper dins de la comunitat científica i la societat catalana en general s’ha consolidat en els darrers anys. Avui l’IEC acull bona part de l’elit científica de l’àmbit lingüístic català, la qual cosa li ha reportat tant el reconeixement com l’ascendent dins de la societat catalana.

 

L’Institut va impulsar i emparar, des dels seus inicis, els treballs normatius i el Diccionari General dirigits per Pompeu Fabra. El 1995 l’IEC va publicar el Diccionari de la Llengua Catalana, amb un ressò públic extraordinari. Tanmateix, el Diccionari representa tan sols una part de l’activitat de l’Institut que, amb les seves seccions i societats filials, promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana.

 

 

El monestir de Poblet ha assumit plenament la seva missió de transmetre el llegat històric del qual és dipositari i de preservar-ne el patrimoni monumental, a la vegada que ha enllaçat amb la història contemporània en acollir amb renovat esperit de catalanitat l’arxiu del president Josep Tarradellas.

 

I tot això ho ha fet sense oblidar en cap moment la seva vocació fundacional d’esdevenir una força espiritual basada en la voluntat de fer de l’Evangeli una llei de vida i una font d’esperança que la comunitat cistercenca irradia amb la seva proverbial senzillesa i discreció.

En l’imaginari col•lectiu de Catalunya el Monestir de Santa Maria de Poblet està associat a un dels moments de màxima plenitud de la nostra història. Poblet ens projecta l’ombra poderosa dels comtes-reis i de la Corona d’Aragó, ens parla d’un passat que ens va llegar una llengua i una literatura esplendorosa, alhora que una tradició política singular centrada en una concepció contractual. Un passat que van commemorar molt especialment fa dos anys amb els actes del VIII centenari del naixement del rei Jaume I.

 

El simbolisme històric de Poblet, amb la seva condició de panteó reial de la Corona catalano-aragonesa, es reflecteix en l’imponent presència del seu conjunt patrimonial declarat per la UNESCO patrimoni universal de la humanitat.