Imatge de recurs

El Govern impulsarà el Conservatori del Litoral de Catalunya com a organisme independent

query_builder   12 gener 2023 12:55

event_note Nota de premsa

El Govern impulsarà el Conservatori del Litoral de Catalunya com a organisme independent

  1. Serà un instrument per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl, i s’insereix en la política del Govern català de desplegar eines de conservació i gestió dels 580 quilòmetres de la costa catalana
  2. La consulta pública de la memòria preliminar sobre el Conservatori ha posat de manifest que l’opció amb major suport és la creació d’un nou organisme independent per sobre de l’encàrrec de les funcions a un ens existent


foto de recurs{"name":"2023/01/12/12/54/61b6c2d1-2735-40d4-9052-f2d6be1e770d.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":688942}


El Govern impulsarà el futur Conservatori del Litoral de Catalunya com a nou organisme independent, amb l’objectiu de comprar sòl al litoral per preservar-lo de la urbanització, restaurar-lo si cal i gestionar-lo adequadament. L’opció de crear un nou ens ha estat l’opció amb major suport en la consulta pública a què s’ha sotmès la memòria preliminar sobre el Conservatori al portal participa.gencat.cat, per sobre d’altres possibilitats, com ara l’encàrrec d’aquestes funcions a ens que ja existeixen.

La creació del Conservatori del Litoral es desprèn de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020. Aquesta figura s’emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l’espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d’algunes excepcions, fer-los accessibles a la població.

El passat mes de juliol, el Govern va aprovar una memòria preliminar que analitzava les diverses alternatives possibles entre les quals la de crear un nou ens de la Generalitat amb personalitat jurídica pròpia i la d’adscriure les funcions de conservatori del litoral a l’Institut Català del Sòl o a la futura Agència de la Natura de Catalunya. Per raons d’eficiència organitzativa i estalvi de recursos, la memòria es decantava per aquesta darrera opció. Per a qualsevol de les alternatives, es preveia un finançament específic i addicional i un espai de governança amb els actors interessats en la protecció del litoral.

Prioritzar l’eficàcia en la protecció del litoral

Aquesta memòria es va sotmetre a una consulta pública prèvia al portal participa.gencat.catdirigida, principalment, a les entitats de conservació del medi natural, representants dels ens locals i experts en matèria ambiental i territorial. En el procés van participar 4 entitats, 4 plataformes en defensa de la Costa Brava, 2 col·legis professionals i 5 particulars. La majoria de les aportacions (11 de 15) proposaven que el Conservatori del Litoral de Catalunya es creï com un organisme independent, seguint el model del Conservatoire du Littoral francès argumentant que el grau d’amenaça que pateix el litoral, l’especificitat d’aquest territori i la urgència de la seva protecció justifiquen una atenció exclusiva a la protecció i recuperació d’aquest patrimoni.

La consulta es va tancar a finals d’octubre i ara, el Departament de Territori ha penjat al portal l’informe de conclusions. Com a resultat del procés, s’ha optat, finalment, per prioritzar l’eficàcia en la protecció del litoral per davant de l’eficiència organitzativa que podia suposar l’opció d’aprofitar estructures existents. S’aposta així per garantir una política específica i intensa en la protecció i la recuperació del litoral mitjançant la creació d’un organisme independent amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar.

L’opció escollida no és de desplegament immediat perquè implica la tramitació d’una llei de creació específica, que s’impulsarà durant la present legislatura. Mentre el Conservatori no estigui operatiu, les seves funcions i el finançament de les mateixes s’exerciran des del Departament de Territori. Durant aquest període transitori, es definiran les prioritats d’intervenció en el litoral de Catalunya mitjançant l’adquisició pública de sòl, es farà un estudi del mercat immobiliari en les zones prioritàries i es començaran a adquirir finques.

Més de 500 quilòmetres de costa

Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat. Es tracta, doncs, d’un territori fràgil i sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques, posant en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d’ús, i ambientals, amb l’amenaça als hàbitats i les espècies d’interès comunitari.

El Govern ha desplegat diversos instruments de protecció de la costa al llarg dels anys, des dels Plans directors urbanístics del sistema costaner, pioners en la protecció de franges concretes del litoral. Els instruments més recents són els Plans directors urbanístics (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que analitzen tots els sòls de la costa on encara s’hi podria construir per desclassificar-los, modificar els seus paràmetres d’ordenació o bé permetre l’edificació, si és congruent amb l’entorn.

Així, el de la Costa Brava va impedir la construcció de més de 15.000 pisos en el litoral de Girona. Actualment es troba en redacció el PDU de revisió de sòls no sostenibles de tota la resta de la costa, entre Malgrat de Mar i Alcanar, a excepció del litoral metropolità de Barcelona, on la Generalitat no hi té competències urbanístiques.

El Departament de Territori també treballa en l’elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral, que possibilitarà l’ordenació racional de les activitats en la franja costanera, la conservació de les platges naturals, l’adaptació al canvi climàtic i la regulació de l’accés segons la capacitat de càrrega de cada tram de platja.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 165590