Fotografia propietat de Ramon Fortià

El Departament d'Acció Climàtica impulsa un projecte per recuperar tres espècies de flora en perill d'extinció

query_builder   30 desembre 2022 12:05

event_note Nota de premsa

El Departament d'Acció Climàtica impulsa un projecte per recuperar tres espècies de flora en perill d'extinció

  1. Un equip liderat per la investigadora del CREAF i professora de la UAB, Sandra Saura Mas, ha apostat per la recuperació de tres espècies de flora amb molta davallada a Catalunya amb finançament del Departament d’Acció Climàtica. Són el jonc florit, el capell d’aigua i la Sarcornia alpini.
  2. Aquestes tres espècies de plantes, que estan a punt de desaparèixer a Catalunya, presenten una població natural amb menys de 3 individus perquè estan en llocs amb activitat agrícola intensa, contaminació i canvis de règim hídric.
La investigadora del CREAF, Sandra Saura, i un col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada.
La investigadora del CREAF, Sandra Saura, i un col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d’ensotar en una de les vores de la zona d’aigües permanents de l’estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià
{"name":"2022/12/30/12/02/b8831f55-d7aa-4bd2-948a-a170752f12c5.jpg","author":"Fotografia de Ramon Fortià","type":"0","location":"0","weight":"420690"}


El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural impulsa un projecte per recuperar tres espècies de flora en perill d’extinció. Segons els criteris de la llista vermella de la UICN, 37 espècies de plantes estan en perill crític d’extinció a Catalunya. Per combatre aquesta situació, els darrers anys s’han posat en marxa diversos projectes de seguiment de la flora amenaçada i reintroducció d’algunes espècies clau. En aquets sentit, aquest 2022 un equip transdisciplinar liderat per la investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i professora de la UAB, Sandra Saura Mas, ha apostat per la recuperació de tres espècies amb molta davallada: el jonc florit (Butomus umbellatus), el capell d’aigua (Hydrocotyle vulgaris) i la Sarcocornia alpini, que ha estat seguint des de fa anys junt amb el botànic Miquel Jover.

El projecte ha estat impulsat pel Departament amb un 43% del pressupost provinent dels fons FEADER, i hi han participat també la cooperativa Viver Tres Turons, especialitzada en planta aquàtica autòctona i amb experiència en cultius d'espècies amenaçades, i en Ramon Fortià, propietari de l’estany de Boada on s’han plantat els joncs florits i els capells d’aigua.

Per recuperar aquestes espècies tan vulnerables a Catalunya, el projecte ha fet créixer un banc de plantes al viver, on tenen condicions més favorables, i les ha trasplantat al medi natural dels ambients aquàtics del Baix Ter. Concretament, s’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del parc natural. Durant el setembre, l’equip ha fet la darrera plantació del capell d’aigua a l’estany de la Boada. En aquest cas es tracten de 50 exemplars i comptaran amb un seguiment exhaustiu per tal d’assegurar la seva supervivència. “Aquestes tres espècies de plantes estan a punt de desaparèixer a Catalunya, algunes presenten una població natural amb menys de 3 individus", ha advertit Saura Mas. Davant d’aquesta situació, el projecte ReFlora, pretén pal·liar i, en definitiva, sumar al seu objectiu que la flora catalana amenaçada vagi guanyant més terreny. De fet, que recuperi les poblacions que l’activitat humana ha fet desaparèixer amb el pas del temps.

Procés d’amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d’aigües temporals de l’estany de Boada.
Procés d’amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d’aigües temporals de l’estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià.
{"name":"2022/12/30/12/05/4a3a9aaa-1fef-4026-a044-9cbeaa5b29da.jpg","author":"Fotografia de Ramon Fortià","type":"0","location":"0","weight":277734}


Del camp al viver, i de nou cap a la natura

El primer pas de la reintroducció d’aquestes plantes tan vulnerables ha estat aconseguir fragments de les poques zones de Catalunya on queden les plantes per portar-les cap al viver Tres Turons. Un cop surten del viver i tornen de nou a la natura ja tenen mides mitjanes i es poden ensotar, plantar-se en sots com també es fa en un hort. “Si la iniciativa aconsegueix tenir èxit, això servirà per tenir un banc de producció de les plantes que podran trasplantar-se posteriorment a més indrets i que conformin nous nuclis de població”, ha explicat Ramon Fortià, que ha prestat l’espai de l’estany de la Boada (Girona) per la recerca.

Saura-Mas ha indicat, en aquest sentit, que “els imprevistos ajuden a tenir una gestió real i adaptativa per aprendre què cal fer en cada situació i millorar accions de gestió futures”. En concret, un matí fent les revisions es va detectar la desaparició d’un nombre important d’exemplars i que hi havia mossegades al voltant. Després d’una cerca, van identificar que el culpable era l’herbívor invasor, el coipú; i els Agents Rurals de la zona van confirmar la seva presència al voltant de l’estany. A partir d’aquí, els membres del projecte en coordinació amb el Parc Natural van decidir instal·lar un tancat de forat de malla petit per evitar l’accés d’animals.

Qui són aquestes tres plantes?

Els informes dels darrers anys mostren que Sarcocornia perennis, i en concret la subespècie alpina, ha patit una davallada de més del 90% al parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es tracta d’una planta característica de les costes mediterrànies ibèriques i que fins al 2010 no tenia una categoria protegida per la UICN.

Per la seva banda, Hydrocotyle vulgaris fa temps que és vigilada pels científics i científiques i els Agents Rurals. Ara mateix s’estima una població estable, però amb només 10-20 individus. Com viu en zones properes a abocaments de restes vegetals i proliferació del canyís, és urgent dur a terme actuacions de conserva com aquesta de ReFlora. A Catalunya es pot trobar-la només al massís de l’Albera, tot i que antigament també s’havien citat en altres àrees.

Per últim, Butomus umbellatus és una planta que neix i creix als marges de recs i camps d’arròs, zones delicades per l’ús d’herbicides i de maquinària pesant. Ara mateix només se’n coneixen dues poblacions a l’Empordà i està en perill per la UICN des del 2001 i també al catàleg de flora amenaçada del país. Val a dir que tant aquesta espècie com Hydrocotyle vulgaris prou habituals en els circuits comercials internacionals de plantes aquàtiques ornamentals i deuen entrar a Catalunya de manera irregular. Una paradoxa important, ja que mentre estanys privats poden tenir aquestes varietats domesticades, les silvestres estan desapareixent de la nostra geografia. Això resulta en un empobriment de tota l’espècie a escala mundial, però també per la nostra relació amb la natura.

2  

Imatges

La investigadora del CREAF Sandra Saura i un seu col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d'ensotar en una de les vores de la zona d'aigües permanents de l'estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià.

La investigadora del CREAF Sandra Saura i un seu col·laborador plantant i prenent les dades als exemplars de capell d'aigua (Hydrocotyle vulgaris) acabats d'ensotar en una de les vores de la zona d'aigües permanents de l'estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià. 420690

Procés d'amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d'aigües temporals de l'estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià.

Procés d'amidament i control dels exemplars de jonc florit abans de ser plantats en un dels extrems de la zona d'aigües temporals de l'estany de Boada. Fotografia de Ramon Fortià. 277734