Peces

Quatre fragments escultòrics del mestre de Cabestany, procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, ingressen a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya

query_builder   29 desembre 2022 15:11

event_note Nota de premsa

Quatre fragments escultòrics del mestre de Cabestany, procedents del monestir de Sant Pere de Rodes, ingressen a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya

  1. El Departament de Cultura adquireix dos caps i altres dos fragments de personatges atribuïts al Mestre de Cabestany i el seu taller, per formar part de la Col·lecció Nacional i enriquir les sales del romànic del MNAC
  2. El conjunt de peces ha estat adquirit per la Generalitat per un import de 250.000 euros a les galeries Artur Ramon Art, Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats
  3. Aquestes peces procedeixen de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes, la qual va ser esculpida pel mestre de Cabestany al segle XII, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada


Peces{"name":"2022/12/29/12/27/69596241-e404-4b45-a68a-90496a41125d.jpg","author":"ACPC ","type":"0","location":"0","weight":498993}

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) incorpora a les seves col·leccions, quatre fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), atribuïts al Mestre de Cabestany i el seu taller.

Les peces han estat adquirides pel Departament de Cultura per un import de 250.000 euros a les galeries Artur Ramon Art, Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats, i passen a formar part de la Col·lecció Nacional que, cada any, s’incrementa a través de la política d’adquisicions que preveu la legislació vigent en matèria de patrimoni cultural i dels plans de foment sectorials de la Generalitat de Catalunya, que tenen la funció de patrimonialitzar diverses disciplines artístiques com Pla Integral de les Arts Visuals, Pla Nacional de Fotografia i Comissió del Còmic i la Il·lustració.

Els quatre fragments escultòrics han estat examinats en diferents ocasions pels tècnics especialistes del Museu Nacional. Només una de les peces havia estat exposada i publicada abans, mentre que les altres tres són quasi inèdites i s’exposaran per primer cop al gran públic. Estan treballades en marbre blanc i integraven figures humanes i escenes historiades datades entre el 1160 i el 1163: es tracta d’un cap (7 x 11,5 x 10 cm), d’un segon cap amb part de l’espatlla dreta (12 x 7,5 x 8 cm), un fragment de la part inferior d’un personatge pertanyent a una escena neotestamentària de curació d’una dona (25 x 27 x 9 cm) i un petit fragment d’indumentària (12 x 6 x 10 cm).

Aquestes peces haurien format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portada de l’església de Sant Pere de Rodes, construïda al segon terç del segle XII i destruïda durant el primer terç del segle XIX. Amb unanimitat, ha estat atribuïda a l’escultor anònim conegut com a Mestre de Cabestany, artista genial equiparable al que en pintura representa el Mestre de Sant Climent de Taüll. Diverses institucions públiques i privades de Catalunya i de l’estranger conserven alguns dels relleus i fragments que n’han subsistit, i que han estat objecte d’interès per part d’especialistes catalans i internacionals. Malgrat el seu estat fragmentari, els quatre relleus són un fidel reflex de la gran qualitat tècnica i de la força escultòrica del seu autor. A més, ofereixen un ventall prou eloqüent de l’abast monumental de la portalada empordanesa esmentada i de la seva temàtica historiada.

L’estudi d’aquestes peces ha permès fer noves recerques sobre el Mestre de Cabestany i la portada de San Pere de Rodes, que serà publicat en forma de llibre (El Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre, 2023), on es donarà a conèixer una nova reconstrucció hipotètica de la portada destruïda, així com una nova interpretació sobre la funció i el context d’aquesta obra mestra.

L’ingrés de les peces al Museu Nacional contribuirà a omplir el buit que hi ha actualment sobre l’escultura del Mestre de Cabestany, un dels artistes romànics més originals i prolífics, atès que va ser actiu a Catalunya, Navarra, Rosselló, Occitània i Toscana. Malgrat ser un artista anònim, és una de les figures més singulars i estudiades de tota l’escultura romànica, amb una bibliografia de caire internacional. Amb aquesta adquisició, es podrà explicar al Museu Nacional una altra de les obres mestres de l’art català medieval a través d’un espai dedicat al monestir de Sant Pere de Rodes, al costat d’altres centres d’escultura en pedra com Ripoll i, sobretot, dels grans conjunts de pintura mural.


La portalada del mestre de Cabestany

Al segle XII, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, s’esculpeix la portalada de l’església, actualment desapareguda a causa de l’espoli. Les úniques restes que se’n conserven a la ubicació original es troben a les dues bandes inferiors de la porta principal. Són dos fragments de marbre, esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics i caps humans. La resta de la portalada es va dispersar i molts elements van anar a parar a mans de col·leccionistes.

Malgrat tot, la localització d’alguns fragments conservats o coneguts a través de fotografies ha permès estudiar-la i proposar diferents reconstruccions. Les peces mostren que es va treballar amb relleus de diferents mides, tant sobre pedra com sobre marbres romans reutilitzats. La portalada es caracteritzava per una abundant figuració, que representava passatges evangèlics, amb les característiques pròpies del treball del mestre de Cabestany, com l’ús de la tècnica del trepant i de models romans en la composició que el mestre va aprendre a partir de l’observació de sarcòfags paleocristians.


Mi·lenari de Sant Pere de Rodes

Aquesta adquisició arriba l’any en què se celebra el Mil·lenari de la consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes, d’on són originàries les peces escultòriques.

El 5 d'octubre de l'any 1022 va tenir lloc la consagració de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes, que avui és un referent mundial per la seva arquitectura i originalitat.

La consagració va comportar la consolidació dels dominis del monestir a principis del segle XI i l'inici d'un llarg temps d'esplendor, que avui veiem reflectit en el conjunt de construccions del monument i que l'han convertit en un dels més estimats i admirats de Catalunya.

Per commemorar aquests mil anys de la consagració de Sant Pere de Rodes, des de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura s'han realitzat diferents actes i celebracions que duraran fins al maig de 2023 i que es poden consultar en el web de Patrimoni Cultural.