Martorell amb 91.500 euros és el municipi amb el PIB per habitant més elevat
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), totes les comarques han disminuït el seu PIB per habitant inomés 10 dels 218 dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals mostren l’any 2020 un creixement positiu, d’entre ells destaquen Móra d’Ebre i Almacelles, amb un 7,1% i un 5,0%, respectivament.
La forta reducció del PIB per habitant de Catalunya durant l’any 2020 (-11,2%), condicionat per les conseqüències econòmiques derivades de la crisi sanitària de la covid-19, ha afectat de manera desigual les activitats productives. Les activitats relacionades amb el turisme i la mobilitat (hoteleria i restauració, transport aeri, refinació de petroli, activitats recreatives, etc.) són les que van resultar més afectades per la pandèmia. En canvi, altres branques com per exemple la sanitat, l’agricultura, la indústria química i farmacèutica o els serveis informàtics van incrementar la seva activitat. Les diferències en l’especialització productiva dels municipis han fet ampliar molt el ventall dels seus creixements, des de l’augment del 7,1% de Móra d’Ebre fins a la disminució del -39,2% de Salou.
Entre els 10 municipis que han registrat un augment del PIB per habitant el 2020, Móra d’Ebre encapçala l’augment amb un 7,1%, seguit d’Almacelles (5%), la Sénia (2,3%), Riudoms (1,7%), i Ulldecona i Roda de Ter (amb un 1,5%, cadascun). Tots ells amb un pes del VAB agrari per sobre la mitjana catalana, excepte Roda de Ter.
Entre els municipis que han registrat reduccions més intenses del PIB per habitant hi ha un grup que es caracteritza per tenir un VAB dels serveis molt elevat, per sobre del 80% del seu PIB, directament relacionat amb activitats d’hostaleria i transport com Salou (-39,2%), el Prat de Llobregat (-36,7%), l’Ametlla de Mar (-31,0%), Tossa de Mar (-26,9%), Lloret (-26,4%), Calonge (-24,6%), o Castell-Platja d’Aro i Sitges (-20,6%, ambdues) També hi ha municipis amb un pes molt elevat del VAB industrial, com Vandellòs i l’Hospitalet (-23,1%), Martorell (‑22,7%) o la Canonja (-21,1%),
Martorell, amb 91.500 euros per habitant, i Castellbisbal amb 83.200 euros, són els municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya l’any 2020. La resta de municipis que dupliquen la mitjana catalana són: la Canonja, Sant Esteve Sesrovires, Parets del Vallès, Polinyà, Lliça de Vall, Celrà, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Sant Fruitós de Bages. A l’altre extrem, Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui, Cunit i Vilanova del Camí tenen un PIB per habitant inferior als 10.000 euros per habitant.
La Ribera d’Ebre i el Barcelonès continuen sent les comarques amb el PIB per habitant més elevat l’any 2020
La Ribera d'Ebre, el Barcelonès, la Segarra, l’Alt Camp, Aran, el Gironès, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat són les que tenen un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (29.100 euros) el 2020. En concret, la Ribera d’Ebre, amb 38.600 euros per habitant i el Barcelonès, amb 36.200 euros, continuen essent les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 32,7% i un 24,3% superiors a la mitjana catalana, respectivament. D’altra banda, el Baix Penedès és la comarca amb el menor PIB per habitant (16.500 euros), seguida del Garraf i el Priorat (amb 17.800 i 18.000 euros per habitant, respectivament).
En relació amb l’any anterior, totes les comarques han disminuït el PIB per habitant i de la mateixa manera que en els municipis, també hi ha diferències importants en les variacions de les taxes anuals. La Noguera, el Pallars Jussà, les Garrigues, la Segarra i el Pla d’Urgell, comarques de l’interior de Catalunya i amb una elevada especialització agrària, mostren els decreixements més petits, per sota del 5% del PIB per habitant. A l’altre extrem, amb reduccions del PIB per habitant superiors al 15%, hi ha l’Alta Ribagorça, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, el Tarragonès, Aran, el Baix Empordà i el Pallars Sobirà, que destaquen, la majoria, per una elevada activitat industrial o activitats relacionades amb el turisme.
El sector de serveis genera més del 80% de l’activitat econòmica a tres comarques (incloent-hi i Aran). El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,2%), seguida del Garraf (81,3%) i Aran (80%).
La indústria és la principal activitat econòmica a tres comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (57,3%), la Segarra (56,2%) i l’Alt Camp (49,1%), que superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (19,6%).
Pel que fa al sector agrari, dos comarques tenen un percentatge de VAB superior al 20%: la Noguera (24,6%) i les Garrigues (24,2%). Finalment, respecte a la construcció, les comarques amb major pes d’aquest sector en el seva economia són la Cerdanya (15,7%), el Baix Empordà (12,5%) i Aran (10,8%).
Avanç del PIB 2021 per als municipis més grans de 50.000 habitants
Segons les dades avançades, tots els municipis de més de 50.000 habitants mostren una evolució positiva del PIB per habitant l’any 2021 en comparació amb l’any anterior, que va estar molt condicionat a les restriccions derivades de la crisi sanitària provocada per la covid-19, tot i que la majoria d’aquests municipis no assoleixen encara els valors previs a la pandèmia.
Els increments més rellevants, per sobre del 10%, corresponen al Prat de Llobregat (11,1%), Granollers (10,6%) i Tarragona (10%), mentre que els municipis de Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet són els que han registrat augments menys accentuats, amb un 6,9% i un 6,2%, respectivament.
En relació amb el PIB per càpita, dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, n’hi ha 9 amb un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana (31.600 euros): Sant Cugat del Vallès (54.100 euros), el Prat de Llobregat (46.500 euros), Barcelona (46.000 euros), Girona (40.700 euros), Granollers (38.900 euros), Cerdanyola del Vallès (37.700 euros), Tarragona (35.900 euros), Cornellà de Llobregat (34.600 euros) i Lleida (32.500 euros).
2
Fitxers adjunts
